Albert Sánchez-Piñol: "El 1714 és la fi de Catalunya i d'Espanya: el que ve després és Castella"

Martí Zuviría es regiraria en la seva tomba si sabés que els catalans han convertit el dia més trist de la seva vida en la festa nacional, oi?

[Riu] És molt curiós, sí. Jo potser hauria escollit una data d'abans que s'iniciés el setge, quan els catalans van enviar una carta a Felip V i a Lluís XIV on deien que no pensaven cedir les seves llibertats i constitucions a dos tirans. Però ho entenc. Commemorem la resistència a ultrança d'un poble que va ser derrotat però no vençut.

No va ser vençut?

Som aquí, ara i avui, i dimecres la gent podrà veure si hem estat vençuts o no. I després de 300 anys, que encara té més mèrit.

Com és que encara recordem l'Onze de Setembre? Qui ha estat el guardià de la memòria?

Un guardià col·lectiu. La caiguda de la ciutat impressiona moltíssim, perquè és un setge molt dur segons els estàndards de l'època. Però sobretot impressiona la reacció de l'adversari, que ensorra tot l'aparell institucional que venia del mateix naixement de la nació, i el substitueix per unes lleis estrangeres. I aquest poder exigeix que la derrota sigui constantment visualitzada. Com? Amb la construcció de la Ciutadella. Una fortificació que normalment es dedica a defensar ciutats, però que aquí la controlarà. L'endemà de l'Onze de Setembre la monarquia borbònica es consolida en la memòria com el gran tirà adversari del poble. Al segle XIX, els nens barcelonins jugaven a borbònics i austriacistes. Quan es tira a terra la Ciutadella, on s'erigeix el Parlament de Catalunya? No hauríem pogut oblidar el setge encara que haguéssim volgut.

Llegint Victus , sembla que el teu personatge favorit és Don Antonio de Villarroel. Però l'estàtua l'hi van aixecar a Casanova.

La dreta catalana conservadora no volia que l'11-S fos la Diada Nacional, perquè l'associava a la rauxa. I, no sé si per compensar-ho, van fer erigir l'estàtua de Casanova.

Per què?

Perquè representava el poder. Era el comandant en cap de la Coronela durant l'última fase de la guerra. A Victus no el deixo a l'altura, i em sap greu, perquè, de fet, no és que no estigui a l'altura, és que està envoltat d'herois extraordinaris. Per això la seva figura queda una mica disminuïda. L'11-S Casanova vesteix d'uniforme, surt a la batalla i és ferit. Però, en canvi, ni Felip V ni Lluís XIV ni el mateix Berwick van ser mai en primera línia.

I per què et vas enamorar tant de Villarroel?

Per un conjunt d'atributs extraordinaris com a personatge narratiu.

Primer, que no era català.

Sí. Hi ha un catalanisme romàntic al XIX que hi passa de puntetes. En aquella època, que el cap de les forces catalanes fos un castellà semblava un sacrilegi. La història juga a favor nostre perquè al segle XXI precisament el que tenim en comú amb la Barcelona del XVIII és aquesta mistificació. A més, Villarroel dimiteix, tres dies abans de l'assalt, no per covardia, sinó perquè com a professional sap que allò acabarà amb una massacre i el que ha d'aconsellar, tècnicament, és que es capituli. No vol dir rendir-se, vol dir entrar en capítols de rendició.

Una rendició negociada.

Exacte. No estaven totalment desproveïts de forces, els catalans. Berwick va estar a punt de suspendre l'assalt perquè no sabia com sortiria la cosa. Villarroel es queda, i encapçala la contraofensiva. I és ferit, i acaba amb una vida de turments que són gairebé inimaginables, perquè les condicions del presidi eren atroces. I, en canvi, altres dirigents, com Casanova, no. No sabem què va passar, però pocs anys després no és que no pateixi cap represàlia, és que està exercint d'advocat, en Casanova.

Un dels atributs dels estats nació és la sobirania per decidir la seva pròpia narrativa nacional, els mites, les dates. La Catalunya moderna gira al voltant del 1714. A Espanya, en canvi, és el gran tapat de la història, sobretot comparat amb el 1492 o el 1808.

Perquè el 1714 t'explica coses molt lletges. Hi ha un mapa escolar de principis-meitats del segle XIX que és molt interessant, perquè hi apareix tota l'Espanya de Castella, Extremadura i Andalusia amb el nom " España nacional ". Això s'explicava a les escoles, eh? I, a l'altra part del mapa, que bàsicament inclou Catalunya, València i Mallorca, el rètol diu: " España asimilada ".

El dirigent del PP i ministre Jorge Fernández Díaz diu que la historiografia catalana està transformant una Guerra de Successió en una Guerra de Secessió.

Aquest és un dels arguments falsos que s'acostumen a donar.

Però era una Guerra de Successió.

Una guerra que dura 25 anys viurà moltes fases, i al principi és veritat que va ser una guerra dinàstica, pel tron d'Espanya. Però quan les tropes borbòniques entren a Catalunya és una obvietat que els catalans no estan lluitant per un rei que és a Viena. Lluiten perquè consideren que el rei borbònic anorrearà tot un sistema en què tenen conquerides moltes llibertats.

Com ho saben que serà pitjor?

Recordem que mig segle abans, la Catalunya Nord queda en mans franceses. I el primer que elimina el règim borbònic són les institucions locals. I per als castellans la palabra del Rey es ley . Punt. Per als catalans la paraula del rei està sotmesa al Parlament. És veritat que durant el setge, en l'última fase, els ambaixadors catalans a l'estranger reben directrius a la desesperada de Barcelona que diuen: "El que sigui, digueu-li a la reina d'Anglaterra que ens convertirem en una república auspiciada pels anglesos". Qualsevol cosa abans que el règim borbònic.

Abans que el règim borbònic, o abans que Espanya?

El curiós és que tots lluitaven per Espanya, però una Espanya que no té res a veure amb l'actual. L'Onze de Setembre, a part de significar el "fin de la nación catalana ", també va significar la fi d'Espanya. El que ve després ja no és Espanya, és Castella. Perquè senzillament el règim borbònic el que fa és enderrocar el sistema jurídic català i imposar el castellà. Esclar, es continuarà dient Espanya, però no ho és. No és que fos una Espanya federal, és que ni tan sols era confederal, eren entitats sobiranes que tenien en comú un rei.

Albert Sánchez Piñol va escriure Victus en castellà. Continua sent una bona decisió?

Molts castellanoparlants han vist que també els pertany l'Onze de Setembre, perquè els valors que s'hi defensaven poden involucrar a qui vulgui.

Mariano Rajoy va dir de Victus : " Es un libro escrito en clave nacionalista pero muy interesante ".

Em vaig alegrar que llegís aquest llibre, perquè podria no haver-ho fet. Dubto molt que Rajoy canviï de bàndol, però em sembla positiu. Ara, trobo curiosa la frase. Si algú escriu una novel·la sobre el 2 de maig del 1808 no serà mai una novel·la nacionalista... Per què ho ha de ser una sobre el 1714?

Perquè el 1808 té un estat al darrere, i quan tu tens un estat al darrere la teva història ja no és nacionalista, és nacional.

Això va ser el que va passar el 1713, que els exèrcits borbònics no reconeixien que els exèrcits catalans fossin legítims. Perquè deien que no tenien al darrere un rei, cosa que era mentida. Tenien un altre rei.

Zapatero va llegir La piel fría ...

Me n'alegro. Tant difícil com és aconseguir lectors! Doncs imagina't!

Hi ha capítols de Victus que tenen una claríssima inspiració cinematogràfica....

És obvi que una història tan èpica com aquesta seria molt fàcil de traslladar a la pantalla. El relat és universal. Estic fent esforços per fer la pel·lícula, però costa i veurem com acaba.

És un projecte que ja està en marxa?

Sí, els drets estan venuts.

Cobriràs algun tram de la Via Catalana?

M'ha tocat el pont d'Amposta.

Acabem amb una imatge de ficció, a veure què et sembla. En un moment del futur, Felip VI de Borbó apareix al Fossar de les Moreres amb una corona de flors.

Jo crec que seria molt benvingut... sempre que vingués com a monarca estranger.

Més continguts de