Agustí Bordas: "Els països que funcionen són els que tenen molts senyors Esteve"

Gestiona la política de participació industrial de les empreses aeroespacials canadenques en el nou projecte d'avions caces bombarders, els F-35. La seva contundència va impactar els espectadors de 'Singulars'. En aquesta entrevista parla molt clar

Vostè és un alt funcionari al govern canadenc, però segueix molt de prop la realitat catalana.

Tens una mena de cordó umbilical que sempre et lliga. Fa anys vaig poder treballar al departament de Presidència de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume, i treballar a l'administració del meu país és l'honor més gran que hi ha. Mai no hauria treballat per a l'administració del govern espanyol, per exemple. Ni m'ho vaig plantejar. Tenia ànsia de mirar què hi havia nord enllà, quins altres models de governança hi havia en altres països. Això ja ho havia explorat a Suècia i me'n van quedar ganes.

Com veu des del Canadà el que passa a Catalunya?

Ha canviat el paradigma polític. Els resultats del 25 de novembre van demostrar que per primera vegada una Convergència i Unió sobiranista podia guanyar unes eleccions amb marge. Amb l'anàlisi dels resultats dels altres partits a la mà, el canvi de paradigma cap al sobiranisme, cap al dret a decidir, cap a l'estat propi, ha pres l'embranzida suficient per esdevenir hegemònic.

¿El va sorprendre que Mas perdés dotze diputats?

No, després de la campanya de manipulació d'El Mundo . La difamació té un recorregut molt ampli. Als Estats Units, en campanyes electorals hi ha campanyes negatives i campanyes de difamació, i si ho fan és perquè funciona. Si no tens arguments per defensar amb convicció, tenacitat i convenciment els teus plantejaments, embruta. La gent sap que hi ha escàndols polítics i està predisposada a ser cínica. Hi ha un moviment que genera il·lusió, que és el del sobiranisme català. Com que no tenen arguments, l'únic que poden fer és embrutar-lo.

Vostè, que es defineix com a servidor públic al Canadà, ¿voldria treballar per al govern català?

Si m'ho demanen estic a disposició de qui vulgui, quan sigui. Ningú m'ho ha demanat. No sóc indispensable en res. El moviment polític està en bones mans. Hi ha gent molt competent, ara, en política catalana. El president Mas, el conseller d'Economia, Mas-Colell, en Junqueras o fins i tot ara hi ha nous actors polítics com la CUP, de qui jo em sento molt distant en termes d'esquerra i dreta, però que han rejovenit el missatge de l'esquerra tradicional. Però si és per administrar la misèria de l'autonomia no m'hi veuran pas. Perquè aquest és un camí sense sortida. Si és per cooperar per bastir les estructures d'estat propi, establir una política d'afers exteriors sòlida i crear una veritable i completa hisenda pròpia, i jo tinc la capacitat d'aportar qualsevol cosa positiva, poden comptar amb mi.

¿Catalunya serà un estat propi a Europa?

Jo crec que sí. Tenim un Parlament sobiranista i, mentre no canviïn les regles del joc, suspenguin l'autonomia o facin qualsevol tripijoc, aquesta és la realitat. I el més sorprenent és que l'estat espanyol no sap gestionar la situació. No tenen mà esquerra. Només fan servir l'amenaça. Et diuen que els cognoms canviaran, que els títols universitaris no seran reconeguts. Bajanades. Llavors és el moment de dir: escolti, deixem aquest debat de nivell tan baix, tan pueril, i intentem establir criteris específics. Un dels meus objectius principals al programa del Jaume Barberà fou determinar si és cert que Catalunya pot quedar totalment bloquejada i aïllada en el context europeu. La resposta és que no.

¿Espanya autoritzarà la celebració del referèndum?

El govern de la Generalitat ha d'esgotar aquesta via. El que sí que queda demostrat és que no hi ha una predisposició democràtica, oberta. Ells s'agafen a la Constitució espanyola, aprovada quan Franco encara era present a la memòria de tothom, per dir que aquestes són les regles del joc, i d'aquí no sortim. El que també ha quedat clar és que la voluntat pedagògica tradicional del catalanisme no arriba enlloc. Hem esgotat aquesta via. Ara n'hi ha alguns que volen parlar de federalisme. Escolti, per què hem de parlar de federalisme, si amb una proposta molt més modesta, com era l'Estatut de l'any 2006, no en va quedar res de profit, amb un Tribunal Constitucional polititzat? No gastem energies en el que sabem que no funcionarà. No s'hi val a perdre el temps.

Quina imatge té Catalunya al món?

L'objectiu principal de la diplomàcia espanyola i del govern espanyol ha estat suprimir la imatge de Catalunya a escala internacional, amagar-la, dissimular-la, i se n'han sortit prou bé. Ha estat només en els plantejaments nous, quan Artur Mas va agafar el repte després de la manifestació de l'Onze de Setembre, que la premsa internacional ha començat a fer-se ressò de Catalunya com a nació. Si parles amb gent d'aquí l'Amèrica del Nord d'elits culturals, polítiques, econòmiques, coneixen Barcelona i coneixen Catalunya perquè hi han estat. En l'àmbit quebequès es coneix millor perquè la premsa quebequesa ha fet seguiment tradicionalment de la realitat política catalana.

I a Europa li veu futur?

M'agradaria que hi hagués una mica d'anàlisi crítica de com ha funcionat la unió monetària. Quan l'estat espanyol tenia taxes de creixement tan elevades, hauria convingut que el Banc Central Europeu hagués refredat una miqueta l'economia. Hauria pogut apujar els tipus d'interès, però llavors tampoc li convenia a Alemanya, al principi. Es va crear una moneda única sense haver fet els deures abans. I en el cas de Grècia, explícitament mentint en el que eren els criteris que s'havien establert per accedir a l'euro, de dèficit públic. A mi em sembla que ara la prioritat número u són les eleccions que la senyora Angela Merkel ha d'afrontar d'aquí uns mesos. Però jo desitjo que la unió monetària tingui èxit.

És optimista?

Quan les coses es fan malament acostumen a no funcionar. I quan un país es gestiona tan malament com es va gestionar Grècia, com es va gestionar Itàlia, com Portugal, com l'estat espanyol, el que hauria estat sorprenent és que hagués funcionat bé. Com a anècdota: jo abans de venir a Barcelona per aquestes festes vaig passar el Cap d'Any a Roma. Quan veus com treballen els romans penses que Itàlia va massa bé, encara. És can seixanta. ¿Algú es pot sorprendre que les coses vagin malament amb aquest grau d'informalitat? ¿Amb aquesta completa incapacitat per complir les normes? No. El que seria sorprenent és que el país anés bé.

El Canadà va bé?

El Canadà va bé. Totes les societats tenen problemes. Al Canadà la gran discussió actual és el que en diuen les primeres nacions, els pobles aborígens. És un fracàs en tota regla. Passen els anys i no sabem com solucionar aquest tema de manera adequada. Però el Canadà té avantatges. Ha tingut disciplina fiscal, que té un premi a mitjà i a llarg termini. En segon lloc, té recursos naturals, que són estratègics a escala global, i això és un avantatge també. El que té el Canadà també és un bon sistema de governança. L'experiència dels anys 90, en què hi va haver un desgavell, ha tingut efectes positius en la crisi actual. De retallades n'hi va haver però la gent les va acceptar perquè es van implantar en un context de creixement global.

Què hauríem d'aprendre de com funciona el Canadà?

Primer de tot, tenir una justícia independent. El sistema judicial ha de canviar de soca-rel. Quan explico a amics jutges canadencs el sistema espanyol es fan un fart de riure. És irresponsable. Vostè ha de triar jutges independents i capacitats per a la feina que han de fer. La gent hauria d'acostumar-se, com passa als Estats Units, a elegir els jutges. La gent no ha de tenir por de la democràcia. I cal resoldre el sistema de finançament de partits, que també és un problema al Canadà. Hi ha hagut escàndols a dojo. També m'agrada el sistema funcionarial anglosaxó, el sistema de mèrits. I no m'agrada el nepotisme, la gent posada a dit, que és la norma a la societat catalana. Hem de tenir autoexigència per tenir un sistema net, transparent. I no sé quin recorregut pot tenir en una societat mediterrània, però cal fer l'esforç.

Cal un canvi de valors?

La gent es mira amb condescendència el protagonista de L'auca del senyor Esteve . Doncs els països que funcionen són els que tenen milions de senyors Esteve, de gent responsable. També cal millorar l'ensenyament. Quan estudiava amb la beca al Canadà, els més treballadors eren els becats procedents del Vietnam. Eren brillants en matemàtiques. No tenien un ego per defensar, volien esforçar-se per ajudar el seu país, la seva societat. El seu somni era complir el deure d'ajudar els seus. Mentre nosaltres ens adormim a sobre els llorers de la feina que van fer els avis, estem deixant escapar oportunitats. Cal fomentar l'excel·lència.

Vostè es defineix com a patriota.

Sí. Si fa 72 anys al meu avi, que era a la presó Model esperant que li fessin un consell de guerra i que va passar un temps en un camp de concentració, li diguessin que ara Catalunya ha superat el franquisme, ha cohesionat, ha integrat milions de nouvinguts, i està a punt de completar un procés democràtic per fer un estat català, se sentiria orgullós com me'n sento jo.

Més continguts de