Insults, agressions o assetjament: 10 atencions per LGTBI-fòbia registrades en només cinc dies

Barcelona"Maricón" o "Come pollas" són alguns dels insults que rep sovint un home de 60 anys per part d'un veí seu al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. "No vull que estiguis aquí", li repeteix el veí pel fet de ser homosexual. La situació d'assetjament, però, va arribar a tal punt la setmana passada que el presumpte agressor se li va posar al davant per impedir-li el pas, li va treure i trencar la mascareta que portava posada i el va empènyer. La víctima es va posar en contacte per telèfon amb l'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) i, després de rebre el suport jurídic de l'entitat, ha denunciat els fets a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona.

Aquesta és tan sols una de les 10 situacions de LGTBI-fòbia que l'Observatori va atendre en tan sols cinc dies, del 10 al 14 d'agost. Al marge dels canals de denúncia habituals, en aquest període s'ha habilitat a mode de prova pilot –l'any passat ja se'n van fer dues– un número de telèfon d'atenció psicològica i legal durant quatre hores al dia (de 10 a 14 hores). Segons explica a l'ARA el president de l'entitat, Eugeni Rodríguez, el balanç duplica les atencions que habitualment fan cada setmana. I demostra, afegeix, que "moltíssima més gent" denunciaria si s'hagués creat un servei d’atenció a les víctimes "especialitzat, específic i permanent" d'acord amb el que preveu la llei 11/2014 per garantir els drets LGBTI i per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Els conflictes en el marc de l'habitatge, com el patit per la víctima de 60 anys, són una de les discriminacions a l'alça –remarca Rodríguez– "sobretot des del confinament". Però entre les tipologies registrades la setmana passada per l'OCH també hi ha agressions a l'espai públic, tracte inadequat, assetjament a la via pública, menyspreu mitjançant xarxes socials i conflicte laboral. Pel que fa a les víctimes, quatre de les quals han estat ateses per "incidències" que han tingut lloc a Barcelona, hi ha vuit homes i una dona homosexual, una dona trans i una dona heterosexual. Les actuacions de l'entitat han permès tant el seu "acompanyament" com la comunicació a diferents administracions, la denúncia a la Fiscalia de Barcelona i l'ampliació de dues ja existents.

Un 20% més d'incidències que l'any passat

Segons dades del servei en Delictes d’Odi del ministeri públic, els informes policials rebuts l'any passat per casos d'homofòbia van créixer un 59% a la demarcació de Barcelona respecte al 2018, mentre que, segons dades del ministeri de l'Interior, es van triplicar a tot Catalunya els detinguts i investigats per aquest tipus de discriminació. Fins a principis d'agost d'aquest any, d'altra banda, l'OCH ja ha registrat 117 "incidències" per LGTBI-fòbia, un 20% més que en el mateix període del 2019. Per a Rodríguez, "hi ha una violència estructural", i el que canvia és "la disposició de les persones a poder-ho fer públic". "Però n'hi ha moltes que estant patint LGTBI-fòbia i no tenen mitjans per donar-ho a conèixer", lamenta.

Així, l'entitat exigeix a la Generalitat que s'implementi la llei 11/2014 creant el servei públic d'atenció permanent, que pivotaria sobre un "òrgan coordinador de les polítiques LGBTI" del Govern, i també desplegant el procediment sancionador de la norma. Rodríguez critica que, en els gairebé sis anys des de l'aprovació del text (octubre del 2014), l'acció de l'executiu en aquest sentit hagi estat només "propaganda". Avança, amb tot, que l'OCH iniciarà el setembre una ronda de contactes amb els diferents partits amb un missatge clar: "No donarem cap suport a cap Govern que no desenvolupi el reglament de la llei. Ho posarem com a condició sine qua non per a la pròxima legislatura", conclou.

Més enllà dels Serveis d'Atenció Integral (SAI)

La directora general d’Igualtat, Mireia Mata, reconeix en declaracions a l'ARA la feina "imprescindible" que fan entitats com l'Observatori, però davant les seves reivindicacions replica que el desplegament de la llei és notori. Així, manté que ja existeixen prop d’un centenar de Serveis d’Atenció Integral (SAI) amb professionals amb "formació" per abordar la LGTBI-fòbia. "Es pot criticar que no funcioni prou bé, però no que no existeixi", afirma, i afegeix que el règim sancionador es desplegarà un cop s'aprovi la llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació. Una norma que ja està "molt avançada" al Parlament –apunta Mata– però que tampoc creu que s'aprovi aquesta legislatura perquè no és "normal" i és previsible que acabi abans d'hora.

Rodríguez considera que els SAI són "limitats" i no es corresponen al servei previst a la llei perquè no tenen atenció 24 hores ni cada dia, no arriben a tots els municipis i tampoc compten amb personal "especialitzat". I insisteix que, mentre no s'aprovi la llei de no discriminació, que "requereix molt de temps, debat i discussió", s'hauria de poder desplegar el reglament sancionador de la norma ja existent. Entre d'altres, argumenta, perquè mentrestant encara s'aplica el decret "generalista" del 278/1993 sobre "el procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat".

De fet, el servei de Delictes d'Odi de la Fiscalia de Barcelona també ha demanat el desplegament d'una normativa que permeti sancionar, en l'àmbit administratiu, les conductes discriminatòries que no arriben a tenir la consideració d'un delicte. Un altre dels aspectes que proposa el fiscal especialitzat en aquesta matèria a Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, és que se sancionin les empreses propietàries de xarxes socials que no facilitin les dades dels usuaris que discriminen a través de les seves publicacions. Moltes d'aquestes empreses s'emparen en la Constitució dels Estats Units i el fet de ser originàries d'aquest país per no fer-ho tot i que tenen els serveis jurídics a Europa o que els responsables de les publicacions siguin també d'aquest continent.