Acuamed ha rebut 800 milions de fons europeus en 13 anys

Brussel·lesEl cas Acuamed ha arribat fins a Brussel·les. L’empresa d’aigües de les conques del Mediterrani ha estat llargament beneficiada pels fons estructurals europeus. Entre el 2000 i el 2013 la companyia dependent del ministeri espanyol d’Agricultura i Medi Ambient va rebre 800 milions d’euros. El Banc Europeu d’Inversions (BEI) també li va oferir el 2012 un préstec de 450 milions d’euros. L’Oficina Antifrau Europea (OLAF) ja ha avançat que està estudiant el cas per decidir si obre una investigació. L’executiu comunitari també està analitzant quines mesures prendrà, però assegura que ja ha demanat explicacions al govern espanyol. Brussel·les s’ha adreçat al ministeri d’Hisenda perquè l’informi de la situació.

“En qüestió de dies, més que setmanes”, diu un portaveu comunitari a l’ARA, esperen rebre una resposta de les autoritats espanyoles. “Després de les informacions publicades per la premsa espanyola, la Comissió es va adreçar immediatament a les autoritats competents perquè informessin de la situació”, confirmen altres fonts. Brussel·les vol que Madrid expliqui què ha passat amb el cas Acuamed perquè el govern espanyol és qui “té la responsabilitat d’evitar que es faci un ús indegut dels fons europeus”.

Els fons regionals (Feder), dels quals Acuamed es va beneficiar durant anys, es destinen a cofinançar amb els estats membres tota mena de projectes per al desenvolupament de les regions, però Brussel·les recorda que és el país qui n’ha de verificar la gestió. “Si se sospita que hi ha hagut frau en una companyia que ha rebut ajudes, ho clarificarem. Tindrem tolerància zero”, avisen des d’Europa.

Exigir la devolució de les ajudes

La Comissió Europea confirma que, de moment, les autoritats espanyoles s’han mostrat disposades a col·laborar, i que són aquestes les que han decidit suspendre el finançament europeu a l’empresa fins que la informació s’hagi clarificat. Una vegada Madrid hagi fet arribar a Brussel·les tota la informació sobre el cas, l’executiu comunitari decidirà la manera de procedir i si obre o no una investigació formal. “A ningú li interessa arrossegar aquest tema, no podem perdre el temps”, asseguren des de la Comissió. Per això, Brussel·les està estudiant portar el cas a l’OLAF perquè l’investigui. L’Oficina Antifrau, que analitza possibles casos de corrupció o mal ús dels fons europeus, ja ha començat a avaluar l’assumpte, segons expliquen fonts consultades de l’organització. Tot i això, no s’obrirà una investigació formal fins que ho demani l’executiu, tret que hi hagi prou indicis per sospitar de l’empresa.

Fins ara, sempre que hi ha hagut sospites s’han interromput els fons europeus en casos sota investigació. Si les sospites es confirmen, els fons se suspenen definitivament. A més, l’executiu comunitari també pot exigir la devolució íntegra de les ajudes que s’han donat a la companyia.

Arias Cañete

Però el cas no només afecta els fons, ja que podria esquitxar també la mateixa UE pel comissari espanyol d’Acció pel Clima i Energia i exministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete. Segons diversos mitjans, Cañete va intentar afavorir la constructora FCC, una de les empreses relacionades amb Acuamed en la construcció d’una dessalinitzadora a Almanzora (Almeria). Aquesta, però, es va danyar el 2014 després d’una riuada i FCC va reclamar a l’Estat que li pagués els desperfectes. Tot i que un informe intern del ministeri ho va desaconsellar, Cañete va voler continuar endavant amb l’ajuda a l’empresa, tot i que finalment la negociació es va frustrar. Des que va sortir el seu nom a la premsa, Cañete ha mantingut un silenci absolut. Preguntat per la qüestió, l’executiu comunitari tanca files i tampoc opina.

El cas Acuamed fa créixer la llista de casos de corrupció lligats al Partit Popular. De moment, hi ha cinc persones en presó condicional i vuit més amb fiances de fins a 50.000 euros. Entre els detinguts hi ha el director general de l’empresa, Arcadio Mateo, i el president de la branca de construcció de FCC, Miguel Jurado. L’Operació Frontino també s’ha saldat amb la dimissió del sotssecretari de Presidència, Federico Ramos de Armas, mà dreta de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaria.

Flix, en el punt de mira

La Fiscalia Anticorrupció sospita que Acuamed hauria falsificat certificacions inflant les quantitats que havien de pagar les empreses adjudicatàries. L’empresa espanyola se centra en la construcció d’obres hidràuliques a Catalunya, Múrcia i una part d’Andalusia i el País Valencià. Ha sigut sobretot aquesta última la que més projectes ha engegat. Després de l’escàndol, també està a l’aire la descontaminació del pantà de Flix (Ribera d’Ebre), adjudicada a FCC el 2008 amb un pressupost de 155 milions d’euros i pel qual el representant legal d’Acuamed a Flix, Pablo Martín, és a la presó. Segons les investigacions, se l’acusa de frau en la contractació d’obres públiques, a més de delictes contra el medi ambient. Així, l’última fase de la descontaminació està paralitzada perquè FCC encara no ha presentat cap projecte.