Societat 21/09/2012

Anna Vignoles: "Al mercat laboral arriben joves amb coneixements que no tenen demanda"

Pedagògica. Anna Vignoles (1969, Filipines) és professora i la directora del Centre d'Economia de l'Educació de la Universitat de Londres. Ha visitat Barcelona per impartir un seminari sobre qualitat en l'ensenyança a l'Institut d'Economia de Barcelona

Cristian Segura
3 min
La professora Anna Vignoles és d'origen francès, de naixement filipí i amb residència londinenca.

Anna Vignoles és una de les persones més pedagògiques i pragmàtiques que he entrevistat. Ha crescut i s'ha format vivint arreu del món. Pel nom podria ser catalana, però les seves arrels són franceses.

Com veu l'ensenyament a Espanya i Catalunya?

Un dels punts importants del seminari que hem fet a la UB han estat les conseqüències de les retallades tan dramàtiques. Tindran un impacte significatiu en els resultats de la gent quan siguin adults. Però també depèn de com es retalli.

Com retallaria en ensenyament si es veiés forçada a fer-ho?

Una de les coses que cal fer és protegir els diners destinats als nens més petits. El que inverteixes en preescolar i primària et dóna un resultat molt més important que en altres etapes de l'educació. I si has de reduir recursos i augmentar el nombre d'estudiants per classe, això segur que tindrà una repercussió negativa en la formació, però aquest efecte encara seria pitjor si la qualitat del professorat es reduís, amb salaris més baixos, dificultat per viure, menys motivació...

Què es pot fer per mantenir la motivació dels mestres?

Si tens la possibilitat d'escollir entre reduir salaris o reduir el nombre de mestres, jo reduiria el nombre de mestres. Però hi ha més factors, a part dels diners, que en poden millorar les condicions: tenir més poder de maniobra sobre què fer a classe, estalviar diners en altres àmbits, esperonar els professors a sentir orgull per la professió. Reduir salaris i el nombre de docents és molt complicat per a un govern, perquè aleshores no pots dir que valores la feina dels mestres.

Què és millor avui, una educació humanista o més especialitzada?

La pregunta és quin tipus d'habilitats necessitem per al mercat de treball. Al Regne Unit i en molts altres països es valora el pensament analític. Però més endavant, més a prop de l'accés al mercat, haurem de promoure més joves que dominin les matemàtiques que no les capacitats analítiques. El problema és que al mercat arriben joves amb coneixements que no es demanen en absolut, sobretot els graduats d'humanitats. En alguns països ha crescut la formació professional com a complement. El meu consell és que, tal com està el mercat laboral a Europa, sense ofertes, la gent ha d'estudiar, com més temps, millor. Aprendre bons coneixements que el mercat demandi.

¿Cal ensenyar i mentalitzar els alumnes que vivim en una societat global i que és positiu que emigrin?

En una recessió global, l'opció d'emigrar està més limitada que en el passat. Cal apostar més per l'emprenedoria i menys per la iniciativa pública, acceptar feines que no consideraven, sobretot si ets una persona formada en estudis d'humanisme, siguin feines en agricultura o construcció. Perquè vostès tenen un problema de sobreeducació. Però l'emigració no és la solució.

¿Fins a quin punt és possible introduir l'anglès com a llengua covehicular en l'ensenyament?

És molt difícil decidir a partir de quina edat es poden donar classes en una llengua no materna. Els estudis suggereixen que els alumnes de primària és millor que aprenguin en la llengua de la mare, però després és positiu que aprenguin altres llengües. A l'inici de l'ensenyament és millor la llengua materna per aprendre més ràpid. En una escola privada no és cap problema, poden aprendre idiomes ben ràpid, perquè tenen una família amb més recursos i segurament també els poden parlar en anglès.

Els sindicats demanen retirar els ajuts a l'escola concertada. ¿Això és lògic en temps de crisi?

Al Regne Unit vam passar per aquest procés fa dècades. Ara tenim una divisió completa entre ensenyament públic i privat. Aquest sistema marca una diferència molt gran entre privat i públic, i les famílies riques segueixen enviant els seus fills a l'escola privada. Són els que aconsegueixen anar a les millors universitats i els que aconsegueixen les millors feines. Però, si fas canvis radicals, això té un cost. Si retires ajuts públics a la concertada, hi haurà famílies que marxaran de l'escola privada. Cal analitzar quanta gent aniria a la pública. Pot desestabilitzar el sistema.

Catalunya té un dels índexs més elevats d'Europa de repetidors. ¿Li sembla bé el sistema de repetició?

És molt ineficient tenir joves allargant l'escolarització un o dos anys. De tota manera, als països en què no hi ha repetidors sovint els joves acaben l'escola i no adquireixen la preparació adequada. Si no repeteixen, aleshores cal un ajut addicional adequat.

Però ara no hi ha recursos.

Un sistema d'ajut complementari apropiat és més econòmic que no pas que repeteixin curs. Al Regne Unit no repeteixen, perquè considerem que pot ser dur emocionalment.

Com es pot aconseguir que la immigració millori els resultats?

Es pot aprendre d'altres països. A Anglaterra els fills d'immigrants arriben amb mals resultats, però progressen més que els locals. Dominen l'idioma i, tot i tenir un entorn amb pocs recursos, els pares els inculquen caràcter per assolir l'èxit. I perquè el govern ha fet esforços d'integració i de reconèixer els problemes.

stats