Un jutge arxiva la investigació contra els comandaments dels Mossos a Lleida per l'1-O
Recomana al cos que analitzi si ha d'expedientar un inspector per parlar amb un polític
BarcelonaUn jutge de Lleida ha arxivat la investigació que tenia oberta des de fa un any contra els comandaments dels Mossos d'Esquadra pel dispositiu policial de l'1-O. El magistrat arriba a la conclusió que l'operatiu va ser insuficient per complir amb l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'impedir el referèndum, però considera que no hi ha prou proves per responsabilitzar-ne els comandaments investigats.
En canvi, el jutge sí que ha enviat a la unitat d'assumptes interns dels Mossos els missatges i les trucades que un dels inspectors investigats va intercanviar-se amb un polític de la demarcació de Lleida d'ERC. En aquestes comunicacions, l'inspector hauria facilitat informació sobre el dispositiu policial. El jutge creu que no hi ha delicte perquè, de fet, el cos va fer públic a grans trets les principals característiques de l'operatiu, però considera que des del punt de vista administratiu el comportament del comandament podria merèixer una sanció.
Durant la investigació del jutjat es van intervenir les comunicacions dels comandaments i la Guàrdia Civil va arribar a entrar dues vegades a la seu dels Mossos a la regió policial de Lleida. A més dels tres comandaments investigats, fins a 17 agents van declarar com a testimonis davant del jutjat. El jutge va intentar derivar la causa a l'Audiència Nacional, que va rebutjar acumular-la a la investigació oberta contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, processat per organització criminal i sedició.
No es pot determinar qui va donar l'ordre
En l'escrit que arxiva la causa -que es pot recórrer- el jutge conclou que la investigació no ha pogut acreditar "que els comandaments tinguessin poder de direcció o control" sobre el dispositiu policial de l’1-O, ja que finalment només es va establir un centre de comandament a Barcelona.
El jutge constata que es va donar l'ordre de seguir què feia la Guàrdia Civil a Lleida l'1-O i de controlar el moviment d'agents, però també conclou que no es pot determinar que aquesta instrucció la donessin directament els fins ara investigats.
