"Si el cos està saturat de toxines, el que necessites és una ambulància, no un suc verd”

Anthony Warner és conegut com a Angry Chef -xef cabrejat- perquè és el nom que va posar al seu blog, el 2016, quan va decidir començar a escriure amb un objectiu ben clar: “Deixar al descobert les mentides, les pretensions i les estupideses del món del menjar, especialment del menjar sa”. Directe i amb un sentit de l’humor agut, s’ha guanyat legions de fans i també d’enemics, que no li perdonen algunes de les seves crítiques.

Per què ets el xef cabrejat? Des de quan estàs enfadat?

Des del 2016, quan vaig començar el blog, però qui està enfadat és el meu personatge. Al blog el que vull és denunciar que les dietes de moda es basen en pseudociència. Crec que hi ha molta gent, com jo, enfadada amb aquesta mena de dietes ridícules, però ningú havia alçat la veu per denunciar-ho.

¿Per què les dietes del moviment clean eating (menjar net) tenen tant d’èxit?

La idea del menjar net és molt poderosa perquè redueix el menjar a un esquema molt bàsic: alguns aliments són nets i uns altres són bruts i, per tant, dolents. Tot i que aquestes teories no tenen una base sòlida, atrauen molta gent.

Per què no tenen base sòlida?

Les regles que dictaminen si un aliment és net o no no tenen base. Gent sense cap mena de preparació mèdica aconsella excloure de la nostra alimentació productes com el gluten, el blat, els carbohidrats..., basant-se en raons pseudocientífiques. A més, crec que el llenguatge és molt important. Si un tipus d’aliment és net, vol dir que un altre és brut, i basant-nos en la falsa creença que som el que mengem això vol dir que si menges aliments bruts et converteixes en una persona bruta. Menjar net et converteix en bo i virtuós.

I això quines conseqüències té?

Crec que pot fer sentir malament la gent, els pot fer sentir culpables i contaminats. És perillós dividir el menjar entre bo i dolent. A les persones que tenen tendència a patir trastorns alimentaris o amb una relació problemàtica amb el menjar, aquests missatges els poden comportar molts problemes. Últimament hi ha hagut un augment d’una malaltia que es diu ortorèxia, que és precisament l’obsessió per menjar sa. I fins i tot hi ha llibres de dietes que asseguren que poden curar el càncer, l’autisme, la demència... i tot un seguit de malalties molt serioses, i això pot fer molt de mal. Crec que hi hauria d’haver més restriccions.

¿Per què enganxen tant aquesta mena de consells?

Perquè a la gent li agraden les normes senzilles. La nutrició és una ciència difícil i per això els científics nutricionistes poques vegades ofereixen normes senzilles. Per tant, quan arriba algú i et diu que amb la seva dieta solucionarà els teus problemes, et farà sentir bé, et farà perdre pes, et curarà el mal de cap i a més millorarà la teva pell, la gent s’hi sent molt atreta. Encara que no sigui veritat.

Una de les coses que critiques al teu llibre són les dietes detox.

No hi ha cap evidència que el menjar pugui eliminar les toxines del teu cos. Els nostres ronyons i el nostre fetge són molt bons fent aquesta feina i no necessiten ajuda. Si el nostre cos està saturat de toxines, el que necessites és una ambulància, no un suc verd. El detox és una estafa del màrqueting que ven productes a les persones a partir de la por de pensar que estan contaminades.

Suposo que aquestes afirmacions t’han portat problemes.

Sí. Molta gent creu que la seva dieta és el vertader camí que tothom hauria de seguir, i quan ho critiques senten que els estàs atacant a ells, s’ho prenen de manera molt personal. Rebo moltes amenaces i insults perquè el que dic preocupa molta gent. Però el que dic, en realitat, és que mentre estigui sana, la gent pot menjar el que vulgui. Només critico quan comencen a jutjar el que fan els altres, avergonyint-los per allò que mengen o per com és el seu cos.

Que és per a tu menjar sa?

Menjar sa és gaudir del menjar, tastar diferents aliments i utilitzar-los per portar joia a la teva vida. El menjar és més poderós i beneficiós per a la nostra salut quan l’utilitzem per unir les persones, que gaudir dels esdeveniments socials per unir la família. Si gaudeixes del menjar, voldràs tastar coses diferents, fruites, verdures, peix, grans integrals... Però perquè són deliciosos, no perquè et facin sentir virtuós. I quan el menjar ens ajuda a unir llaços i ens porta felicitat és quan és realment bo per a la nostra salut.

Fins i tot defenses el menjar processat, sobre el qual sembla haver-hi un gran consens en contra. Per què?

Ja he dit que crec que és problemàtic dividir el menjar entre bo i dolent. Acabem fent que la gent se senti culpable i espantada. No tot el menjar processat és dolent. ¿Els tomàquets en conserva no són saludables? ¿El peix en conserva tampoc? ¿I una bossa de pa integral? Les nostres vides han millorat gràcies al subministrament modern d’aliments i crec que, en lloc de dir-li a la gent que fa mal fet de menjar aquesta mena d’aliments, el que s’hauria de fer és treballar perquè la gent millori el que menja.