HABITATGE

Barcelona comença a perseguir l’assetjament immobiliari

L’Ajuntament preveu sancions de fins a 900.000 euros per mòbing, com exigeixen les entitats

En alguns casos els propietaris han demorat reparacions o s’han oblidat del manteniment. En d’altres, han fet grans pujades de lloguer, han escollit veïns especialment molestos per a la resta del bloc o, directament, han intimidat els inquilins. Són algunes de les tècniques de l’anomenat assetjament immobiliari, o mòbing, que alguns propietaris apliquen, sobretot, per aconseguir buidar edificis i poder-los reomplir amb inquilins que paguin més del que pagaven els anteriors. Diferents entitats en defensa del dret a l’habitatge, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogaters, van presentar ahir una via que ha de permetre a l’administració perseguir i sancionar aquests comportaments. El mecanisme, de fet, no és nou, sinó que està inclòs en la llei de l’habitatge de l’any 2007. Concretament, a l’article 45. Però les entitats denuncien que ningú l’ha aplicat fins ara i que el recorregut judicial per perseguir el mòbing ha obtingut pocs resultats.

Els portaveus de les entitats veuen l’escletxa administrativa com un canvi de paradigma, ja que la llei de l’habitatge contempla l’assetjament com una infracció molt greu i preveu sancions d’entre 90.000 i 900.000 euros, i animen tots els afectats a tramitar les seves demandes. L’Ajuntament de Barcelona ja ha entomat el repte i, de fet, moments després de la roda de premsa de les entitats informava que ja ha engegat aquest recorregut, però que el procés per rebre l’aval judicial ha sigut lent i que, per això, no l’havien anunciat fins ara. El repte, defensen, és començar a sancionar les males pràctiques de fons voltor i grans propietaris. Volen, segons el tinent d’alcalde Jaume Asens, enviar “un missatge a alguns fons inversors i al modus operandi mafiós que fan servir per expulsar els veïns”. El consistori té constància de 70 blocs en mans de fons voltor a la ciutat, segons va detallar ahir Asens, que va informar que ja han rebut denúncies sobre possibles casos d’assetjament en deu d’aquests blocs i han començat a investigar-ne quatre. En un ja hi ha un expedient sancionador obert.

“Com una sala de venopunció”

El cas que està més avançat és, precisament, el del número 106 del carrer del Carme, un dels que ahir van presentar la seva demanda de la mà de les entitats en defensa del dret a l’habitatge –que fins ahir ja n’havien tramitat cinc–. Els veïns d’aquesta finca han vist com, des de fa uns mesos, la propietat no feia cas de les seves reclamacions ni feia el manteniment necessari de la finca. La porta del carrer, per exemple, va estar mesos trencada i al bloc hi podia accedir tothom que volia. Fins al punt que, com denuncien Pau Barjuan, Marc Farré i Sílvia Prat, que viuen al tercer, algú havia muntat “una mena de sala de venopunció” a sobre mateix del seu pis, es practicava la prostitució a l’escala i a l’entrada s’hi podia trobar de tot. En aquests mesos, a més, han entrat a robar en tres dels set pisos de la finca i algun veí ja ha optat per marxar-ne per por.

“Esclar que volen que no renovem els contractes, però nosaltres ens volem quedar”, denuncien. Troben especialment greu, a més, que el seu pis es trobi en una finca catalogada del segle XVIII (l’antiga casa d’Erasme de Gònima) i que compti amb una sala noble amb pintures, que ara mateix està tancada, i que no s’estigui vigilant el tracte que es dona a aquest patrimoni. L’edifici, asseguren, és propietat de la socimi Optimus. L’Ajuntament ja ha engegat el procés sancionador en aquest cas després de fer-hi dues inspeccions i estimar que la propietat no ha complert amb els seus deures de manteniment.

Altres afectats que han denunciat la seva situació són els del bloc del carrer Entença, 151, a tocar de l’antiga presó Model, que asseguren que la propietat els vol fer fora per tots els mitjans possibles, o els del carrer Floridablanca, 92, al barri de Sant Antoni, que han presentat queixa a l’administració perquè la propietat ha descuidat el manteniment i no ha arreglat, per exemple, els baixants d’aigües residuals que esquitxen finestres de veïns o la porta del carrer, que no tancava bé.

Més continguts de