INVESTIGACIÓ
Societat 17/10/2020

L’ARN també és clau per a l’inici d’un càncer

Científics catalans troben el marcador que prediu la mala evolució del limfoma de Hodgkin

Xavier Pujol Gebellí
3 min
Manel Esteller en una entrevista.

BarcelonaUna part importantíssima de la lluita contra el càncer s’ha fonamentat en l’estudi dels gens que fan que una cèl·lula sana es transformi en cancerígena i porti a la formació d’un tumor, primer, i la seva dispersió en forma de metàstasi després. Majoritàriament, els gens estudiats estan escrits en forma de codi a l’ADN, la doble cadena que conté la informació essencial per a la vida. Però hi ha també l’ARN, una molècula de cadena simple que és essencial per a la formació de proteïnes. Fa encara no cinc anys que s’està veient que alteracions gèniques i epigenètiques en els gens que regulen l’ARN tenen un paper fonamental en algunes formes de càncer. L’última, la que ha identificat un equip de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras dirigit per Manel Esteller. En un estudi publicat a la revista Blood, de la Societat Americana d’Hematologia, descriuen com una alteració en l’ARN de pacients de limfoma de Hodgkin prediu la mala evolució de la malaltia.

“El tractament del limfoma de Hodgkin ha millorat extraordinàriament els últims anys”, descriu Manel Esteller. De fet, l’índex de supervivència d’aquesta mena de càncer supera amb escreix el 80% als cinc anys, que és una de les mesures estàndard, i no són rars els casos en què s’assoleixen els vint anys. No obstant, queda a l’entorn d’un 20% en què s’observa una gran resistència als tractaments sense que fins avui s’hagi pogut determinar per què.

L’equip d’Esteller, que s’ha especialitzat en leucèmies i limfomes, podria haver trobat la resposta en allò que es coneix com a epitranscriptoma. És a dir, més o menys, com es regulen l’ADN i l’ARN per fer les seves funcions. En el cas de l’ARN, per formar proteïnes. Bon coneixedor dels efectes epigenètics, bàsicament de caràcter ambiental, que faciliten o inactiven l’expressió dels gens, Esteller ha trobat que hi ha un gen que modifica una de les quatre lletres que donen forma a la molècula d’ARN. Es tracta del nucleòtid adenosina.

“Quan es perd activitat es produeixen molts més col·làgens del que és habitual”, especifica l’investigador. És a dir, quan es produeix aquesta modificació, les cèl·lules canceroses reaccionen excretant col·lagen, que és un dels principals materials de ciment entre cèl·lules. “La matriu extracel·lular s’omple de material”, concreta.

L’efecte d’aquest increment de col·lagen és evident en almenys el 15% dels limfomes de Hodgkin. Aquest percentatge coincideix amb el de pacients que són refractaris als tractaments habituals, per la qual cosa la seva presència en proporcions més grans “pot ser considerat un marcador biològic” de resistència als fàrmacs.

Noves vies de tractament

A nivell pràctic, el biomarcador ajudarà a identificar molt més acuradament els pacients de risc, ja que actuaria com un “predictor de baixa supervivència”. Davant d’aquest mecanisme, les opcions clíniques passarien per evitar tractaments estàndard per atacar els limfomes amb teràpies en fase d’assaig clínic, o introduir fórmules d’immunoteràpia que ja estan donant bons resultats en altres formes de càncer.

La principal conclusió de l’estudi, raona Esteller, és que es consolida un nou camp de treball. “Es verifica que les alteracions epigenètiques en l’ARN tenen conseqüències clíniques”, diu. De la mateixa manera, l’efecte concret de pèrdua d’activitat reguladora en la producció de col·lagen obre la porta a l’estudi de noves teràpies basades en aquest mecanisme.

stats