SANITAT

Alerta per la fugida de metges de la corona metropolitana

Els especialistes deixen els hospitals comarcals perquè reben millors ofertes dels centres de referència

Ja fa temps que els hospitals de zones rurals i de muntanya alerten que s’estan buidant de metges i que, com a conseqüència, hi ha veïns que s’han de desplaçar quilòmetres per ser visitats per un especialista. La problemàtica de l’interior és una vella batalla del sector: tot i que hi ha places lliures, els facultatius no les volen. Però la situació s’està agreujant. La falta de metges s’està estenent com una taca d’oli per la geografia catalana i escanya cada vegada més els hospitals comarcals més pròxims a la capital. Un d’ells és l’Hospital de Martorell, que en pocs mesos ha vist com li fugien una desena d’efectius i està tenint dificultats per cobrir les vacants. No és l’únic. L’ARA ha parlat amb els comitès d’empresa de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i l’Hospital General de Granollers, que també es queixen de la fuga d’especialistes. Estan preocupats. El cinturó metropolità també busca metges.

El TSJC anul·la l'acord que va permetre desconvoncar la vaga de la sanitat concertada

Als afores de Barcelona, els hospitals comarcals són una peça fonamental del sistema sanitari: tenen una mida mitjana, atenen grans volums de població i treuen pressió assistencial als grans centres de la capital. L’Hospital de Martorell, per exemple, atén 160.000 persones de 13 municipis limítrofs diferents. Però les baixes de pes que ja fa temps que encadenen dificulten el funcionament diari del centre: han estat almenys cinc mesos sense otorinolaringòlegs, han trigat un any en trobar una dermatòloga i han passat setmanes amb només un digestòleg quan, normalment, en tenen dos. El cop definitiu el van protagonitzar al maig set metges de medicina interna que van marxar en bloc per desavinences amb la direcció. “Hi ha hagut mesos que han estat un calvari”, admet el director, Manuel Álvarez. Són una desena de baixes en pocs mesos que s’estan fent notar i que -i aquí ve el problema- costen molt de cobrir.

Només dues de les vacants a Martorell han estat per jubilació: la resta de metges han sortit per la porta amb una oferta més llaminera sota el braç. I això és el que està passant, també, a l’Hospital General de Granollers. La delegada sindical de CCOO i presidenta del comitè d’empresa del centre, Fina Sánchez, relata que els especialistes veterans reben ofertes de feina d’hospitals terciaris amb condicions i sous “que no poden rebutjar”: “Aquest any una desena de professionals de traumatologia, urologia i urgències han deixat la feina per exercir de caps de servei en centres més grans”. Les direccions dels hospitals intenten girar full amb més contractacions. L’Hospital de Martorell assegura que està fent esforços per cobrir els buits abans de setembre, però insisteix que si no es troben especialistes és perquè hi ha hagut un “dèficit de planificació” al país. “Falten tants metges que els professionals ara tenen on triar, molts marxen amb una oferta que nosaltres no podem igualar”, denuncia Álvarez, que apunta que alguns d’ells marxen cap a hospitals d’alta tecnologia i molts també al sector privat.

Companys sobrecarregats

Els treballadors de l’Hospital Moisès Broggi lamenten que la fugida de metges esquitxi, fins i tot, personal amb contracte indefinit, que acaba triant hospitals terciaris per especialitzar-se. Almenys sis facultatius han deixat la seva feina al centre en els últims mesos per treballar en hospitals “més competitius”, diu el president del comitè d’empresa, Christian Munné. Les conseqüències dels trasllats de professionals es gestionen als despatxos, però es palpen als passadissos. Els empleats de l’Hospital de Martorell consultats per l’ARA estan preocupats perquè, com a resultat d’aquesta fugida de metges, les llistes d’espera d’algunes especialitats s’han allargat i altres membres de la plantilla estan fent més hores. “Ara hi ha metges que estan absorbint més càrrega de treball, però el cos no pot resistir al llarg dels mesos”, adverteixen. Tot plegat mentre infermeres i personal d’administració aguanten “la frustració” dels pacients, segons Olga Fernández, delegada de CCOO.

Oferta rècord per formar els especialistes de la salut del futur a Catalunya

Des de l’àrea d’ocupació del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) confirmen que, mentre que Barcelona tendeix a concentrar les ofertes laborals més atractives, moltes de les places convocades a les borses de treball per als centres del cinturó metropolità no s’ocupen. En part per la manca estructural de metges, però també perquè les ofertes no són prou bones. De fet, Marc Soler, director corporatiu del Col·legi, afirma que, de totes les ofertes que reben, en rebutgen directament el 20% “perquè no compleixen les condicions mínimes” considerades adequades. Entre elles, menciona l’estabilitat, el sou, la conciliació i l’autonomia a l’hora de prendre decisions.

Per la seva banda, el departament de Salut atribueix la fugida de metges a motius territorials -proximitat al lloc de treball- i salarials, tot i que s’escuda en el fet que en l’equació també hi juguen les aspiracions personals de cadascú: “Sempre hi ha hagut moviments interns entre hospitals, i gairebé sempre són dels centres petits cap als grans”, perquè els facultatius saben que hi poden fer més recerca o exercir la seva especialitat amb menys càrrega assistencial. Amb tot, fonts de la conselleria reconeixen que la recent convocatòria de places d’interinatge per treballar en hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) podria haver accelerat la sortida de metges dels hospitals comarcals: “Hi ha molt personal que hi treballa mentre es preparen les oposicions”. L’objectiu de bona part d’ells -apunten-és fer carrera en un hospital terciari, ja que tracten els casos més complexos.

Solucions pràctiques

Metges no, però el que sí que sobra són propostes. Soler insisteix que la solució a aquesta falta generalitzada de facultatius passa per complir una de les demandes històriques del COMB: convocar més places d’universitat. “Ens cal un sistema flexible que ens permeti augmentar el nombre d’alumnes com més aviat millor, però que després ens permeti disminuir-lo si és necessari”, explica. Una altra solució, molt reclamada pels hospitals, és que l’Estat convoqui més exàmens perquè els metges estrangers puguin homologar el seu títol d’especialista. “Hi ha molts metges esperant; és un procés que pot trigar anys”, afegeix. I Soler continua: caldria donar la possibilitat que, excepcionalment, els metges que es jubilen puguin continuar exercint, “per exemple fent mitja jornada”. Una estadística del COMB constata que la meitat dels facultatius veterans haurien volgut continuar treballant si les condicions fossin bones. Les jubilacions també engreixen la bossa de places lliures a marxes forçades, i es calcula que n’hi haurà 8.000 en la pròxima dècada.

La Vall d’Hebron avança en la cursa tecnològica i compra el primer robot de raigs del món per fer endoscòpies

Però mentre aquestes peticions no es compleixen, els hospitals han de buscar-se la vida. La direcció de l’Hospital de Martorell, que ja fa dos anys que no està tutelat per Mútua de Terrassa, defensa que el futur dels comarcals passa per teixir “aliances” entre ells. “Ens hem conjurat per no entrar en la dinàmica de robar-nos professionals, cosa que ens perjudicaria a tots”, afirma Álvarez. Per això, diu, ja s’intercanvien professionals amb l’objectiu que se segueixin formant o contracten facultatius d’altres centres per cobrir determinats serveis (així és com ells estan resolent el buit dels serveis de digestologia i otorinolaringologia). Unes accions que serveixen més per fer equilibris que per trobar solucions definitives. “O el sistema sanitari es planifica o serà insostenible”, conclou el director.