Andreu Palou: "Menjar massa escurça la vida"

Les propietats saludables dels aliments són un dels temes de recerca del científic Andreu Palou, que també ha estat president del comitè científic de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESA). Si algú sap si hi ha aliments que "milloren les defenses", "redueixen el colesterol" o "són bons per al cor", és ell. Fa poc ha participat en un cicle de conferències al CCCB.

¿Ens podem refiar de la publicitat que promociona determinats aliments com a bons per a la salut?

La Comissió Europea va analitzar 4.637 productes i només 222 van demostrar que eren bons per a la salut. D'aquests 222 sí que ens en podem fiar perquè s'ha resolt que hi ha una base científica sòlida per dir que són saludables. Aquesta legislació ha vingut a posar ordre. Ara el consumidor hi pot confiar més i les empreses tindran seguretat jurídica sobre el que poden dir i el que no.

¿Només 222 deien la veritat?

No vol dir que no diguessin la veritat sinó que no hi havia prou proves científiques o no contenien una proporció suficient del nutrient per dir que fan una funció o una altra.

¿Els aliments funcionals -enriquits artificialment amb un nutrient que té un valor afegit sobre la salut- són el futur?

Pràcticament tots els aliments seran funcionals en el futur i s'aniran eliminant els elements nocius que contenen. Un aliment és funcional perquè hi afegeixes alguna cosa o perquè n'elimines alguna de nociva, com ara el greix saturat. Avui molta gent consumeix llet desnatada perquè sabem que el greix saturat és, en excés, dolent per a la salut.

Els aliments curen?

Hi poden contribuir. Però la legislació no permet dir que els aliments curen o prevenen malalties. Això és de l'àmbit mèdic i hi ha una separació artificial. El màxim que se'ls permet dir és que prevenen o redueixen factors de risc de tenir una malaltia. Per exemple, es pot anunciar un aliment que redueix el colesterol, que és un factor de risc de les malalties cardiovasculars. Però els aliments funcionals estan pensats per millorar la salut de les persones sanes i han de ser compatibles amb una dieta equilibrada.

Quin pes té l'alimentació en la longevitat?

Un pes important. Recentment s'ha publicat un estudi en primats que prova que una alimentació amb menys greixos saturats i menys sal dobla la vida i el que l'escurça és l'excés de menjar i de calories, sobretot si són calories dolentes. Més val prim que gras. I hi ha una tercera part dels problemes de salut que estan relacionats amb l'alimentació.

¿La manera com ens alimentem marcarà la manera d'envellir?

Sí, les recomanacions nutricionals valen per a la mitjana de la població, però després cadascú respon de manera diferent als aliments. Això és l'epigenètica, l'empremta metabòlica que queda de cada cosa que fem. De l'alimentació, però també de les emocions, de l'estrès... Tot això deixa marques en els nostres cromosomes i fa que cadascú de nosaltres sigui diferent. Les noves tecnologies de la nutrigenòmica ja permeten obtenir el perfil de cada persona.

¿I es podrà saber si menjant uns aliments o uns altres una persona tindrà més o menys probabilitats de desenvolupar alguna malaltia?

Això ja es comença a produir amb alguns nivells de fiabilitat. Encara és massa aviat però en poc temps es podrà fer i cada cop serà més barat. Amb 500 euros es pot tenir un perfil de risc de malalties relacionades amb la nutrició. Sabem que els aliments tenen components que interaccionen amb els gens i alteren processos metabòlics i hi deixen la seva empremta, cosa que té aplicacions mèdiques. Però també planteja problemes ètics, ja que l'accés als aliments funcionals només està a l'abast de persones amb poder adquisitiu alt perquè són més cars.

Tot i la importància de la nutrició, quan el metge recomana fer canvis en la dieta molta gent no li fa cas.

És veritat. Però qui primer no s'ha pres seriosament l'alimentació és la medicina. Això ara comença a canviar, però abans no s'estudiava nutrició a la carrera de medicina. Ara, amb les noves tecnologies, ja es fa una nutrició basada en la química i en la genètica. Té més capacitat predictiva. És una ciència sòlida i ja ens ho podem començar a creure.

Mengem bé?

Podríem menjar millor. Tenim una dieta massa rica en greixos saturats i massa elevada en sal. Són els dos punts febles de la nostra dieta. Tenim la dieta mediterrània, però no l'exercim.

L'obesitat ha estat qualificada com l'epidèmia del segle XXI.

Després de Malta, Espanya té la segona taxa més elevada d'Europa d'obesitat infantil. I això és pràcticament una garantia que tindrem més adults obesos.

¿Hi ha diferències entre ser alimentat amb llet materna o no?

Hi ha molta diferència. La llet materna prevé l'obesitat, la diabetis i altres malalties. I hem descobert que a la llet materna hi ha una proteïna, la leptina, que genera resistències a engreixar i a desenvolupar diabetis. I sabem que la leptina no està present en les fórmules de llet infantil.