Espolla“Alto el foc a l’Albera”. Aquest és l’explícit nom de la campanya impulsada per un grup de veïns de Sant Climent Sescebes i Espolla (Alt Empordà) amb l’objectiu d’aconseguir que l’exèrcit posi fi a les pràctiques amb artilleria i armes llargues a la zona de Vilartolí i el puig Castellar.
Els veïns, que utilitzen una enorme granada de morter com a logo de la campanya, reclamen que es clausuri el camp de tir de la base militar Álvarez de Castro de Sant Climent, situada en ple Parc Natural de l’Albera. La raó principal de la seva demanda és que l’activitat militar posa en perill “no només la integritat física de les persones que viuen i treballen a la zona, sinó també la dels boletaires, caçadors i visitants que fan rutes per vinyes i cellers, diferents pràctiques esportives i passejades pels itineraris saludables”.
El problema no és nou. Des de les expropiacions forçoses de l’any 1978 (1.380 hectàrees entre Sant Climent i Espolla), els veïns han patit les molèsties derivades de la proximitat del camp de tir. Malgrat les seves queixes al llarg dels anys, l’exèrcit continua realitzant maniobres que els fan conviure “amb tirs i explosions a qualsevol hora del dia”, explica Joan Carles Torres, un dels afectats. El detonant de la campanya, però, ha sigut el llançament, a principis de novembre, en plenes maniobres, d’una quinzena de granades de morter a uns cent metres d’un mas dels Vilars d’Espolla. “Era al jardí i de sobte vaig sentir una explosió molt forta. Semblava que ens estiguessin bombardejant”, relata Salomé Wimille, la veïna afectada.
Es malfien de l’exèrcit
Després d’aquells fets, l’alcalde d’Espolla, Carles Lagresa, i l’alcaldessa de Sant Climent, Olga Carbonell, van reunir-se amb les autoritats militars de la base, que van adquirir tres compromisos urgents: tancar la zona de caiguda de projectils, reduir un quilòmetre aquesta zona pels vessants nord i oest, i posar-se en contacte amb els propietaris de les finques on s’han detectat restes d’artilleria per demanar-los permís perquè els Tedax puguin anar a netejar-les. Malgrat això, els veïns es malfien d’aquests compromisos. “Ja els va assumir per escrit l’antic coronel l’any 2013 i encara no s’ha fet res”, lamenten en un comunicat. Per aquesta raó han constituït un grup de treball i han redactat una declaració d’intencions per aconseguir les màximes adhesions possibles d’entitats locals, ajuntaments, persones públiques i ciutadans.
A banda del risc que l’activitat militar comporta per a les persones, assenyalen que l’entorn afectat es troba dins la Xarxa Natura 2000, creada per fer compatible la protecció de la flora i la fauna amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa. També veuen amenaçat el patrimoni de la zona: “El menhir dels Rocs Blancs ha estat tirotejat i el dolmen de Fontanilles té una diana molt a prop”, denuncien. A més, recorden que sovint “es declaren incendis forestals provocats per les maniobres, difícils d’apagar perquè els mitjans terrestres dels bombers no poden accedir-hi a causa de la possible presència d’artefactes que no han detonat”.
