Porta del centre dels Maristes on van estudiar els autors de la carta

"Agressions, insults i humiliacions": la carta de sis exalumnes sobre els Maristes de Sants

No van patir abusos sexuals, però expliquen "el clima adequat" que consideren que els va permetre entre finals dels anys 70 i principis dels 90

Porta del centre dels Maristes on van estudiar els autors de la carta / MARC ROVIRA

“Bona part de la nostra infantesa va ser lamentablement malmesa al centre dels Maristes Sants-Les Corts”. Aquesta és la conclusió d’una  dura carta de quatre pàgines en què sis exalumnes dels Maristes expliquen les “agressions físiques, insults, humiliacions i menyspreus generalitzats” que hi van viure. No són víctimes d’abusos sexuals, però l’escàndol de pederàstia dels Maristes ha despertat tots aquests records i s’han decidit a explicar-los. Aquell entorn, asseguren, “era el clima adequat” perquè es cometessin moltes de les agressions sexuals denunciades fins ara.

El text, amb el títol 'Més enllà dels abusos sexuals: Els Maristes i la banalització del mal', parla de “violència quotidiana”, física i psicològica, de tota mena. Castigar nens de cara a la paret per no saber-se el Parenostre, llançar objectes al cap dels alumnes, calbots, bufetades, humiliar estudiants davant tota la classe, cops de puny a l’esquena, explicar a nens de 8 anys que els Reis d’Orient són els pares, tancar un alumne dins d’un plínton perquè no sabia saltar-lo, estirades d’orella... Tot això sona propi de les escoles franquistes, però no; va passar entre finals dels anys setanta i principis dels anys noranta, expliquen els exalumnes.

“Vaig sortir d’allà sentint-me un inútil i aquest estigma em va afectar molts anys”

Daniel Salvadó Exalumne de Maristes Sants

Les víctimes eren nens de menys de 14 anys. S’han centrat a recordar el que van viure al centre de primària –el de Sants–, la majoria no van continuar als Maristes per fer-hi la secundària, al centre de les Corts. Daniel Salvadó és un dels que en va marxar quan va acabar la primària, el 1988: “Vaig sortir d’allà sentint-me un inútil i aquest estigma em va afectar molts anys”, diu. Ara és comercial del sector de les joguines.

El seu germà, Carles Salvadó, que va estudiar als Maristes entre el 1975 i el 1983,  explica a Facebook que com que treia bones notes es va salvar de molts càstigs, però encara ara, amb 46 anys, recorda amb tristesa “la traca de sis bestials bufetades” que li va clavar un professor: li havia trobat al pupitre sis entrepans d’esmorzar que no s’havia menjat.

Tota aquella violència no la van explicar mai a casa, diu la carta, perquè es pensaven que era “normal”, pel “temor” que els inculcaven al centre o fins i tot “per la complicitat potser involuntària o indirecta de famílies i alumnes”. Però arran de l’escàndol dels Maristes van començar a recordar. Un apunt al blog d’ Albert Aixalà, exsecretari d’organització del PSC de Barcelona, els va fer recordar. Aixalà explica que va deixar els Maristes de Sants el 1993, que es podria dir que en va “fugir”.

“L’ambient als Maristes era molt agressiu. I no per part d’un o dos professors, sinó de molts”

Albert Aixalà Exalumne de Maristes Sants

“L’ambient als Maristes era molt agressiu. I no per part d’un o dos professors, sinó de molts”, recorda Aixalà, que ara és professor associat de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i director de programes de la Fundació Catalunya Europa. “Vàrem créixer amb por, amb temor, amb pànic fins i tot”, assegura. Tot i que era bon estudiant i diu que mai li van pegar, recorda cops amb pals de fusta a altres alumnes. “Una violència tolerada”, diu, “el problema era estructural”.

Als comentaris d’aquest blog Daniel va entrar en contacte amb altres exalumnes. Jordi Bonet hi parla “del clima d’ofec i repressió” que hi havia a l’escola. Un “calvari” on diu que no hi va aprendre res. Més endavant va fer el doctorat i es va convertir en professor d’estadística aplicada a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Ara és professor universitari a Xile.

El cas Maristes, que va destapar públicament el pare d’un nen abusat amb una denúncia al pederasta confés Joaquín Benítez, acumula una quarantena de denúncies als Mossos. Als jutjats n’hi ha 17 contra Benítez, tot i que segons la Fiscalia 13 haurien prescrit. A banda, s’han denunciat 11 professors més i un monitor, la majoria de Sants-Les Corts.

Més continguts de