Acord per fer més "ciutadà" el delta del Llobregat

Barcelona, l'Hospitalet i el Prat dissenyen un pla amb 30 accions i una inversió de 1.800 milions

L'anunci el va fer l'alcaldessa, Ada Colau, en la conferència d'inici de l'any polític del 2017: es treballava en un pla  per activar l'eix Llobregat de la ciutat, que inclou la Zona Franca i els barris de la Marina. I, des de llavors, el que ha centrat més l'atenció mediàtica són les mesures del govern municipal, justament, a l'altre extrem de la ciutat, a l'eix Besòs, que és on s'ha començat a desplegar el Pla de Barris. Però avui els ajuntaments de Barcelona, l'Hospitalet i el Prat han volgut escenificar l'entesa per tirar endavant el que ja no anomenen Pla Delta –que era el nom del projecte que es va desplegar a la zona als anys 90 de la mà de l'alcalde Maragall–, sinó Estratègia Delta del Llobregat. El pla, que s'allargarà fins al 2025, inclou 30 mesures i s'estima que requerirà d'una inversió estimada –entre pública i privada– d'uns 1.800 milions d'euros.

El repte que es persegueix és fer més "ciutadana" una zona, la de la plataforma econòmica del delta del Llobregat, que actualment es veu com un "forat negre", perquè la majoria de gent hi va només a treballar –majoritàriament en cotxe– però on no hi ha vida. La prova més evident d'això és, com remarquen des de l'Ajuntament de Barcelona, que en aquest espai cau l'activitat de les xarxes socials. Es vol, en paraules del gerent municipal, Jordi Martí, "fer més habitable" un espai marcat per l'activitat econòmica.

L'objectiu d'aquest macroprojecte, com ha remarcat l'alcaldessa Ada Colau, és "compaginar" el creixement econòmic a la zona apostant per indústries sostenibles, millorar-hi infraestructures,  preservar els espais naturals i connectar millor aquest espai, també, amb itineraris per a vianants i ciclistes. Alguns dels projectes que s'inclouen a la mesura ja estan en marxa, com la construcció d'un parc industrial de petites i mitjanes empreses en un espai de vuit hectàrees que va deixar lliure la Seat quan va traslladar part de les seves instal·lacions a Martorell. I d'altres requereixen de la intervenció clau del ministeri de Foment o la Generalitat, com la posada en marxa del ramal sud de la L10 del metro o el nou passeig del peu de Montjuïc, que es vol que enllaci la plaça de la Carbonera i la Marina. Colau ha remarcat que aquesta connexió serà "caminable", però que haurà de salvar dificultats com la reforma de la ronda Litoral que ja ha compromès el govern espanyol o el trasllat de l'estació del Morrot. Barcelona Regional (BR) ja està treballant en el disseny d'aquest passeig.

Entre les mesures que s'han inclòs en el pla hi ha l'ampliació de Mercabarna per poder-se orientar més a productes ecològics i de proximitat. També es busca mitigar les externalitats de les moltes activitats econòmiques que es concentren a la zona, on treballen més de 75.000 persones, i protegir els espais naturals i fins i tot  guanyar hectàrees de verd –n'hi ha 20 de previstes en el planejament que encara no s'han ubicat enlloc–. Per reforçar aquest objectiu, l'Ajuntament de Barcelona se sumarà al Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. 

En l'acte conjunt d'aquest divendres, l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, i l'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, han posat en valor la importància d'haver tancat un acord entre diferents ajuntaments per impulsar una zona que es considera estratègica.