CIÈNCIA

Alessio Figalli: “La societat necessita temps per assumir tants canvis a tanta velocitat”

Entrevista al matemàtic i ‘honoris causa’ a la Universitat Politècnica de Catalunya

Correm massa, volem tot el que és nou per avui mateix. La novetat envelleix tan bon punt arriba al mercat o la indústria. Hi ha poc marge per reflexionar i assumir el que ens proposa la tecnologia o per esbrinar si realment millora la societat o el món on vivim. Això pensa Alessio Figalli (Roma, 1984), un geni matemàtic que als 27 anys ja era catedràtic i als 34 rebia la medalla Fields, l’equivalent al Nobel de les matemàtiques. Estudia equacions per entendre millor fenòmens físics, molt procedents de la natura. La seva especialitat: el transport òptim. Recentment l’han nomenat doctor honoris causa a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Es definiria com un matemàtic aplicat?

Passa sovint que entro en contacte amb qui necessita les matemàtiques que jo faig, que en sentit estricte són teòriques. No sempre estan associades a problemes concrets. El que faig és mirar d’entendre l’estructura matemàtica d’un fenomen.

I això és el que es coneix com a transport òptim?

Efectivament. És un dels problemes clàssics en matemàtiques. Es tracta de trobar la manera menys costosa de transportar objectes d’un lloc a un altre. Si volem construir un edifici, per exemple, cal trobar la manera més eficient per fer-hi arribar tot el que cal. Això implica moltes variables: temps de desplaçament i transport, vies que cal utilitzar, cost econòmic, impacte ambiental, personal necessari, eines i un llarg etcètera. S’ha d’equilibrar tot. Les matemàtiques hi ajuden.

I què hi tenen a veure els núvols?

És el mateix. Els núvols, i totes les seves partícules, minimitzen la despesa quan es mouen. Entendre aquest comportament i les fórmules i equacions associades ajuda a resoldre preguntes bàsiques en meteorologia.

Què més permet entendre aquesta teoria?

Si tinc un cristall i augmento la temperatura, es deforma. La teoria m’ajuda a entendre el moviment de les partícules a mesura que canvia la forma. De fet, és una teoria molt general que es pot aplicar sempre que hi ha transport. Entenent les propietats matemàtiques, podem fer simulacions cada cop més acurades i així fer prediccions més precises.

Així, doncs, entén el món des de les equacions?

Les matemàtiques són a tot arreu, a qualsevol lloc i en qualsevol objecte. Però la nostra feina no és fer aplicacions sinó entendre problemes. Molts hem estudiat el transport òptim des d’una perspectiva teòrica i és ara que alguns experts volen aplicar la teoria per resoldre problemes de transport de medicines, per exemple. Esclar, la teoria no s’havia previst per fer això.

La natura és molt present en la seva recerca.

La natura per a mi és una important font de problemes a resoldre. Els núvols, les bombolles, els cristalls o com es fon el gel a l’aigua salada són fenòmens naturals que miro d’entendre matemàticament.

Què ens pot explicar de la fusió del gel?

Mirem d’entendre com es fon el gel. Tenim equacions des de fa més de cent anys, però encara no n’hi ha prou coneixement. Quan es comença a fondre pot passar que es trenqui. Matemàticament és molt difícil explicar com evoluciona el procés. Per aquesta raó és tan difícil predir què pot passar a l’Àrtic o l’Antàrtida quan un bloc de gel es trenca i se separa. Si no entenem les equacions que introduïm en un ordinador, induïm errors. I si tens molts errors no pots predir res.

Per tant, la clau són les bones matemàtiques.

Sí, i ara és més fàcil. On abans hi havia un matemàtic ara n’hi ha centenars. Som conscients que la manera com pensem les matemàtiques, les fem o les treballem té una barrera del llenguatge que en dificulta la comunicació fins i tot entre nosaltres. Tot i això, cada vegada som més gent en la indústria i les aplicacions que deriven de la nostra feina ja arriben. Tenim més estudiants que mai.

A veure si al final acabarem tenint massa matemàtiques.

Les matemàtiques són el que cal perquè tinguem la tecnologia i la ciència que ens envolta. Una altra cosa és com uses la tecnologia. La decisió no és dels científics, sinó dels polítics i la societat: els correspon decidir si desenvolupar tecnologies al ritme actual millora la nostra vida i el món on vivim. No ho tinc gens clar. La societat necessita més temps per assimilar tants canvis i a tanta velocitat.

Més continguts de