Amnistia acusa la Generalitat d'adoptar mesures contra el dret a l'habitatge durant la crisi

Espanya compta amb només un 1,1% d'habitatges socials, la menor quota de la UE després de Grècia. A Holanda és d'un 32%

Tant la Generalitat com la Comunitat de Madrid han adoptat mesures deliberadament regressives sobre el dret a l'habitatge durant la crisi, contravenint el dret internacional dels drets humans. És la conclusió a la que arriba Amnistia Internacional (AI) en l'informe "Drets desallotjats", el primer que ha elaborat l'organització sobre el dret a l'habitatge a Espanya. AI s'ha centrat en l'estudi de Catalunya i Madrid, les dues comunitats amb més desnonaments. I considera que estem davant d'un retrocés injustificat en temps d'austeritat". En total, ha identificat fins a cinc senyals d'alarma de les autoritats públiques de Madrid i Catalunya.

En primer lloc, retallades en la despesa pública en habitatge (fins a un 50%), el que converteixen Espanya en el penúltim país de la UE amb un parquet d'habitatge social més dèbil: només un 1,1%, segons dades del 2011, mentre que a Holanda és d'un 32%, a Àustria d'un 23%, al Regne Unit del 18% i a França del 17%. Només a Grècia és inferior que a l'Estat, on estem parlant d'un total de 276.000 pisos socials. A Catalunya, la Generalitat té al voltant de 14.000 habitatges socials, juntament amb 6.000 gestionats per l'Ajuntament de Barcelona i 2.000 més per organitzacions del sector terciari. Per a Amnistia, aquest quantitats són "clarament insuficients per respondre a les necessitats dels més de 100.000 sol·licitants que hi ha actualment a Catalunya (72.000 en el registre de la Generalitat i 28.000 en el de Barcelona)".

El Govern va gastar fins a 571,3 milions d'euros en habitatge públic el 2011, però el pressupost català pel 2013 va ser gairebé quatre vegades menor. Si ho comptabilitzem per persona, Catalunya va gastar 25,74 euros per cap en habitatge el 2013, el 2008 havia gastat gairebé el doble.

Espanya acumula un 30% dels habitatges buits de la UE

En segon lloc, Espanya acumula un 30% dels habitatges buits del conjunt de la UE: gairebé 3,5 milions de cases o pisos buits. Però les administracions no han fet res per garantir que s'ocupin. Amnistia recorda que Catalunya compta des del 2007 amb una llei de dret a l'habitatge que preveu que les autoritats sancionin els propietaris que no posin en venda o lloguer un habitatge buit i que només Terrassa ha aplicat aquesta mesura. El 2011 un 11,6% dels habitatges a Catalunya estaven desocupats, per sobre del 9,1% de Madrid. L'organització també critica que no hi hagi dades posteriors. Cada vegada que una comunitat ha volgut posar fre a aquests percentatges, s'ha topat amb recursos del govern central al Tribunal Constitucional. L'executiu de Mariano Rajoy tampoc s'ha decidit a destinar a habitatge social els 80.000 immobles que la Sareb, el "banc dolent", es va quedar. Amnistia ho veu com  una "oportunitat perduda per subsanar les deficiències relatives a l'habitatge".

El tercer senyal d'alarma són els anomenats períodes de qualificació, és a dir, el temps que un habitatges és considerat de protecció social. Si bé el 2007 a Catalunya aquest període era de 90 anys, a dia d'avui és de només entre 10 i 30 anys, depenent de si la promoció d'habitatges ha rebut ajudes directes o no. Els representants públics entrevistats per AI han sostingut que això s'ha fet per convèncer els promotors urbanístics que presentessin ofertes amb la idea subjacent que la inversió generarà més ingressos en menys temps.

El tercer senyal afecta menys a Catalunya, ja que es tracta de la venda d'habitatges socials a fons d'inversió. Una pràctica que ha dut a terme de forma reiterada Madrid, amb la venda d'un terç del seu parquet.

I finalment, Amnistia veu com un senyal d'alarma la reducció de la renda mínima d'inserció. Considera que si hi hagués més prestacions públiques, tanta gent no es veuria afectada pels desnonaments.

Recomanacions

"És difícil trobar una violació dels drets humans tant invisible i estesa", ha assenyalat el director d'Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán, en la roda de premsa de presentació de l'informe a Madrid. "Estem davant de mesures deliberades i no justificades", ha afegit Koldo Casla, autor de l'informe. En aquest sentit, Amnistia urgeix el govern espanyol a paralitzar tots els desnonaments fins que no modifiqui la llei d'enjudiciament civil per garantir que els jutges puguin avaluar la proporcionalitat i raons d'un desnonament, cas per cas, i que es creï un mecanisme obligatori per supervisar la negociació entre banc i les persones afectades per assegurar que el desallotjament és l'últim recurs.

En el cas de les comunitats, les insten a abstenir-se a prendre mesures regressives injustificades com les citades i a utilitzar tots els recursos disponibles per garantir el dret a l'habitatge.

Catalunya, la comunitat amb més desnonaments

Catalunya segueix liderant el rànquing de desnonaments a l'Estat. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, el 2014 es van comptabilitzar fins a 15.606 llançaments, mentre que al País Valencià 10.471, a Andalusia 10.344 i a Madrid 7.966. Durant el primer trimestre del 2015 Catalunya gairebé a duplicat el País Valencià, amb un total de 4.420 llançaments. El conseller de Territori, Santi Vila,  argumenta que "el 90% dels desnonaments a Catalunya són d'habitatges buits" i que la política que fa el Govern fa que la catalana sigui "una de les comunitats on més està remuntant la situació de l'habitatge".