Avinyó.El festival encarava ahir el primer cap de setmana amb una allau considerable d'estrenes, en concret cinc de la programació oficial que s'afegien a les sis que ja hi ha en marxa, i un grapat de propostes paral·leles potents, com la del Théâtre Ouvert, que celebrava 40 anys posant a l'espai textos de joves autors contemporanis per part de directors francesos també prometedors (són Frédéric Maragnani i Benoît Lambert, que quedi dit).
A més dels muntatges de l'actriu Juliette Binoche i la performer espanyola Angélica Liddell, ja convenientment presentats, ahir era el dia de glòria del venerat director Patrice Chéreau, que portarà l' I am the wind que ja hem vist al Grec de Barcelona al vent real del pati del Lycée Saint-Joseph. Chéreau va gosar dir davant del públic francès: "Els actors anglesos amb què he treballat per primer cop al Young Vic vénen d'una escola d'actors que no tenim a França". "Saben millor com posar-se a treballar, com concentrar-se per assajar, com aprendre a aprendre, i cada dia me'n donen la prova", va afirmar mentre uns manifestants en contra de les corrides de toros (!) interrompien l'acte.
Després del director consagrat, Vincent Macaigne va engrunar quatre detalls del seu prometedor Au moins j'aurai laissé un beau cadavre , un text "lliurement inspirat en Hamlet ", però amb retalls de Sarah Kane, Virginia Woolf i Nietzsche. "He fet una sopa amb tots", va dir Macaigne, batejat com un dels directors més brillants de la generació dels qui en tenen trenta i que es va definir com "desesperat però no vacu". El seu príncep és un actor colèric, vociferant i autodestructiu.
Ahir també engegaven les funcions de La tossuderia de Rafael Spregelburd, que ja ha passat per Barcelona i que a Avinyó es presenta de parella amb La paranoia , ja que formen part de l'heptalogia sobre els pecats capitals que ha creat l'argentí: "He descobert que els projectes possibles no interessen a ningú i que els impossibles són possibles". Així que, siguem realistes...
