LLISTES D'ESPERA SANITÀRIES
Balears 29/11/2015

7.000 pacients esperen més de mig any l'especialista després de 4 anys de Bauzá

2.300 esperen més de 6 mesos per ser intervinguts i 550, un any, quan el 2011 no hi havia ningú

Ara Balears
3 min
Llistes d'espera quirúrgiques.

PalmaLa radiografia de la sanitat pública després dels quatre anys de Govern Bauzá mostra com s'han duplicat les llistes d'espera per a intervencions quirúrgiques o triplicat les d'espera per a una prova diagnòstica entre el juny de 2011 i el juny de 2015. Les retallades, la supressió del decret de garantia de demora (que marcava uns temps màxims d'espera), l'eliminació de la figura del defensor del pacient o la no-publicació periòdica de les llistes d'espera expliquen, per exemple, que els actuals responsables de l'IB-Salut s'hagin trobat que hi ha 7.043 pacients que han d'esperar més de sis mesos per a una consulta amb l'especialista o que n'hi hagi 2.313 que esperen més de mig any per entrar al quiròfan i 556 més d'un any quan fa quatre anys ningú superava els sis mesos d'espera.

Segons dades del Govern actual, la llista d'espera de consultes amb l'especialista ha augmentat un 21,99% en els darrers quatre anys. En data de 30 de juny de 2015 hi havia 52.740 pacients pendents d'una cita amb l'especialista, una xifra superior a les 43.233 persones registrades el 2011. La mitjana de temps de demora s'ha incrementat un 126,47% de 2011 a 2015, ja que ha passat de 36,64 dies a 82,99. El 30 de juny de 2015 hi havia 21.859 pacients que esperaven més de 60 dies per a una consulta amb l'especialista, 7.043 dels quals superaven els sis mesos. S'ha registrat un augment de 14.303 persones (un 189,29%) respecte dels 7.556 pacients que esperaven l'any 2011. Per tant, gairebé s'ha triplicat el nombre de ciutadans que han d'esperar més de dos mesos.

Pel que fa als pacients pendents d'una intervenció quirúrgica als hospitals públics de Balears, a final de juny de 2015 eren 13.166 persones, un 4,12% més que els registrats l'any 2011 (12.645). La demora quirúrgica, però, gairebé s'ha duplicat. Ha registrat un increment d'un 92,66% en els darrers quatre anys, ja que ha passat de 54,32 dies a 104,65 de mitjana —gairebé el doble— el juny de 2015. Ara hi ha 2.313 persones que esperen més de sis mesos per ser intervingudes, 556 de les quals superen l'any. El 2011 no hi havia cap pacient que esperàs més de 180 dies.

D’acord amb el grau de prioritat, el 83,5% dels 13.166 pacients que a final del mes de juny de 2015 estaven pendents d’una intervenció quirúrgica esperaven per causa d’alguna patologia de caràcter lleu o de prioritat baixa. En canvi, el 2,9% (384) esperaven per causa d’una patologia greu o de prioritat 1. Mentre que la mitjana de temps general de demora és de 104,65 dies, en el cas de les operacions de prioritat 1 (o preferent) és de 29,9 dies. Aquestes operacions corresponen a casos en els quals no s’ha d’esperar més de 60 dies com a mitjana, ja que es tracta de patologies de caràcter greu. En els casos de les intervencions oncològiques de prioritat 1, els pacients esperen una mitjana de 15,7 dies.

Finalment, el nombre de persones que estaven pendents d’una prova radiològica es va situar en 21.044 pacients l’any 2011, amb un increment d’un 72,66 % (en data de 30 de juny d’enguany n’hi havia 36.335). L’any 2015, els pacients esperaven una mitjana de 52,57 dies, per damunt dels 47,84 dies de l’any 2011.

Per contrarestar la tendència a l'alça de les llistes d'espera i reduir els temps de demora, el Govern ha dissenyat un pla de xoc dotat amb 14 milions d'euros per al 2016. El pla cercarà un increment de l'eficiència en les sales d'operacions, prioritzant les programacions als pacients amb demora més alta. El pla també preveu "l'autoconcertació", que permetrà als professionals mateixos fer les intervencions quirúrgiques i les consultes amb l'especialista en jornada extraordinària, cosa que es coneix com a 'peonades'. Finalment, s'inclou una millora de la capacitat resolutiva de l'atenció primària, fent proves diagnòstiques per exemple, l'impuls a l'atenció dels pacients crònics i l'aprofitament dels hospitals sense ànim de lucre de la xarxa pública, com l'hospital de la Creu Roja i el de Sant Joan de Déu, que ja tenen concerts actualment. L'objectiu del Servei de Salut és, a mitjan i llarg termini, deixar a zero el nombre de pacients que esperen més de 180 dies per a una intervenció quirúrgica i els que esperen més de 120 dies per a una consulta a l'especialista.

stats