Artur Duart: "No barrejo els meus interessos econòmics amb els del país"

CompromèsValencià de 48 anys, de la Ribera Baixa (Sollana, 1964), Duart condueix des de fa 17 anys i com a president executiu l'empresa de gestió cultural Magma Cultura, que és un dels referents del sector a Catalunya

A les oficines de Magma Cultura hi treballa un petit exèrcit de 55 persones. Els capitaneja Artur Duart, que es considera idealista, més home de cultura que d'empresa i, sobretot, fusterià.

Com es pot captar més capital privat per al món cultural?

El mecenatge no ha canviat gaire en 50 anys. No només en l'aspecte fiscal, que no té res a veure amb els avantatges de països com França. També perquè en el món cultural s'ha cregut que només ensenyant el logo i la proximitat l'empresa ja està satisfeta. L'empresa no només vol identificació sinó també poder participar-hi.

Al teu blog analitzes el sistema de mecenatge del Brasil. Quin és el model de mecenatge que ens cal?

L'administració al Brasil no funciona, per això es va desenvolupar una llei segons la qual a qualsevol projecte cultural que s'ha demostrat viable dos anys un inversor privat hi pot destinar el 10% dels impostos que paga. Aquí cal que fem pedagogia perquè l'empresari entengui que invertir en cultura és rendible. Ara ens trobem institucions i fundacions que abandonen l'àmbit cultural per actuar en el social perquè interpreten que és més necessari, però les necessitats culturals ara són més elevades que abans. Moltes capitals de província tenen uns problemes de programació brutals. La pedagogia cal fer-la també en el sector públic, matisar la idea de la puresa de la cultura.

Com es promou Catalunya com a destí cultural més enllà de Barcelona?

Fa deu anys només existia Barcelona i ara hi ha propostes al territori amb certa representació. A més, gràcies a les tecnologies ja no cal passar per Barcelona. Cal definir un bon mercat interior per internacionalitzar-lo amb seguretat.

¿Un gestor cultural amb experiència ha d'emigrar o exportar?

La situació és greu, però si ho comparem amb els anys 70, estem a anys llum del desert cultural d'aleshores. Has de trobar el teu espai al teu territori. I la internacionalització ha d'estar present en qualsevol iniciativa. Els països emergents com el Brasil no tenen l'experiència, els cal el coneixement i ens ho demanen. Però no pensem que ens compraran una idea; s'ha de treballar creant sinergies, aliances.

En aquesta crisi, ¿toca invertir per dur referents estrangers o apostar pels actius locals, com han fet el BAM o el Mercat de Música Viva?

Cal canviar el model. Si vull fer una exposició al MNAC, com la de Caravaggio, en exclusivitat és inviable. Si treballes en concepte de xarxa, aleshores és més viable. Si portes un grup musical a Barcelona, has de pensar de portar-lo a Madrid i Bilbao. Abans una persona de Donosti venia a Barcelona a un concert gastant-se 400 euros que ara no té.

Com es pot captar més públic?

Una autocrítica que hem de fer és que en temps de bonança no hem arribat prou a nous públics. No només parlo d'equipaments de barri, vull dir els de referència. Vicent Todolí deia que havia de fer una exposició massiva de Frida Kahlo per fer l'exposició que a ell li agradava. També trobo a faltar espai d'experimentació per contactar amb nous públics. Tenim una concepció massa predeterminada de què és cultura i què interessa al món de la cultura. La tecnologia i les xarxes socials han de ser utilitzades perquè la gent es mogui entre realitat digital i presencial.

En quins àmbits culturals ha perdut pistonada Catalunya?

Un sector que ha perdut pistonada és el museogràfic. Érem creadors de propostes museogràfiques, la majoria a Espanya, també internacionalment. Però amb la crisi ha caigut. També hi ha el cas del món editorial. Als anys 70 Barcelona era el niu editorial català/castellà. Per la revolució digital i perquè en altres llocs s'han espavilat, aquí hi ha recessió.

Què es pot fer per pal·liar l'augment de l'IVA?

Poca cosa perquè són els números, hi ha poca opció de ser creatiu per compensar-ho. Pots convertir-te en una fundació, en una societat sense ànim de lucre, fins i tot assumir el paper d'ONG. És una putada. La cultura no és un element accessori sinó una necessitat de primera mà, l'IVA en cultura hauria de ser un cànon especial amb caràcter de devolució.

¿La reducció de la inversió de l'Estat en cultura és igual arreu?

Els principals equipaments a Madrid han perdut un 30% de les inversions del govern central. Les retallades afecten a tothom. Però hi ha un greuge comparatiu. Barcelona és una capitalitat cultural de l'Estat. Qui rep els grans equipaments a Espanya, a anys llum, és Madrid.

Tu gestiones projectes a València i a Madrid. ¿El procés sobiranista et pot afectar?

I tant que m'afectaria. Quan s'iniciï tot aquest procés, hi haurà un efecte directe en els meus interessos a Espanya. Però per a la cultura crear estructures d'estat és apassionant.

¿Unes estructures d'estat catalanes et compensarien?

Una cosa és com m'afecta a mi i una altra són els processos històrics que s'han de fer perquè són necessaris per als nostres fills. Faré tot el possible perquè el meu equip i l'empresa perdurin, però no barrejo els meus interessos econòmics amb els interessos de país.

Més continguts de