Acadèmies per a futurs enginyers: amb la universitat no n'hi ha prou?

Molts alumnes no aproven només amb les classes magistrals i es veuen abocats als centres privats
Diversos estudiants en una classe de l’Acadèmia SOL de Barcelona, a pocs dies de començar els exàmens de final de curs. / CELIA ATSET

A principis de setembre, les escoles i facultats de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) seran un formiguer d’estudiants novells espantats pel primer dia de classe i a la porta de molts centres es repetirà l’escena de cada any: centenars de fullets de les acadèmies privades de classes de reforç es repartiran entre els alumnes.

“Recordo que, en el meu primer dia, a l’entrada de l’escola hi havia estudiants més grans fent publicitat dels cursos introductoris gratuïts de les acadèmies”, explica Elisenda Cleries, que ara estudia quart d’enginyeria industrial. Les consignes acostumen a repetir-se: les enginyeries són molt difícils, t’assegurem l’aprovat, vine a provar-ho...

Aquesta setmana comencen les proves de la selectivitat i el 28 de juny se’n publiquen els resultats. Molts alumnes de ciències sabran llavors si viuran o no aquesta escena i, com expliquen molts estudiants veterans, tindran el gran dilema: vaig a l’acadèmia o no hi vaig?

El fenomen de les acadèmies

No hi ha dades exactes de quants estudiants d’enginyeries a la universitat pública van a acadèmies, però la percepció entre els alumnes de la UPC és que la majoria hi van o hi han anat de manera regular o puntual. Sobretot als primers cursos.

Les acadèmies “no són un negoci que vagi a la baixa, hi ha demanda”, diu David Gomis, un dels directors de l’Acadèmia SOL. “Al centre d’estudis hi ha un efecte piràmide: tenim molts més alumnes de primer que de quart. Hi ha assignatures concretes en què hi van entre el 60% i el 70% dels estudiants”, explica.

Si aquesta dada és certa, què passa perquè tants alumnes no en tinguin prou amb les classes de la universitat i vagin a aquests centres de pagament? David Gomis ho té força clar: “És una combinació de les mancances del batxillerat i l’excés de dificultat a la carrera. Si les universitats ho fessin bé, nosaltres no existiríem. A la resta d’Europa no hi ha acadèmies, només aquí”.

Gomis considera que “els exàmens a la facultat són molt més difícils del que es fa a classe” i que “només amb els materials que els posen, els estudiants no podrien aprovar”. Per aconseguir-ho, Gomis diu que ofereixen una atenció personalitzada i comencen de zero les assignatures, sense donar res per sabut.

Els preus dels cursos varien segons si són intensius o extensius i el nombre de classes, però estan entre els quatre i els set euros per hora: uns 400 euros per assignatura al quadrimestre.

El director de SOL explica que les assignatures amb més demanda són les de càlcul, àlgebra i mecànica, les que tenen pitjors qualificacions a la UPC. La nota mitjana a càlcul I, per exemple, és de 3,8 a enginyeria química; de 3,4 a enginyeria de materials, i de 5 a industrials. Són dades de la mateixa universitat del curs 2014/2015, que també indiquen que la nota mitjana dels alumnes de primer curs és inferior a 5 en el 90% de les assignatures de materials i al 60% de les de química. Les dades mostren també que la taxa d’abandonament d’aquestes carreres és del 47,4% en el cas d’enginyeria química i del 69% a materials.

La universitat respon

Tenen raó, doncs, les acadèmies? El nivell és baix i cal un reforç? Xavier Cañavate, vicerector de la UPC, reconeix que “les carreres de tipus enginyeria necessiten un esforç extra dels estudiants”, però considera que “si els estudiants fessin l’esforç sols, podrien aprovar” i que “no calen les acadèmies”.

El vicerector atribueix l’assistència a les acadèmies al “sistema de màrqueting” de les empreses i a la “inseguretat de l’estudiant”. Assegura també que la UPC posa al servei dels alumnes prou mecanismes per desenvolupar els seus estudis íntegrament a la universitat. Considera, però, que “els estudiants no aprofiten totes les eines” i que, per exemple, “fan poc ús de les hores de consulta amb els professors, que són com una classe particular”. Cañavate opina que els seus alumnes són els millors que ha tingut mai, però que “els falta l’hàbit d’estudi i adaptar-se la universitat”.

Fonts de la secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat qualifiquen el fenomen de les acadèmies de “paradoxal”, però diuen que “s’està neutralitzant amb la millora progressiva de l’aprenentatge”.

Què hi diuen els estudiants?

La majoria d’alumnes entrevistats per l’ARA són poc partidaris de les acadèmies, però també són crítics amb la universitat. Berta Pi, alumna de quart d’industrials i membre de l’assemblea d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial (ETSEIB), creu que els recursos de la universitat “no són suficients” però critica que qui va a l’acadèmia “paga per tenir més avantatges”. La Berta es refereix a dues eines que abunden a les acadèmies i sovint manquen a la universitat: els exàmens d’altres anys (per fer exercicis) i les classes pràctiques. “A la universitat fan les classes molt teòriques i hem de fer molt d’aprenentatge autònom”, es queixa Elisenda Cleries, “a més, hi ha professors que no pengen els exàmens o els deixen sense respostes”.

L’Elisenda i la Berta han decidit no anar a les acadèmies per motius ideològics. Es queixen de la “pressió social” i l’“assetjament” de les acadèmies i denuncien que “s’aprofiten de la por i la frustració de l’estudiant per recaptar diners”.

Laia Freixas, que estudia enginyeria informàtica, reconeix que la primera vegada que va anar a una acadèmia ho va fer per por. “Als nous els recomanaria portar la carrera sols i acudir a l’acadèmia només si cal, mai per por”. Conclou: “La universitat dona una visió àmplia del temari, mentre que l’acadèmia només busca l’aprovat”.

Visibilitzant l'assetjament sexual

Més continguts de