Andreu Navarra: “Hi ha alumnes de primària que no saben llegir ni un foli, es dispersen”

Entrevista a l'historiador i professor Andreu Navarra, autor de ‘Devaluación continua’

Andreu Navarra (Barcelona, 1981) és professor d’institut de llengua i literatura castellanes. Ha escrit Devaluación continua (Tusquets), un llibre “realista” en què repassa la situació actual de l’educació. Diu que l’ha escrit per donar veu als docents i reivindicar que el que falla no són ni ells ni els alumnes, sinó el sistema. “Algú havia de dir prou, i m’ha tocat a mi”, assegura.

A què dius prou?

A la burocràcia, perquè ens impedeix tenir energia per als alumnes. Cal més psicopedagogia a primària, perquè no pot ser que diagnostiquem problemes d’aprenentatge als 12 anys. Més recerca i més dotació d’especialistes. Més autonomia de centre i confiança en els equips directius. I acabar amb la desviació de diners de la pública a la concertada.

En el llibre dius que s’està creant una generació d’alumnes sense coneixement. Com hem arribat aquí?

Les arrels del problema educatiu són fora de les aules. Molts alumnes no tenen ningú a casa fins a les nou del vespre: si són rics, perquè els pares treballen fins i tot el dia de Nadal, i si són pobres, perquè estan multiocupats. Si algú té la culpa d’aquest desastre és la llei laboral. I els mitjans, que diuen als joves que no tenen futur i culpen de tot els professors.

S’ha devaluat la figura del mestre?

Hi ha un problema: no hi ha personal, les borses d’interins estan buides. La classe mitjana no té diners per pagar-se el màster del professorat i, a més, no veig cap diferència entre els professionals que venen amb el màster i els que no. Això és perquè ja ningú creu en els continguts, en la recerca. Fem les pedagogies a partir de pseudociència, i el que hem de fer és recerca sobre el dèficit d’atenció, parlar de concentració, d’història, de física i de química.

El pedagog Enric Prats diu que l’esforç i el saber són els grans perjudicats de l’escola innovadora.

Posaré un exemple: el meu fill els dissabtes es llevava a les 7, feia deures i estudiava fins a les 9. Ara li han tret els controls, tot serà competencial. S’avorreix. Estem avorrint els estudiants. Els estem donant una pedagogia equivocada. No els estem estimulant. Estem llençant a la paperera la nostra joventut.

Les noves pedagogies volen fugir de la memorització precisament per no avorrir els alumnes.

Els avorreixen. I els causen ansietat. No estem preparant per a la dificultat sinó que estem reproduint els hàbits de consum dins l’aula, i els hàbits de consum no són pedagogia. La gent arriba a les facultats i no sap absolutament res. És culpa dels adults i dels legisladors, que dissenyen pedagogies que són un fracàs.

¿El problema, doncs, és als despatxos?

Als despatxos i a la societat, que s’ha tornat antiintel·lectual.

I les famílies?

Sobreprotegir és desatendre. Hi ha pares que tenen por del trauma, com si una equació traumatitzés. La pedagogia està premiant la mandra, el no fer res. Hi ha alumnes que només es queixen perquè no volen treballar. Però és que, quin model d’adult tenim? Un addicte al mòbil, a Netflix. La culpa és dels adults. La pedagogia que ara esta en voga és curtterminista i populista: vol la felicitat ara. En una escola hi havia una pancarta que deia: “El nostre repte, la teva felicitat”. No, l’escola ha de donar continguts. La felicitat no te la donarà l’escola, te la donarà la vida.

¿Creus que el principal problema educatiu és la segregació?

És un problema molt greu. He treballat a la concertada i a la pública i és evident que estem creant guetos. Però diré una cosa una mica perillosa: això em sembla secundari. El que hem de pensar és on volem anar. Ara estem creant populisme pedagògic i consumisme des de les aules.

Hi ha marge per a l’optimisme?

Crec que no hi ha solució. No ho arreglarem ni en dècades, perquè portem des dels 90 d’error en error. Ara bé, podem començar a canviar cap a una altra cosa. Com? Per exemple, amb més instituts escola.

Per què més instituts escola?

Hi ha un problema greu a primària. Hauríem de tenir una primària que doni hàbits d’estudi, no que els elimini, com està passant. Hi ha alumnes que no saben ni llegir un escrit d’un foli, perquè es dispersen. Una pedagogia per racons està bé a parvulari, però amb 11 anys cal estimular el criteri i el pensament crític. Als anys 80 jo recitava Espriu i Sagarra. Ara fem fitxetes, coses de colors. Aleshores diuen que aprenen habilitats socials, però és mentida: hi ha menys empatia, més bullying i ciberbullying.

I hi ha mòbils a l’aula.

Els programes que promouen l’ús dels mòbils són una aberració, és tan boig com fer classes de llengua amb el Fortnite o fer un Kahoot. Hi estic radicalment en contra. Jo prohibiria els mòbils a l’aula perquè dispersen.

Et sents sol defensant això?

No, m’han escrit molts companys agraint que hagi escrit aquest llibre. Espero que aquesta pedagogia sigui una moda, perquè si es queda tindrem una societat de baix perfil, sense ciència i sense professionals. El sistema educatiu ha de reaccionar per contrarestar aquesta alienació social.

Més continguts de