Les retallades del 36% durant la crisi deixen els serveis socials en situació límit

L'augment de la inversió del Govern prevista per al 2015 no serà suficient per contrarestar l'increment d'usuaris, segons Comissions Obreres

Tot i que les Illes Balears tenen un terç de la població en situació d'exclusió social severa o moderada, la qual cosa significa unes 300.000 persones molt necessitades de suport públic, tal com denunciava ahir l'informe Foessa, les Balears continuen aplicant menys recursos públics a atendre les situacions de necessitat i en concret els serveis socials, segons denuncia el sindicat Comissions Obreres.

La inversió de les administracions públiques en els serveis socials es van reduir de manera dràstica just després de l'inici de la crisi. Les Balears són la segona comunitat autònoma que més ha minvat la despesa en aquests serveis en el període 2009-2012, quan la inversió perdé més de 48 milions d'euros, un 36%, i això es traduí en 43,41 euros menys per persona i any.


Segons constata l'informe elaborat per la Secretaria de Política Social de Comissions Obreres, les Illes Balears ocupen el lloc número 11 en la classificació de les comunitats autònomes en el desenvolupament dels serveis socials. Si bé s'aconsegueixen 0,7 punts més en la classificació del 2013 (3,15) i 0,95 punts en la del 2012 (2,90), a causa d'un increment de la despesa pública del 8,25% entre el 2012 i el 2013, “la despesa en serveis socials de les administracions públiques a les Balears continua essent molt inferior a la mitjana estatal”, segons destaca l'informe. Així, per equiparar-s'hi caldria augmentar la inversió amb 73,3 milions d'euros més l'any.


La comparativa entre l'Estat i les Balears resulta del tot il·lustrativa. Mentre que la mitjana espanyola de places residencials públiques per a majors de 65 anys és de 4,3 per cada 100 persones, a les Illes és només de 3,5. L'ajuda a domicili tampoc no surt ben parada, ja que davant les 19,3 hores de mitjana que té l'Estat a les Balears només en són 14,7.


En el marc de la reducció de recursos públics destinats a l'atenció de les persones amb més dificultats, també s'han vist afectats els professionals. L'any 2013 hi havia 9.000 assalariats dedicats a aquests serveis i hi ha hagut una minva del 2,2% en només un exercici. Així, la ràtio de treballadors en serveis socials és del 0,81%, mentre que a l'Estat la mitjana és de 0,88%.

Pel que fa al pes d'aquesta atenció a la necessitat, són les entitats locals i, per tant, els ajuntaments els que, tot i la seva precarietat pressupostària, n'assumeixen la part més important, amb un 64,3% del total que s'inverteix a Balears. El Govern, però, a diferència del que passa a altres indrets de l'Estat, només hi fa una despesa directa del 35,7%.

Un altre indicador preocupant són els treballadors en plantilla dels centres d'acollida i albergs per a persones necessitades. Si a l'any 2008 n'hi havia 1 per cada 1.598 habitants, al 2011 ja només en quedava 1 per cada 1.644.


Ara bé, no són els únics. CCOO destaca que la cobertura del Servei d'Atenció a la Dependència arribà el 2013 al 0,97% de la població, davant de l'1,60% en què se situà la mitjana estatal. Pel que fa a les places residencials per a persones majors, el 2012 n'hi hagué 3,57 per cada 100 davant les 4,31 de mitjana estatal. Les xifres tampoc no són positives pel que fa a la dependència: a les Illes el percentatge de persones que en tenen reconegut un grau i nivell que els dóna dret a rebre les prestacions però que encara no poden rebre-les perquè encara no se'ls ha aprovat el Pla Individual d'Atenció i són col·locades, per tant, en una situació que s'anomena de “llimb” se situa en el 28%, davant del 20,2% de l'Estat.


Pressupostos 2015


“És cert que els pressupostos de la Conselleria de Família i Serveis Socials per al 2015 en principi reflecteixen un augment apreciable, però cal matisar-ho per diverses raons”, afirma l'informe. El sindicat apunta la situació “molt deficitària” de la qual es parteix i hi afegeix que les persones que es troben en el “llimb de la dependència” són, segons les darreres dades del Ministeri (a dia 30 de setembre), 2.757. Igualment, cal tenir en compte, diuen des de CCOO, la incorporació en el sistema dels dependents moderats, prevista per a l'any que ve “si no hi ha un nou ajornament”, la qual cosa suposaria una despesa assumida per les comunitats autònomes, ja que els Pressupostos Generals de l'Estat no recullen cap partida per a aquestes 315.000 persones. En aquest sentit, apunten també que “cal no oblidar l'important augment del copagament en la totalitat de les prestacions i ajuts”, que fou presentat al Consell de serveis socials del passat 13 d'octubre i que properament serà aprovat via decret per part del Govern.


La secretària de Política Social i Igualtat del sindicat, Eva Cerdeiriña, ha apuntat que la partida destinada és “clarament insuficient”, malgrat que Balears és la comunitat on més ha crescut la pobresa.

L'augment d'usuaris de la Llei de dependència, que es xifra en prop de mig milió, preocupa perquè “el pressupost destinat a les partides està congelat”, ha dit. Una realitat que s'haurà d'afrontar mitjançant el copagament per part dels usuaris, ja que la comunitat “no vol i no pot” augmentar el pressupost.

Igualment, CCOO apunta que a partir del 2015 quasi tots els serveis socials municipals hauran de ser finançats per la Comunitat Autònoma, en compliment de la reforma de l'Administració Local. Igualment, preocupa la congelació dels pressupostos de l'Ajuntament de Palma pel que fa a Benestar Social i Igualtat.