Pollença ja té el pi de Sant Antoni tallat i a punt per a dia 17
El tronc feia 24 metres abans de ser retallat i es davallarà de la finca de Ternelles dissabte de la setmana que ve
PollençaEls pollencins ja han triat el pi de Sant Antoni, que el proper 17 de gener baixaran fins al poble per celebrar la tradicional pujada al pi. A cops de destral s'ha fet caure l'arbre aquest dijous dematí a la finca de Ternelles, com mana la tradició.
La comitiva, d'una cinquantena de persones, que ha pujat a Ternelles estava formada per la Comissió de Festes, els treballadors de la brigada i membres de l'Ajuntament, entre d'altres. El pi que s'ha triat feia 24 metres, emperò, com que el màxim de llargària que pot fer l'arbre són 21,5 metres perquè pugui passar pels carrers estrets del centre històric de Pollença, s'ha hagut de retallar. Una vegada tomat, pelat i sense branques, s'ha col·locat damunt el carro a la vora del camí. D'aquesta manera, dia 17 els pollencins el podran anar a cercar al matí per davallar-lo després fins a Pollença i plantar-lo a la plaça Vella.
El pi de Sant Antoni és una cucanya, un pal ensabonat. Dia 17, els joves més agosarats del poble intenten pujar-hi, amb l'ajut dels respectius grups d'amics, per aconseguir el gall, col·locat a la part més alta. La lluita per arribar al cap cucurull es converteix en un espectacle que congrega milers de persones a la plaça Vella i pels voltants. Els assistents ovacionen després qui aconsegueixi la gesta de pujar els més de 20 metres de tronc llenegadís.
Inici del segle XX
Aquesta festa es remunta a l'inici del segle XX, tot i que al llarg dels anys ha patit alguns canvis. Fins passada la primera meitat de segle, la pujada al pi es feia el dia abans de Sant Antoni i l'arbre s'anava a cercar a diverses finques del municipi. Des de l'any 1965, amb algunes excepcions, el pi, el dóna la propietat de la finca de Ternelles, que obre el camí al públic dos dies a l'any (avui i dia 17).
El tronc queda plantat a la plaça Vella fins al dia que comença la Quaresma, quan es talla. Temps enrere, la seva fusta servia per elaborar les espases dels moros i cristians. D'aquesta manera, l'arbre es convertia en un eix sobre el qual giraven bona part de les festivitats del poble.
