Quins són els principals punts de discòrdia davant la futura Agència de la Natura?

L'ens controlarà el fons de patrimoni natural, que pot arribar a ser de 75 milions d'euros anuals

Defensors i opositors de la futura Agència de la Natura comparteixen el diagnòstic que cal protegir i gestionar millor el medi natural, conservar aquest patrimoni i frenar la pèrdua de diversitat a tot el país. Les divisions arriben quan s'ha de concretar com aconseguir els objectius. Ecologistes, biòlegs, forestals, ambientalistes, agricultors, enginyers, polítics i ajuntaments tenen receptes diferents -i de vegades antagòniques- per evitar que Catalunya continuï perdent biodiversitat: en els últims 15 anys, se n'ha perdut més del 20%. Per què una agència que planteja unificar aquesta estratègia ha generat tanta polèmica i xoc d'interessos?

Els ecologistes carreguen contra els opositors de l'Agència de la Natura de Catalunya

Un dels punts clau és el seu pressupost i a quines polítiques es donarà prioritat, una qüestió que hauran de clarificar els futurs estatuts de l'agència i que després executarà el consell de direcció. Segons el text consensuat al Parlament -i que és el que s'ha de portar a votació el 17 de juny-, l'organisme tindrà autonomia financera i es nodrirà dels pressupostos de la Generalitat i de fons europeus o subvencions. A més, l'Agència gestionarà el Fons de Patrimoni Natural provinent del nou impost de CO2 que, segons els càlculs del departament d'Economia, hauria de recaptar uns 150 milions d'euros anuals un cop s'hagi desplegat. La meitat d'aquests diners, 75 milions, anirien a aquest fons per protegir la biodiversitat, mentre que l'altre 50% a un Fons Climàtic, també de nova creació. L'impost s'havia de començar a cobrar al novembre, però la crisi del covid-19 l'ha endarrerit al mes de maig de l'any que ve.

Qui decidirà on es posen els diners?

El consell de direcció serà qui decidirà quines línies d'actuació es prioritzen. L'ens estarà format per 19 membres, amb la majoria absoluta en mans de la Generalitat. Precisament la composició d'aquest consell és l'altre punt clau de les divisions entre partidaris i crítics de la nova agència.

D'una banda, hi ha deu representants de diferents departaments del Govern, encapçalats pel conseller del departament competent en medi ambient i el director de l'Agència. La resta, nou, són representants de diferents sectors i àmbits: dos membres de les organitzacions d'ens locals més representatives, un de les administracions locals supramunicipals, un del sector agrari, un del pesquer, un dels propietaris de forest privats, un de les entitats naturalistes, un de les ecologistes i, per últim, un representant dels centres de recerca en patrimoni natural i biodiversitat. A més, hi haurà una comissió social -amb 30 membres de diferents sectors- i una comissió científica, amb 25 membres.

Quins projectes impulsarà l'Agència?

El document consensuat per JxCat, ERC, el PSC i els comuns és, a grans trets, una declaració d'intencions dels diferents àmbits d'actuació de l'organisme, que assumeix les competències i la major part del personal de la direcció general de Medi Natural -que ara depèn de Territori- i deixa en mans d'Agricultura -un departament en mans d'ERC- les competències que tenia fins ara.

Les accions concretes i els canvis que comportarà la seva posada en marxa s'hauran de definir als futurs estatuts de l'ens, que també determinaran el funcionament dels seus òrgans de govern: per exemple, hauran d'establir si la comissió social i la científica tindran caràcter consultiu o vinculant. L'aprovació de l'agència és una iniciativa del Parlament, però qui redactarà la carta magna que regularà les seves funcions serà el Govern.

¿Aprofitament o explotació de la natura?

Com s'han de regular les activitats al medi natural perquè siguin sostenibles mediambientalment i econòmicament? Com es protegeix el territori i la seva biodiversitat fent-los compatibles amb la pagesia i l'activitat forestal? La resposta a aquestes preguntes és el principal punt de fricció entre els ecologistes, favorables a l'agència, i el sector crític dels representants agrícoles i forestals. Els recels entre ells venen de lluny, de les velles percepcions del pagès destructor del medi i l'ecologista exagerat.

Un centenar d'institucions i entitats reclamen que s'ajorni l'aprovació de l'Agència de la Natura

A més, paral·lelament, al territori hi ha el temor que l'Agència, a la pràctica, només suposi noves limitacions per desenvolupar qualsevol activitat al medi natural. "Si el departament de Medi Ambient només fa que posar-nos traves, ara l’Agència tindrà més recursos per posar-ne més!”, exclamava un alcalde contrari. 

Aquest dimarts la junta de portaveus del Parlament fixarà l'ordre del dia del pròxim ple, el del 17 de juny, en el qual s'ha de portar a aprovació l'Agència de la Natura. I ho farà amb una manifestació al davant del Parlament que han convocat els opositors sota el nom de Tsunami Rural.

La proposta salomònica de Calvet

Tot i que l'Agència és una proposta del Parlament, el conseller de Territori, Damià Calvet, és el seu gran defensor públic. Les reunions per sumar suports i convèncer els crítics -alguns a les files del seu propi partit- s'han succeït en les últimes setmanes. Per intentar acostar posicions, ha enviat una carta als quatre grups parlamentaris que la impulsen perquè afegeixin sis cadires més al consell de direcció: tres per a la Generalitat -per conservar la majoria- i una per al sector turístic rural, una per als mediambientalistes i una per al món local. A més, s'ha compromès amb els representants del territori i dels sectors implicats a redactar conjuntament els estatuts de l'Agència i a desplegar subseus del nou ens per diferents indrets de Catalunya com les Terres de l'Ebre o els Pirineus. Són les tres propostes salomòniques de Calvet per apuntalar l'aprovació de l'Agència i garantir que tira endavant el dia 17.