La despesa generada pels turistes europeus en el sistema sanitari públic de les Illes es dispara

Palma¿Balears és una comunitat turística i, per aquesta circumstància, els seus serveis sanitaris públics suporten una important pressió assistencial a persones estrangeres o també s'està convertint en una destinació del turisme sanitari pel qual lluiten les clíniques privades, però que molts de turistes o pensionistes estrangers residents es volen estalviar fent recaure la despesa en el sistema sanitari públic?

Les darreres dades comptades pel Servei de Salut de les Illes Balears de facturació per atenció sanitària a turistes de la Unió Europea o d'altres països conviden a aquesta reflexió. De fet, el mes en el qual més despesa sanitària es registrà l'any passat per assistència a turistes fou el d'octubre, amb una facturació de 2,5 milions d'euros, la més alta de tot l'any, per damunt de la del mes d'agost (2,01 milions) i la de juliol (2,3 milions). No cal deixar de banda tampoc que tal vegada aquest mes és el que coincideix amb la temporada que trien les persones de la tercera edat per viatjar, un segment de població que habitualment és el que requereix amb més freqüència assistència sanitària. La qüestió és si es tracta d'episodis sobtats o per arreglar problemes ja sabuts, que no es cobreixen al seu país i sí en el sistema públic espanyol.

A Balears, el 2013 –el darrer que es té comptat– el Servei de Salut facturà un total de 18.399.150 euros per atenció sanitària a europeus o persones de països amb conveni. La xifra és molt més alta que la de 2012, quan la facturació fou de 16.513.074 euros, un 11,42% més.

Les factures són remeses per la Comunitat Autònoma a l'executiu central i és aquest, mitjançant la tresoreria de la Seguretat Social, el que cobra als països d'origen. Llavors s'ha de retornar a les Illes, però el procés es dilata i no es cobreix tota la despesa bestreta.

Britànics i alemanys capitalitzen l'atenció sanitària

Els nacionals britànics i els alemanys són els que lideren la despesa dels turistes en el sistema balear. Del total de 44.830 casos atesos el 2013, 15.103 eren pacients britànics; 10.724 eren alemanys; 8.133 italians, 3.662 francesos, 1.097 irlandesos; 928 suïssos i 907 holandesos, 872 són de Suècia i 715 belgues. La resta, fins als 44.830 casos, són ciutadans d'altres països, però amb una proporció molt menor. La tendència respecte de les nacionalitats que més s'atenen a les Illes es manté perquè el 2012 també l'encapçalaven els procedents de la Gran Bretanya, seguits dels d'Alemanya, Itàlia i França. El més destacat és l'increment d'atesos, que ha passat dels 35.759 de 2012 als 44.830 de 2013: unes 9.000 persones més.

La gran part dels casos atesos el 2013 (44.830) van rebre atenció ambulatòria i 2.364 va ser ingressos en els distints centres hospitalaris de les Illes.

La gran despesa es produeix, això no obstant, en l'àmbit hospitalari, amb un total de 13.059.824 euros, mentre que l'atenció ambulatòria generà un total de 5.339.325 euros.

Son Espases, l'hospital de referència de les Illes, és el que registrà una facturació més alta (6,9 milions), seguit d'enfora dels altres: Can Misses (2,7 milions), Son Llàtzer (1,8 milions), Inca (1,2 milions), el Mateu Orfila (842.861 euros) i l'Hospital de Formentera (654.258 euros).

Més del doble d'atesos a Eivissa

Si analitzam la situació per Illes, s'observa que a Mallorca (amb el major nombre de casos i facturació) es produeix entre 2012 i 2013 un lleuger descens de les persones ateses (de 25.693 a 25.015) però, en canvi, s'hi incrementa de manera considerable la despesa, que passa de 12,8 milions el 2012 a 13,2 milions el 2013.

A Eivissa crida molt l'atenció com es dispara el nombre de pacients atesos, més del doble el 2013 que el 2012, ja que passa de 4.425 a 10.822.

A Formentera també hi ha un increment: 3.017 atesos el 2013 enfront dels 2.480 de l'any anterior, i també s'hi registra més despesa: de 503.133 euros a 658.140.

L'augment és igualment significatiu a Menorca, on els 3.161 atesos el 2012 pugen a quasi el doble, 5.976 el 2013. Així mateix puja la despesa, d'1 milió a 1,2.

Facturació a tercers

Al marge de la despesa generada pels espanyols amb dret a la sanitat pública, pels europeus i per ciutadans d'altres de països amb conveni, es produeix una despesa i la corresponent facturació que es denomina "a tercers" i que engloba la que han de pagar asseguradores privades i mútues per l'atenció als seus beneficiaris i la que es factura a persones sense dret a la Seguretat Social. El 2013 aquesta quantitat facturada pel Servei de Salut fou de 14,2 milions d'euros.

Dins aquesta xifra, la major part l'assumeixen les asseguradores i mútues directament (no els seus usuaris), però aproximadament 2,9 milions són els que han de pagar persones particulars. Poden ser turistes de països no europeus o sense conveni, persones que superen el llindar d'ingressos de 100.000 euros i també, evidentment, els immigrants que viuen a les Illes en situació irregular i als quals el sistema ha deixat fora del dret a l'atenció generalitzada. Des del Servei de Salut s'assegura que és difícil discriminar la quantitat que paguen els immigrants irregulars per l'atenció, però es destaca que és baixa, perquè normalment acudeixen a urgències, on tenen dret a l'assistència gratuïta. Les dones embarassades i menors poden accedir a tota l'assistència.