Allen Buchanan: “És un error acusar els polítics catalans de rebel·lió”

Un any després de l’1-O, el filòsof Allen Buchanan defensa en una entrevista telefònica que un únic referèndum amb majoria simple no és suficient per fer la independència. Alhora, però, censura l’actitud de l’Estat per no desescalar el conflicte

Allen Buchanan és professor de filosofia a la Universitat de Duke (Estats Units). El seu llibre Secessió (1991) és una de les obres més reconegudes en ciència política sobre el dret moral a la independència unilateral. Un any després de l’1-O, explica com veu el cas català.

¿Catalunya té el dret unilateral d’independitzar-se?

No hi ha una resposta clara. Quan un estat es nega a negociar l’autonomia reiteradament; es nega a donar garanties creïbles que l’autonomia serà respectada [és a dir, que l’estat no la pugui revocar], o no s’obre a considerar la possibilitat de la independència, pot construir-se un cas de dret unilateral a la secessió. Ara bé, una cosa és dir que tens el dret unilateral d’independenditzar-te i l’altre és com s’exerceix i quina és la manera apropiada de fer-ho. Jo penso que un únic referèndum amb una majoria simple, per ell mateix, no és suficient per exercir la independència unilateral.

Llavors, ¿estava legitimada la declaració d’independència del 27-O?

És que no tenia l’efecte legal per assolir la independència. És un enorme error del govern espanyol criminalitzar-la i acusar els líders independentistes de sedició i rebel·lió. És una reacció absurda. Hauria sigut millor dir: “No té efecte legal, Catalunya no és independent”.

Quants cops Catalunya ha d’intentar negociar l’autonomia?

No seria irracional per als catalans dir que s’ha intentat negociar l’autonomia , que no ha sigut possible i que ara aposten per la independència. Però, insisteixo, crec que no n’hi ha prou amb un únic referèndum amb una majoria simple. Hi ha maneres millors i pitjors d’intentar la independència. Una possibilitat seria tenir més d’un referèndum: un primer i divuit mesos més tard un altre. En el cas del Brexit es veu clar: hi havia molta gent que no sabia què feia.

Què passa si l’Estat manté la posició de no negociar un referèndum que inclogui la independència?

Bé, crec que el primer de tot és el judici contra la gent empresonada per sedició i rebel·lió. Si són declarats culpables i van a la presó, hi pot haver una altra crisi. La pregunta és quina reacció tindran els catalans. Hi pot haver una mobilització de desobediència civil dels independentistes. Tampoc sabem quina serà la reacció del govern espanyol.

El president ha dit que aquesta sentència pot ser la causa justa de la independència de Catalunya.

És un element més que se suma a la negativa de considerar la possibilitat d’independència i a la revocació de l’autonomia per part del govern central. Però, insisteixo, una independència consensual sempre és millor (menys probabilitat de risc de violència), que una d’unilateral. La qüestió és què poden fer els catalans per intentar acostar-se a la independència en el marc d’un procés de pau i de consens. Hi ha una part que depèn d’ells i l’altra que depèn de la reacció del govern espanyol, que fins ara ha sigut molt rígid. Cal tenir en compte l’opinió del Tribunal Suprem del Canadà sobre el Quebec, que va dir que un govern democràtic té l’obligació de negociar de bona fe la possibilitat d’independència -que no vol dir que s’assoleixi- si hi ha un suport popular evidenciat en un referèndum, amb una majoria clara i una pregunta clara.

Però Espanya no reconeix Catalunya com a subjecte polític.

Sí, entenc la diferència entre la Constitució canadenca -la seva cultura política- i l’espanyola. Però el que va dir el Suprem canadenc és molt important. En una societat democràtica no es pot assumir que les actuals fronteres de l’estat estan fixades per sempre i que mai hi haurà una raó legítima per negociar un canvi. El govern espanyol es pren la unitat com un dogma, que ha de ser preservat a tot cost. És un error.

Què pensa de l’actitud de la Unió Europea en el conflicte català?

Seria bo que hi intervingués, però no crec que passi perquè té altres problemes. La UE és una associació d’estats, que són reticents a la idea del trencament. No és realista pensar que farà pressió per fer més flexible Espanya. Només s’hi implicaria si les coses anessin molt malament, si hi hagués violència, si hi hagués inestabilitat política en un estat membre... Però espero que no s’arribi mai a aquest punt.

Què faria si fos el govern català?

Intentaria veure si hi ha un tercer interlocutor format per figures de reconegut prestigi que estigui disposats a intentar encetar una negociació entre líders espanyols i catalans sobre la possibilitat de la independència. Però la principal cosa que poden fer els líders independentistes és pensar en un procés molt ben fonamentat: quin tipus de referèndum, si requerir una majoria simple o qualificada i com proveir una garantia que els que no volen la independència no seran discriminats. Si la decisió és apostar per la independència és important que es doni garanties a la nova minoria que es crearia si Catalunya se separa: que el castellà seguirà sent llengua oficial, que la gent que s’oposa a la independència no patirà discriminació o esforçar-se a garantir una doble ciutadania. El món tindrà més simpatia al moviment si els independentistes ideen un procés per assolir la secessió que sigui clar, respectuós i just.

Etiquetes

Més continguts de