Abdelbaki Es Satty i la guerra interna entre les policies

PeriodistaLa capacitat de l’imam Abdelbaki Es Satty per despistar el radar dels serveis de seguretat d’Espanya és digne de ser estudiat a les escoles policials de tot el món. No sols havia sortit indemne, des del 2005, de les operacions antijihadistes, sinó que el seu nom, que apareix i desapareix com un Guadiana, rara vegada genera, en els informes de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, una preocupació especial. Tots els comentaris sempre treuen importància als indicis existents.

Malgrat tot, aquests elements indiciaris, sobretot en els anys posteriors a la massacre de l’11 de març del 2004, normalment haurien fet saltar les alarmes. Vinculat al tràfic d’estupefaents, amb amistats i contactes en el jihadisme, Es Satty reproduïa alguns trets de la banda de Jamal Ahmidan, el Xinès, el narcotraficant que va tenir un paper estel·lar en l’atemptat de Madrid.

L’11-M va ser possible, entre altres raons, per les grans deficiències de coordinació entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI. Amb els seus propis serveis d’informació, aquests cossos rivalitzen en lloc de cooperar. Compartir dades, un protocol que podria semblar elemental, no és el seu fort.

El 17 d’agost a Barcelona i Cambrils va tornar a fer aflorar els dèficits de coordinació. En l’11-M no hi va haver policia autonòmica pel mig. A Barcelona i Cambrils, sí: els Mossos d’Esquadra. A la inexistència ja tradicional de feina conjunta entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI s’hi va sumar, també, la falta de socialització de les dades amb la policia autonòmica.

La decisió de mantenir la Guàrdia Civil allunyada de l’explosió d’Alcanar, tot i que amb la seva experiència podria haver valorat amb més eficàcia el que havia passat i aportat temps per evitar els atemptats, va ser un dels grans errors de sortida, tenint en compte que l’explosió imprevista va precipitar l’acció a la desesperada del dia 17.

Sense informar els Mossos

Però si, com admet ara el CNI, havia existit una relació entre aquest servei d’intel·ligència i Es Satty entre el 2010 i el 2014, ¿com és possible que no se n’informés els Mossos? Els Mossos van ser requerits de manera informal mesos abans de l’atemptat per l’ajuntament belga de Vilvoorde i la resposta va ser, una vegada més, que Es Satty estava bàsicament net.

Ara bé, per què ara? Per què el fantasma d’Es Satty i la seva relació amb el CNI aflora en aquest precís moment?

No és fàcil calibrar-ho. Però hi ha un fet que mereix que hi parem atenció. Ja fa un grapat d’anys que la Policia viu una guerra interior entre faccions rivals, i entre elles i l’actual director del CNI, el general Félix Sanz Roldán.

Dimecres el jutjat central d’instrucció de l’Audiència Nacional va ordenar desprecintar tots els objectes intervinguts en l’entrada i l’escorcoll ordenats per la jutge Carmen Lamela al despatx del comissari jubilat José Manuel Pepe Villarejo després de la seva detenció. I entre aquests objectes hi ha el seu ordinador.

Villarejo i Sanz Roldán mantenen una guerra sense quarter. ¿És simple coincidència que aflorés precisament aquesta setmana la informació dels vincles passats entre Es Satty i el CNI i, sobretot, que l’organisme d’intel·ligència es precipités a confirmar-ho -una pràctica excepcional-, potser amb l’objectiu de matar el recorregut de la notícia?