Ana Julia Quezada, responsable de la mort del nen Gabriel Cruz, primera dona a l'Estat condemnada a presó permanent revisable

La sentència considera la condemnada autora del delicte d'assassinat amb agreujant de parentesc

L'Audiència d'Almeria ha condemnat a la pena de presó permanent revisable Ana Julia Quezada per assassinar amb traïdoria el fill de la seva parella, el nen de vuit anys Gabriel Cruz, el febrer del 2018 a la finca familiar de Rodalquilar (Almeria), tal com va declarar provat el jurat popular. En la sentència, se la considera l'autora d'un delicte d'assassinat amb l'agreujant de parentesc. La dona va reconèixer que era l'autora del crim quan feia 48 hores que l'havien detingut amb el cos del nen al maleter del cotxe i fa unes setmanes, durant el judici, ho va tornar a admetre. La seva versió sempre ha estat que va matar el nen de manera accidental

L'escrit del jurat popular ja conduïa Quezada a la presó permanent revisable, tal com sol·licitava la fiscalia, perquè les set dones i els dos homes que integraven el jurat popular van considerar provat per unanimitat que el menor "confiava" en l'acusada com a persona "íntimament lligada" al seu entorn familiar i "no va tenir possibilitat de defensar-se o reaccionar". És la primera dona a ser condemnada amb la màxima pena a l'Estat. 

Així, Quezada també ha estat condemnada per dos delictes de lesions psíquiques comesos contra els pares del menor: tres anys de presó per l'agreujant de parentesc amb el pare del menor, Ángel Cruz, i dos anys i nou mesos de presó per la mare, Patricia Ramírez. A més, per dos delictes contra la integritat moral, la magistrada Alejandra Dodero imposa a Quezada un any i sis mesos en la persona del pare i un any en la persona de la mare. 

La sentència també obliga la condemnada a abonar 250.000 euros al pare i 250.000 a la mare per danys morals. Tampoc es podrà acostar a menys de 500 metres d'ells durant 30 anys. També haurà de pagar totes les despeses ocasionades a l'Estat en la recerca del menor, que van ascendir a 200.203 euros. 

La primera dona condemnada a la màxima pena 
 

Aquesta és l'onzena condemna de presó permanent revisable a l'Estat, i la primera en què una dona és la condemnada.

La presó permanent revisable és una figura controvertida que es va introduir amb la reforma del Codi Penal de l’any 2015 -aprovada en solitari pel PP-, suposa que el condemnat ha de complir com a mínim 25 o 35 anys de presó (depèn dels delictes). Una vegada passat aquest període, un tribunal ha de valorar, en funció del pronòstic de reinserció, si el pres queda lliure o continua entre reixes. Si es considera que el condemnat no està reinserit tot i haver complert els anys de presó, es manté en reclusió fins que en una nova vista es valori el contrari: només llavors podrà quedar en llibertat. 

Des de fa més de tres anys i mig, la vigència de la pena està en mans del Tribunal Constitucional, que, arran d’un recurs dels partits que no van donar suport a la mesura, ha de decidir si la pena vulnera alguns drets fonamentals reconeguts en la carta magna. Una de les claus de la discrepància recau en l’article 25 de la Constitució, que assegura que una pena privativa de llibertat ha d’estar orientada a la reeducació i la reinserció.

El primer condemnat a la pena màxima privativa de llibertat va ser David Onuel, conegut com el 'parricida de Moraña', després de matar les seves dues filles de nou i quatre anys. 

Segons recull la sentència, Ana Julia i Ángel, el pare del nen, van començar una relació el setembre del 2017. El 23 de febrer del 2018, l'acusada, Ángel i Gabriel es van desplaçar al domicili de l'àvia del menor, a Las Hortichuelas (Almeria), per passar-hi uns dies. Quatre dies després, cap a les 15.30 h, el nen va sortir de casa per jugar amb uns cosins que vivien molt a prop. "Immediatament després que el Gabriel marxés de la casa, l'acusada va pujar al seu vehicle i va interceptar el nen, instant-lo a acompanyar-la a la finca de Rodalquilar per fer feines de pintura", afirma la sentència. 

Com que Ana Julia era una "persona íntimament vinculada al seu entorn familiar", el nen va accedir a marxar cap a la finca, ubicada en un "lloc allunyat i deshabitat". La jutge deixa clar que l'acusada era "conscient de la seva superioritat respecte al nen, per la diferència d'edat i complexió" i que una vegada a la finca, de manera "intencionada i sobtada", va agafar Gabriel, el va llançar contra el terra o la paret de l'habitació i, després de l'impacte, l'acusada va "tapar-li la boca i el nas amb força", fins que va aconseguir "vèncer la seva resistència i provocar la seva mort". 

La sentència certifica que Quezada va "humiliar" deliberadament els pares 

La sentència també recull l'actitud d'Ana Julia mentre buscaven Gabriel. La recerca va durar onze dies extenuants, en què la condemnada "va simular trobar-se afligida i compungida" i "va generar falses expectatives sobre l'aparició del nen, involucrant-se en les tasques de recerca, desenvolupant una actitud de simulació, fingiment i farsa pública i notòria". "Avui el trobarem, avui apareixerà, li donarem Coca-cola. El nen em va dir aquell matí que volia trucar-te [referint-se a la mare] i li vaig dir que a la tarda, quan arribés el seu pare", afirma el text de la magistrada en paraules d'Ana Julia. 

El mateix escrit recorda que el 3 de març, per distraure l'atenció en la recerca del nen, confondre els investigadors perquè sospitessin del seu exnòvio i "afegir més patiment als pares", Quezada va col·locar una samarreta del nen sobre uns matolls de difícil accés. 

La sentència afirma que finalment, el dia 11 de març, va desenterrar el cos de Gabriel de la finca de Rodalquilar, el va posar al maleter del cotxe i durant el trajecte fins a Vícar (Almeria) va proferir expressions d'"absolut menyspreu" al nen. La Guàrdia Civil l'havia estat gravant perquè sospitava d'ella des de feia dies.

"L'acusada va realitzar tots aquests actes volent i sent conscient que augmentava el patiment de la Patricia i l'Ángel, menyscabant la seva salut psíquica, i igualment amb ells va voler de manera deliberada vilipendiar, humiliar i vexar tots dos pares", conclou la magistrada.