Amel Boubekeur: “El Daeix s’aprofita del divorci entre les elits i el poble”

BarcelonaLa investigadora francoalgeriana Amel Boubekeur és sociòloga i una de les principals analistes sobre l’islam a Europa.

Parlem molt de les causes socioeconòmiques del jihadisme, però vostè argumenta que també hi ha una dimensió política i religiosa.

T’adones que és important quan entrevistes exjihadistes. Quan t’expliquen el seu procés veus que hi ha punts d’inflexió, com les imatges de les tortures que infligien soldats nord-americans als detinguts a la presó d’Abu Ghraib, a l’Iraq. Això vol dir que no només hi ha causes socioeconòmiques, sinó una determinada visió política del món: un món on forts i febles es confronten.

Quin és l’atractiu del Daeix?

El seu missatge estàndard és: “Us enganyen i nosaltres us direm la veritat”. I l’adapten per a cada audiència. Al personal mèdic o solidari els diuen que vagin al califat a curar dones i nens ferits: es presenten com un estat protector de les poblacions locals i oposat a l’estat on viuen, que els ha marginat. També hi ha gent que ni tan sols era musulmana, o que s’hi havia convertit una setmana abans, fascinada per una idea apocalíptica de la fi del món: a aquests els prometen el paradís. Hi ha moltes motivacions i trajectòries diferents.

I un rebuig a l’ordre establert?

Sí, el Daeix insisteix que els estats i les grans potències ens amaguen la informació, ens manipulen, i que a les seves files podem recuperar el control de la nostra vida. Instrumentalitza el divorci existent entre les elits i el poble.

Els autors dels atacs a Europa suposadament estaven integrats...

A Europa confonem -no només amb els musulmans, també amb les classes socials més baixes- la nacionalitat i el sentiment de pertinença. Poden ser catalans, espanyols o britànics, ¿però se senten realment part de la societat on viuen? Pots tenir feina i integració socioeconòmica, ¿però la resta de conciutadans t’hi veuen? Sempre se senten com si vinguessin de fora. I això crea frustració. Totes les poblacions europees provenen d’una gran mescla i l’èxit de l’estat modern va ser integrar tothom a partir de la idea que tots som part del mateix. I ara veiem com les altres pertinences tornen a emergir: no pots ser francesa i portar vel. Europa té un problema: si pertanys a una minoria deixes de formar part del conjunt. És una herència del seu passat colonial.

També hi ha una crítica contra les elits al món àrab.

Si al món àrab no hi ha democràcia, el Daeix s’erigeix com una mena de representant dels que no tenen veu davant l’estat. Són societats que han viscut forts conflictes interns que mai s’han resolt, perquè només s’han abordat amb repressió. Però els musulmans que viuen a Europa tenen un coneixement molt superficial del món àrab: hi ha una identificació emocional però no en saben gaire cosa. Molts dels que han anat a Síria diuen que volen combatre contra Al-Assad i quan arriben no entenen res de la guerra, ni es relacionen amb la població local. Molts ni tan sols parlen l’àrab: el Daeix recluta en totes les llengües europees.

¿Per què un jove europeu nascut a Europa s’identifica amb la societat d’origen dels seus pares?

No hi ha un islam europeu, perquè els estats de la UE no ho volen. Els fiquen al cap que com que són musulmans s’han d’identificar amb les societats del nord de l’Àfrica i el Pròxim Orient. Per força han de buscar els referents religiosos a fora: a internet o allà on sigui. A Espanya, per exemple, els acords en matèria d’islam es fan amb el Marroc.

Són tan importants les xarxes?

Ho són, però hi ha d’haver una fragilitat personal i una predisposició a seguir aquests missatges. Les xarxes socials només faciliten el reclutament.

Com es pot prevenir?

L’estratègia ha de ser global, però cal recuperar la idea de ciutadania i la política en la vida de la gent. La impotència atia el radicalisme.