17-A: DOS ANYS DESPRÉS DE LA TRAGÈDIA

El material per fer explosius segueix a la venda

El botiguer que va vendre part dels productes als terroristes denuncia que la normativa “no és clara”

Els jihadistes de la cèl·lula de Ripoll -els membres de la qual van acabar matant 16 persones a la Rambla i Cambrils el 17 i 18 d’agost del 2017- van aconseguir amb certa facilitat uns 240 litres de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada d’alta concentració), més de 450 litres d’acetona (dissolvent de substàncies químiques), uns 25 litres d’àcid sulfúric i sosa càustica. Tots, productes necessaris per fabricar l’explosiu TATP, que van elaborar al xalet d’Alcanar (Montsià) i que volien fer servir per atemptar a Barcelona, tot i que finalment els va explotar. El reglament europeu i la seva translació a Espanya obliga els comerços a comunicar les “transaccions sospitoses” a les autoritats, però en aquell moment Espanya no havia designat un organisme que fes d’interlocutor. Mohamed Hichamy, Youssef Aalla i Younes Abouyaaqoub -tres dels membres de la cèl·lula- es van aprofitar d’aquesta ambigüitat i del desconeixement generalitzat de la normativa per part dels venedors per adquirir el material en establiments de Tortosa (Baix Ebre), Gurb (Osona) i Vinaròs (País Valencià) utilitzant documentació falsa i comprant en dies diferents i en establiments allunyats.

Tal com va avançar l’ARA, l’agost del 2017, Espanya tenia un expedient obert perquè no complia el reglament de precursors d’explosius. Un cop establert el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) com a supervisor de les transaccions de materials potencialment explosius, l’expedient es va tancar. A l’altra banda, les empreses que es dediquen a la comercialització d’aquests tipus de productes han pres precaucions, però es queixen de falta d’informació. L’ARA ha parlat amb algunes de les que van utilitzar els terroristes per comprar el material. Podrien tornar-ho a fer? En el seu cas, totes han extremat les precaucions però per decisió pròpia. “Anem amb molta més cura, però cap autoritat s’ha posat en contacte amb nosaltres per explicar-nos els detalls de la normativa o per establir protocols de venda clars”, explica Javier Audí, copropietari de l’empresa Audí Pintures, ubicada al Polígon Baix Ebre de Campredó, al municipi de Tortosa. Va ser en aquest establiment on el dia 4 d’agost de fa dos anys Mohamed Hichamy i Younes Abouyaaqoub van comprar 125 litres d’acetona, en pots de 25 litres. Audí explica que des de l’agost del 2017 no s’han trobat amb cap situació compromesa. “Venem acetona, però és un producte molt específic i només tenim dos clients identificats que ens el demanen. Es tracta de dos tallers de reparació de vaixells amb qui tenim relació de fa anys. Si ens vingués algú altre a comprar aquests tipus de dissolvent, ens asseguraríem d’identificar-lo bé”, diu.

Després dels atemptats del 2017, a l’empresa Industrial Sabonera de Tortosa, que es dedica a la venda de productes de neteja, tenen clars els protocols. “Tot depèn de la quantitat de la concentració del peròxid d’hidrogen [aigua oxigenada] que ens demanin. L’aigua oxigenada que es pot comprar a les farmàcies té una concentració d’entre el 3% i el 5%. I en aquest cas no hi ha gaires problemes per adquirir-ne. Ara bé, quan algú ens demana que superi el 12% cal facturar la venda, presentar la documentació personal del comprador i la carta de transport i estem obligats a comunicar-ho a les autoritats”, expliquen fonts de l’empresa. Aquestes mesures, però, no les van aplicar el 12 de juliol de fa dos anys, quan Mohamed Hichamy i Youssef Aalla es van presentar a la botiga de Tortosa per comprar 100 litres de peròxid d’hidrogen presentant documentació falsa.

Arran dels atemptats del 17-A, el govern espanyol va elaborar una nova llei de precursors d’explosius segons la qual cal comunicar “qualsevol transacció sospitosa” de productes químics -com l’acetona o el peròxid d’hidrogen- al Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) del ministeri de l’Interior. I es considera “transacció sospitosa” quan el comprador no indica la utilització prevista de la substància, quan n’adquireix una quantitat inusual o no acredita la seva identitat ni la de l’empresa per a la qual treballa. La llei, però, segueix sense concretar quina és la “quantitat inusual” que hauria de fer saltar les alarmes. Això sí, l’incompliment de la normativa pot ser castigat amb una multa de fins a 60.000 euros.