HABITATGE

El 87% dels edificis inspeccionats a Catalunya tenen algun tipus de deficiència

L'ICF deixarà 100 milions en préstecs a les comunitats de veïns per impulsar la rehabilitació

Més de la meitat dels pisos construïts a Catalunya, uns 700.000, tenen més de 40 anys, és a dir, es van construir abans dels anys 80. L'envelliment del parc immobiliari preocupa el Govern, que ha detectat que, de les més de 70.000 inspeccions tècniques en edificis que ha fet entre el 2011 i el 2019 –que comprenien en total més de 702.000 pisos–, només el 13% superen la revisió sense cap problema.

La resta d'edificis inspeccionats, el 87%, presentaven algun tipus de deficiència, ja siguin lleus (40%), importants (32%) o greus i molt greus (3,8%). A més, a un de cada deu edificis se li va denegar directament la qualificació perquè tenen "riscos imminents per a l'estabilitat de l'edifici o per a la seguretat de les persones". Malgrat això, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya només ha obert fins ara una desena d'expedients, alguns dels quals podrien acabar en sanció, tot i que no han especificat els imports als quals s'enfronten els propietaris. 

"Hi ha una majoria clara d'immobles que necessiten mesures correctores importants, i això suposa un cost econòmic elevat per a les comunitats de propietaris i, en definitiva, per als veïns", ha subratllat el director de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació, Jordi Sanuy. El Govern creu que és per aquest motiu que, malgrat tenir un parc molt envellit, "a Catalunya encara es rehabilita poc". Segons dades recollides per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, els catalans gasten uns 700 euros anuals de mitjana en fer reformes, una xifra que se situa a la meitat de la mitjana europea, que arriba als 1.400 euros.

Promoció de la rehabilitació

Per estimular aquest sector i combatre l'envelliment del parc, el Govern ha arribat a un nou acord amb Institut Català de Finances (ICF) per obrir una altra línia de crèdit (la tercera en habitatge) que doni préstecs directes a les comunitats de propietaris per impulsar la rehabilitació, per valor de 100 milions d'euros. Serviran per reformar elements estructurals de l'edifici, afegir elements d'eficiència i sostenibilitat o afegir elements d'accessibilitat, com ascensors.

Així, el Govern espera animar la rehabilitació d'entre 10.000 i 30.000 pisos més a Catalunya. "Les condicions del préstec són molt favorables, amb un interès del 2% i a retornar fins a un màxim de 15 anys", ha explicat la directora de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Judith Gifreu.

Les famílies vulnerables tindran condicions especials, però, tot i això, les més pobres que viuen en infrahabitatges ho tindran complicat: "Si no estan constituïts com a comunitat no poden demanar les ajudes", ha admès Sanuy. El Govern també troba obstacles amb els grans tenidors. "Sovint topem amb les reticències de les entitats, però estem intentant fer tandes d'acords amb els bancs", explica Jaume Fornt, director adjunt de l'Agència. "No podem oblidar que, si són propietaris, també tenen obligació de rehabilitar", afegeix.

DOSSIER ESPECIAL Què han fet i què no han fet les administracions per resoldre la crisi de l'habitatge

Retrets a l'Estat

La Generalitat també ha aprofitat per remarcar que la recerca de "nous mecanismes", com l'acord amb l'ICF, no seria necessària si l'Estat ampliés les seves aportacions al Pla Nacional d'Habitatge. "Si el finançament fos el que hauria de ser, no estaríem així", ha etzibat el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra.

Actualment, la Generalitat rep de l'Estat 50 milions d'euros anuals per a totes les polítiques d'habitatge, mentre que el 2009 aquesta xifra arribava als 130 milions. "Esperem que se solucioni amb el nou govern espanyol", ha conclòs Serra. 

Més continguts de