El 28% dels barcelonins encara preferirien marxar de la ciutat

BarcelonaEl desencís dels barcelonins per la seva ciutat, que va posar de manifest l'enquesta de serveis municipals de l'Ajuntament l'any passat en plenes restriccions per covid, s'ha reduït lleugerament segons la mateixa enquesta d'aquest any. Tot i així, el 28% dels enquestats continuen dient que, si poguessin, se n'anirien a viure fora de la ciutat. I el percentatge, malgrat que és 1,6 punts més baix que el del rècord de l'any passat, es manté com el segon més alt des del 1995 i gairebé dobla el de fa només sis anys. El 54% dels entrevistats, per contra, no farien cap canvi de residència i el 17% sí, però dins mateix de Barcelona. Una fotografia que el govern de Colau considera "positiva" tenint en compte l'impacte de les restriccions per la pandèmia en una ciutat tan densa com Barcelona.

El regidor de Presidència, Jordi Martí, ha explicat en aquest sentit que abans del covid ja hi havia un 20% de ciutadans que expressaven el desig de marxar de la capital, i ha destacat que l'increment, tenint en compte el context, no ha sigut tan pronunciat i ja comença a anar de baixa. El govern de Colau fa una lectura "optimista" dels resultats de l'enquesta, que no recull, per exemple, una major preocupació ciutadana pels problemes de neteja dels carrers –la neteja obté una nota mitjana del 6,4, tres dècimes més alta que la del 2020, tot i que el 30% considera que ha empitjorat– i que evidencia també un petit repunt de la puntuació en la seguretat, que es manté com a principal preocupació.

També situa en un lloc destacat els problemes de trànsit: quasi la meitat dels enquestats (47%) consideren que la circulació ha empitjorat l'últim any coincidint amb la recuperació de la mobilitat i amb els nous projectes de pacificació en marxa. I si s’ajuntessin tots els problemes associats a la circulació sota un mateix paraigua, com es feia fins l’any passat, aquesta seria la segona preocupació més repetida pels enquestats.  A més, els resultats també evidencien que el transport públic encara no aixeca cap: si es compara amb el 2019, baixen sis punts els ciutadans que diuen fer-lo servir amb freqüència i pugen un punt i mig els que viatgen en cotxe.

"Portem setmanes que semblava que tinguéssim a sobre les set plagues d'Egipte i la percepció dels barcelonins és que la ciutat ha millorat, cosa lògica perquè estem sortint del covid, perquè la ciutat ha funcionat, perquè la situació no ha tingut a veure amb la que es va donar amb la crisi del 2008", ha defensat Martí en referència a resultats com els de la neteja. La de serveis municipals és l'enquesta més gran de les que organitza l'Ajuntament, amb unes 6.000 entrevistes personals fetes entre mitjans d'abril i principis de juliol, i mostra un cert optimisme pel que fa al futur: el 63% està convençut que la ciutat anirà a millor, un salt de deu punts en relació amb el que responien a l'enquesta de l'any passat. Però també recull que més de la meitat diagnostiquen que la ciutat ha empitjorat l'últim any.

ERC, el grup amb qui el govern municipal confia tornar a aprovar els pressupostos municipals, ja ha deixat clar que no veu bé la lectura "cofoista" dels resultats i considera que l'enquesta evidencia "problemes estructurals": inseguretat, neteja, atur i accés a l'habitatge. "Són els mateixos de sempre i no hi donen solució als pressupostos del 2022", denuncien.

La ciutat consolida el notable

Els resultats de l'enquesta mostren que remunta una mica la nota amb què els barcelonins i les barcelonines puntuen la satisfacció de viure a la ciutat, que l'any passat va caure fins al 7,3, la nota més baixa de tota la sèrie, i ara puja dues dècimes fins al 7,5: un notable més consolidat i calcat al que obtenia la ciutat entre els anys 2010 i 2013. Els veïns que viuen amb més orgull el fet de ser de Barcelona són els de Nou Barris, que li atorguen un 7,7 –però que també són els que més repeteixen que, si poguessin, canviarien de barri–, i els més escèptics són els de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, que la puntuen dues dècimes per sota de la mitjana.

Tres de cada quatre enquestats, el 76,9%, aproven la gestió de l'Ajuntament, i els que la suspenen és sobretot per mala gestió i mesures com les que s'han aplicat contra el trànsit o qüestions de neteja. El govern municipal obté de mitjana una puntuació del 5,9, però si es baixa al detall de la gestió als barris suspèn al Raval.

Lluny de la crisi del 2008

No hi ha canvis de posició al capdavant del rànquing dels principals problemes de la ciutat, que per tercer any consecutiu continua encapçalat per la seguretat, però ara amb menys força: passa de ser la principal preocupació per al 17,7% dels entrevistats al 14,5%, i en el terreny de les notes obté un 5,4, dues dècimes més alta que la de l'any passat, tot i suspendre de manera clara al centre de la ciutat, sobretot al Raval. L'accés a l'habitatge es manté en el segon lloc de la taula (7,4%) de preocupacions i l'atur, (7,3%) en el tercer, però aquests dos aspectes no marquen els pics que van registrar durant els anys de la crisi anterior, quan van superar la barrera del 20%. El que cau respecte a l'any passat és la preocupació per la pandèmia, que es va situar en el tercer lloc i ara queda fora del top 10 i només és el principal neguit per al 2,9% dels enquestats.

I puja, però només una dècima, la preocupació per la neteja (6,9%), que aquests mesos s'ha convertit en la principal crítica al govern de Colau, que ha hagut de posar en marxa un pla de xoc de 70 milions d'euros per pal·liar dèficits. Uns dels veïns que puntuen més malament el servei de recollida d'escombraries són els de zones com Sant Andreu, on s'ha implantat amb polèmica el sistema porta a porta.

La congestió del trànsit se situa en la sisena posició de principals preocupacions, amb un 4,7% de respostes, tot i que si se sumessin tots els aspectes vinculats a la circulació s'enfilaria fins a la segona posició: una suma que el govern municipal no veu possible perquè defensa que ajuntaria els que es queixen de la congestió i els que critiquen la difícil convivència amb els patinets. I destaca, també, la percepció d'un incivisme creixent: els valors socials negatius són ara la setena preocupació dels ciutadans. La gestió municipal, que l'últim baròmetre va catapultar fins al segon lloc dels problemes dels ciutadans, no apareix a l'enquesta fins a la desena posició, just per darrere dels aspectes polítics. Però, això sí, augmenta 1,3 punts en un sol any.

Suspèn l'aparcament

Pel que fa a la valoració dels serveis municipals, al capdavant hi continua havent els Bombers, que des que van entrar a formar part de l'enquesta, el 2018, han desbancat les biblioteques com a servei que obté la nota més alta: tenen un 8,2 i un 7, respectivament. El que suspèn, com sempre, és l'aparcament, que tot i millorar una dècima la puntuació de l'última enquesta, es queda amb un 4,1. La circulació empitjora una dècima la nota i es queda amb un 5,4, la mateixa valoració que obté la seguretat al conjunt de la ciutat.