SOCIETAT

Advocats i procuradors catalans avisaran els serveis socials dels desnonaments

Així s'estableix en el protocol d'actuació per a casos de desnonaments a Catalunya que han signat aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la conselleria de Justícia, les quatre diputacions provincials, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, el Consell de l'Advocacia Catalana i el Consell de Procuradors de Catalunya.

Advocats i procuradors hauran de comunicar als serveis socials dels ajuntaments catalans els procediments judicials que impliquin la pèrdua de l'habitatge habitual, perquè puguin actuar en suport a les famílies que hagin de ser desnonades.

Així s'estableix en el protocol d'actuació per a casos de desnonaments a Catalunya que han signat aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la conselleria de Justícia, les quatre diputacions provincials, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, el Consell de l'Advocacia Catalana i el Consell de Procuradors de Catalunya.

En aquest acord s'estableix com cal actuar davant un cas de desnonament d'habitatges de particulars, perquè no s'executi cap desnonament per impagament d'hipoteca o de lloguer sense que ho sàpiguen els serveis socials.

Segons aquest protocol, els serveis socials hauran de fer un informe per valorar si s'ha de continuar amb la diligència d'aixecament en els casos d'impagament de préstecs hipotecaris o de lloguers, i poder així facilitar-los els serveis i les actuacions que calguin per evitar l'exclusió social.

També estableix que en el terme màxim de quinze dies els serveis socials de l'ajuntament en el qual estigui l'immoble objecte de desnonament haurà de tramitar l'informe, i que la seva falta o el seu retard mai serà causa de suspensió.

El protocol assenyala que els períodes de crisi econòmica provoquen un augment de procediments que comporten en execució el desnonament de l'habitatge, i que aquesta situació ha donat lloc a un gran esforç dels actors institucionals per pal·liar aquests casos fins on sigui possible.

El president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, ha assenyalat després de signar aquest acord que avui era un dia de satisfacció perquè s'havien donat passos per fer una societat menys injusta. Segons Gimeno, es tracta que les persones tinguin empara i se'ls faciliti un altre habitatge, i ha matisat que encara que fins ara ja s'actuava si localitzaven famílies que havien de ser embargades al maig per retardar-lo fins al juny per no interferir en el curs escolar, faltava la implicació d'altres entitats.

Ha recordat que no havia estat fàcil arribar a un acord a causa del gran nombre de municipis que impedien subscriure acords en cada cas, i que ja davant el fet que certs serveis dels municipis més petits els presten ens supramunicipals, l'acord s'ha formalitzat amb ells.

Per al conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó, que també ha signat el document, el no tenir competències en aquest àmbit no significa que el problemes no sigui del Govern català, i ha remarcat que "des de les institucions catalanes tenim l'obligació de donar resposta als problemes de qualsevol ciutadà".

Tots els assistents a la firma han coincidit en la importància d'aquest acord, perquè hi ha una línia vermella que no es pot creuar i l'exclusió social és un risc, i perquè a més està en joc el sofriment de moltes persones i la dignitat de la societat.