En aquesta nova legislatura es requereix identificar nous perfils d'immigrants i continuar fent polítiques preventives. En aquest marc, hem d'evitar una generació d'estudiants immigrants frustrats, educats en uns valors de democràcia liberal dels quals només es beneficien els altres. El problema no serà que els immigrants respectin els nostres valors sinó que la nostra societat apliqui els seus valors a la diversitat d'origen. És cert que la crisi és un fet per a tothom, però els immigrants, en les mateixes circumstàncies, tenen unes situacions de desavantatge que mereixen atenció política: la seva nacionalitat, el color de la seva pell, el seu accent, la seva religió i fins i tot la seva manera de vestir poden condicionar més que un bon currículum. Hem de començar a preveure polítiques pràctiques de potencials conflictes: marroquins que enviïn els seus currículums i que, per raó del nom, no siguin acceptats, o joves filipins ben formats a les nostres universitats que tinguin problemes d'accés al món del treball per la seva aparença física. No podem admetre que la nostra estructura d'oportunitats sigui cega davant d'una nova realitat de diversitat. No ens trobem en un escenari com el de les rebel·lions de francesos d'origen immigrant del novembre del 2005. Però cal que ens assegurem que els joves immigrants universitaris i professionals no puguin dir en un català perfecte: "Parlo i em sento català, però tinc dificultats per trobar feina per culpa del color de la meva pell o del meu cognom". Si mirem bé el nostre mercat laboral podem veure en positiu les capacitats que alguns tenen: la llengua. Que un xinès parli català significa que tenim catalans que parlen un xinès perfecte, i això per qualsevol empresa internacional és un gran avantatge. Que els joves immigrants puguin convertir les seves diferències en atributs hauria de ser el camí per adaptar-nos a la nova realitat demogràfica de Catalunya. Aquest procés s'hauria de fer de manera coordinada entre institucions polítiques, laborals i sindicals. Ben mirat, la diversitat de llengües, de cultures i de religions pot ser un bon potencial per a la nostra economia, que si s'aprofita afavorirà, de retruc, la convivència. Podem convertir Catalunya en referència. És qüestió que apliquem el nostre símbol casteller a les noves generacions de catalans universitaris d'origen immigrant.
