“No cal menjar llavors de xia o baies de goji per menjar sa”

Dietista nutricionista i autor de ‘Mi dieta ya no cojea’ Aitor Sánchez té un dels blogs de nutrició més llegits

El dietista nutricionista Aitor Sánchez (Albacete, 1988) afirma que es pot menjar sa sense complicar-se la vida, i demostra com fer-ho en el llibre Mi dieta ya no cojea (Paidós). Després de parlar amb ell, les galetes i l’entrepà de xoriç ja no tenen el mateix gust.

Com mengem?

La nostra dieta no és mediterrània tot i viure a la vora del Mediterrani. És una dieta occidentalitzada que es caracteritza per molts aliments ultraprocessats, dolços i brioixeria i no consumim prou matèria de primera qualitat. Estaria bé augmentar els llegums, les verdures, la fruita seca i la fruita fresca. Una dieta no pot tenir molt de tot, una cosa és defecte de l’altra. Si consumeixes un bollycao per berenar és sinònim de menjar poca fruita. I si consumeixes un excés de carn -com és el cas d’Espanya, que n’és el cinquè consumidor mundial-, segurament estàs menjant menys llegums dels que caldria.

Insisteixes que no hem de menjar galetes. Ni entrepans d’embotit. Què podem esmorzar?

Quan a la gent li dius que no és sa esmorzar galetes, ni cereals, ni entrepans d’embotit et pregunten: i llavors, què esmorzem? De què faig l’entrepà? I això és un bon indicador de com està d’instal·lat l’entrepà d’embotit, i al llibre dono idees d’entrepans sense salami ni xoriç.

Quan jo anava a l’escola tots els nens portàvem entrepà de fuet per berenar o per esmorzar.

Jo sempre dic que on he de signar perquè demà els nostres nens portin entrepans d’embotit a l’escola. I no perquè sigui bo, sinó perquè ara estan prenent una barbaritat de dolços i de brioxeria. El bollycao ha fet bo l’entrepà de xoriç. Però que hi hagi coses pitjors no el fan necessàriament saludable.

Tinc la sensació, però, que ara hi ha més consciència per menjar sa. Hi ha més establiments de menjar ecològic. Però, per altra banda, també s’ha disparat la despesa en menjar preparat.

És una paradoxa, però els dos escenaris conviuen i la crisi ha fet augmentar la bretxa entre ells. Tenim una part de la població, de classe mitjana alta, que segueix una dieta acceptable, menja bé i la seva sensibilització pel menjar va en augment. Però, d’altra banda, hi ha famílies menys benestants que consumeixen aliments ultraprocessats i en què hi ha més nens amb sobrepès o obesitat.

¿Menjar bé és qüestió de classe so cial?

Sí, de fet la variable de salut pública que millor prediu els hàbits d’una persona són els ingressos familiars. Quan tu li dones diners a una família tot funciona millor: hàbits alimentaris, educació física, higiene... I també està relacionat amb el nivell cultural. Abans qui tenia sobrepès o obesitat era qui tenia diners per comprar menjar. I des de fa 25 anys és qui no té recursos i acaba comprant primeres matèries molt barates, com els vuit cilindres de galetes, la bossa de croissants i les tres napolitanes a un euro. Coses ultrabarates. No és tant que menjar sa sigui car, perquè no ho és. El que és car són les pijades com les baies de goji, les llavors de xia, el salmó, el lli, el bimi... Tot això és sa, i car.

I és necessari menjar-ho?

No, no cal, hi ha molt de guru que predica que cal comprar coses ecocares, i això va dirigit a unes elits que són les que paguen. Les coses saludables són tan vulgars com uns cigrons i unes llenties, però no es fa negoci recomanant cigrons. Una dieta saludable pot ser barata i està composta per aliments convencionals com patates, ous, llenties o cigrons. Què passa si tinc pocs diners? No compris tant de peix o carn i que les teves racions proteiques siguin llegums i ous. És molt més assequible.

Fins i tot al llibre recomanes peix en conserva.

Sí, no passa res. I els cigrons en pot són molt barats i saludables. S’hi pot recórrer sense por.

Hem de tornar a menjar com menjaven els nostres avis.

A mi m’agrada parlar de gastronomia tradicional perquè també hi ha havia mals hàbits entre els nostres avis. Ens hem de quedar amb la part culinària tradicional: llegums, verdures, oli d’oliva, menjar carn de forma esporàdica... Ara hem desplaçat els aliments vegetals com la fruita i la verdura.

Els lactis són controvertits. ¿La llet és necessària?

No hi ha cap grup alimentari que sigui imprescindible. És necessària? No. En el nostre context s’ha fet una promoció excessiva dels lactis sense que estigui justificat. Si em dius que hem promocionat en excés les verdures, em sembla bé, és una prioritat de salut pública, però no ho és fomentar els lactis. També s’ha fet una promoció injustificada del pa refinat, de la cervesa i del vi i de la carn vermella. Per què no fomentem els llegums? No soc antilactis, simplement és un aliment més.

¿S’hauria de regular la publicitat d’ali ments?

El control i la protecció de la publicitat, especialment la infantil, és un circ. Els anuncis que consumeixen els nens són sobre menjar ultraprocessat i no saludable. I gairebé sempre amb reclams addicionals, com joguines, personatges animats, dibuixos... Hi ha països que ho han controlat i han prohibit el lliurament de joguines amb el menjar.