Societat 10/04/2018

Albert Figueras: “Les màquines estan modulant la nostra conducta”

Entrevista al metge, docent i autor del llibre ‘La próxima frontera’

Lara Bonilla
4 min
Albert Figueras també és autor dels assajos Pura felicidad, Ubuntu  i Pequeñas grandes cosas.

Trepitjar la Lluna, conquerir el pol Sud o enviar un correu electrònic a l’altra punta de món són algunes de les fites de la humanitat que tenen un denominador comú: la voluntat de creuar fronteres que a d’altres els semblaven infranquejables. Albert Figueras, metge i docent a la UAB, es pregunta al seu últim llibre, La próxima frontera (Plataforma Editorial), què ens fa humans.

Ja ha esbrinat què ens fa humans?

Jo diria que el que ens pot arribar a fer humans és el fet de creuar la frontera del jo per arribar al nosaltres. Però seguim encara molt ancorats en el jo. Aquesta no és una frontera que hàgim creuat.

Cita Eudald Carbonell i el seu llibre Encara no som humans. Hi està d’acord?

Sí, en el sentit que li dona l’Eudald. Ens diferenciem molt dels altres animals, com és obvi, i hem intentat -a vegades amb èxit- avançar en la qüestió de la col·lectivitat i el bé col·lectiu, però hi ha coses aparentment molt lògiques que encara no hem aconseguit. Com pot ser que passegis per Barcelona i encara hi hagi gent que visqui al carrer? Són coses que, si hi penses, no acabes d’entendre.

Què ens diferencia dels animals?

Crec que ens diferencien més coses quantitatives que qualitatives. El fet de construir un instrument per aconseguir un acord, per exemple, però mires, i resulta que s’han descrit conductes de micos capaços de construir una eina per aconseguir una fruita o el que sigui. Què és, doncs, el que realment ens diferencia? Una qüestió quantitativa. Som capaços d’imaginar i d’interactuar amb l’eina. I això no és només un pas sinó que si agafes un bastó podràs fer una cosa que et portarà a una tercera que et permetrà obtenir el teu objectiu. Si anem a filar més prim, el que ens diferencia és la capacitat de fabular, de crear històries i mons fantàstics. És una característica purament humana.

És a dir, la cultura.

En el fons, seria la cultura, sí, entesa com aquesta barreja de manera de fer i de veure el món i de com inventes altres realitats i mites.

Per què tenim aquesta necessitat de creuar fronteres?

No sempre tenim aquesta necessitat. A vegades va bé tenir aquesta frontera mental o física perquè hi ha persones que se senten còmodes i protegides en el seu entorn i, d’altres, que tenen aquesta necessitat d’explorar i d’anar més enllà. Hi ha qui davant els reptes es pregunta: i per què no? És aquest atrevir-se a obrir portes i finestres per veure que hi ha més enllà.

Sense aquestes ganes d’anar més enllà la humanitat no avançaria.

Des d’un punt de vista col·lectiu no hauria avançat, però des d’un punt de vista individual també aporta un creixement personal important. Sempre hi ha alguna frontera que acabes creuant.

Quina és la principal frontera que hem creuat com a humanitat?

N’hi ha una que és molt clara i que l’estem patint perquè estem tot just començant i és la frontera de la interacció amb la màquina moderna. En un moment determinat es va inventar el cotxe i hi interactuem en el sentit que ens porta d’un lloc a un altre. Però hi ha una altra frontera que és quan la màquina interactua amb nosaltres: ens parla. Posem una foto a Instagram i algú ens posa un cor i una tercera persona ens deixa un comentari i això ens posa contents. I si el comentari no arriba ens angoixa molt. En el fons, és una màquina la que ens està modulant la conducta i aquest és un terreny molt nou. Té molts avantatges que no ens podem ni imaginar però també genera molts dubtes: fa uns dies una noia es va penjar d’una biga per fer-se una selfie, Facebook va fer servir dades massives dels usuaris per influir en la conducta de possibles votants... És un terreny desconegut i és una frontera que estem travessant i aprenent a travessar.

¿El preocupa com ens poden canviar les noves tecnologies?

Ja ens han canviat. Si vas a un restaurant, veus com estan a taula mirant el mòbil. Quan va sortir la moda de caçar pokémons, 500 persones es van citar de nit per caçar pokémons a Central Park. Aquestes coses et fan adonar de fins a quin punt som tots manipulables o ens podem deixar manipular en un moment determinat. Sense caure en el fatalisme, hem de ser conscients que estem aprenent a relacionar-nos amb les TIC i no sabem com ens acabaran afectant.

Ja ens han canviat la manera de comunicar-nos.

Com que és una comunicació més immediata també és més superficial. Si t’he d’escriure un whatsapp, no puc estendre’m en argumentacions, he d’anar a buscar el titular.

I les aplicacions poden fer minvar les nostres capacitats mentals?

Es va fer un estudi sobre la capacitat memorística dels taxistes de Londres i es va veure que hi havia una àrea del cervell que s’hipertrofiava adquirint informació nova. La pregunta és si amb el GPS ja no s’adquireixen aquestes habilitats. Estaria bé poder tenir alguns estudis seriats del cervell per veure els efectes que hi han tingut les noves tecnologies, però encara no existeix.

stats