Abdelbaki Es Satty i la guerra interna entre les policies

La pugna entre cossos pot haver fet aflorar ara el contacte del CNI amb l’imam
ERNESTO EKAIZER
ERNESTO EKAIZER

La capacitat de l’imam Abdelbaki Es Satty per despistar el radar dels serveis de seguretat d’Espanya és digne de ser estudiat a les escoles policials de tot el món. No sols havia sortit indemne, des del 2005, de les operacions antijihadistes, sinó que el seu nom, que apareix i desapareix com un Guadiana, rara vegada genera, en els informes de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, una preocupació especial. Tots els comentaris sempre treuen importància als indicis existents.

Malgrat tot, aquests elements indiciaris, sobretot en els anys posteriors a la massacre de l’11 de març del 2004, normalment haurien fet saltar les alarmes. Vinculat al tràfic d’estupefaents, amb amistats i contactes en el jihadisme, Es Satty reproduïa alguns trets de la banda de Jamal Ahmidan, el Xinès, el narcotraficant que va tenir un paper estel·lar en l’atemptat de Madrid.

L’11-M va ser possible, entre altres raons, per les grans deficiències de coordinació entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI. Amb els seus propis serveis d’informació, aquests cossos rivalitzen en lloc de cooperar. Compartir dades, un protocol que podria semblar elemental, no és el seu fort.

El 17 d’agost a Barcelona i Cambrils va tornar a fer aflorar els dèficits de coordinació. En l’11-M no hi va haver policia autonòmica pel mig. A Barcelona i Cambrils, sí: els Mossos d’Esquadra. A la inexistència ja tradicional de feina conjunta entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI s’hi va sumar, també, la falta de socialització de les dades amb la policia autonòmica.

La decisió de mantenir la Guàrdia Civil allunyada de l’explosió d’Alcanar, tot i que amb la seva experiència podria haver valorat amb més eficàcia el que havia passat i aportat temps per evitar els atemptats, va ser un dels grans errors de sortida, tenint en compte que l’explosió imprevista va precipitar l’acció a la desesperada del dia 17.

Sense informar els Mossos

Però si, com admet ara el CNI, havia existit una relació entre aquest servei d’intel·ligència i Es Satty entre el 2010 i el 2014, ¿com és possible que no se n’informés els Mossos? Els Mossos van ser requerits de manera informal mesos abans de l’atemptat per l’ajuntament belga de Vilvoorde i la resposta va ser, una vegada més, que Es Satty estava bàsicament net.

Ara bé, per què ara? Per què el fantasma d’Es Satty i la seva relació amb el CNI aflora en aquest precís moment?

No és fàcil calibrar-ho. Però hi ha un fet que mereix que hi parem atenció. Ja fa un grapat d’anys que la Policia viu una guerra interior entre faccions rivals, i entre elles i l’actual director del CNI, el general Félix Sanz Roldán.

Dimecres el jutjat central d’instrucció de l’Audiència Nacional va ordenar desprecintar tots els objectes intervinguts en l’entrada i l’escorcoll ordenats per la jutge Carmen Lamela al despatx del comissari jubilat José Manuel Pepe Villarejo després de la seva detenció. I entre aquests objectes hi ha el seu ordinador.

Villarejo i Sanz Roldán mantenen una guerra sense quarter. ¿És simple coincidència que aflorés precisament aquesta setmana la informació dels vincles passats entre Es Satty i el CNI i, sobretot, que l’organisme d’intel·ligència es precipités a confirmar-ho -una pràctica excepcional-, potser amb l’objectiu de matar el recorregut de la notícia?

Més continguts de