Andreu Martínez: “Barcelona continua sent una ciutat segura malgrat que alguns fets generin alarma”

BarcelonaAndreu Martínez és el director general de la Policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra. Ha ocupat diversos càrrecs en diferents departaments, i ara fa un any va entrar en l’estructura política dels Mossos, un cop el govern de la Generalitat va recuperar les seves plenes funcions després de la intervenció de l’Estat amb el 155, després de l’1 d’Octubre.

La seguretat és molt sensible. L’últim que hem tingut a Catalunya ha sigut el cas d’una alt càrrec del govern de Corea del Sud, que va ser víctima d’una estrebada, va caure a terra, va picar amb el cap i està entre la vida i la mort [en el moment de l’entrevista la dona estava en estat crític, però va morir poques hores després]. Quines proporcions té això?

En primer lloc, l’anàlisi és de molta pena i de lamentar que qualsevol persona, fruit d’un fet delinqüencial, vegi perillar la seva integritat vital. Però, en segon lloc, hi ha la reflexió que estem fent des dels Mossos sobre com abordem els fenòmens dels furts en un entorn urbà. Barcelona continua sent, malgrat aquests fets que generen una alarma i una preocupació per a la ciutadania, una ciutat segura. Catalunya està en un 0,65% d’índex de criminalitat, dels més baixos d’Europa. Hi ha un fet que ens afecta a partir del 2017, que té impacte en els furts: abans, més de tres furts comesos per la mateixa persona representaven ingressar a la presó. Des del 2017, més de tres furts comesos per la mateixa persona representen només una multa. I això ens obliga a reorientar l’abordatge policial. Hem de treballar la multireincidència des del punt de vista de la pertinença a organització criminal, i això requereix més investigació. Sense que la Fiscalia i el poder judicial actuïn d’una manera coordinada se’ns farà molt difícil erradicar els furts.

¿Però les voreres de Barcelona són més insegures pel creixement de les estrebades?

No. L’estrebada en l’espai públic és un dels fets delinqüencials que els Mossos i la Guàrdia Urbana estem contenint. No s’està erradicant com hem pogut fer amb els narcopisos. Però a Barcelona estem entre un 15% i un 18% en increment de fets delinqüencials, i altres ciutats de l’Estat semblants estan per sobre. Saragossa incrementa un 24%, Sevilla un 13%, Màlaga un 12% i Madrid un 7%.

L’estiu ha començat amb una acció dels Mossos, la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional contra un negoci criminal al Raval, la plaça Reial i la Rambla: llauners que primer oferien una cervesa però a continuació deien “I si vols, haixix, cocaïna o heroïna”. ¿Donen el fenomen per desarticulat?

Encara queda feina per fer. El dispositiu de l’altre dia evidencia que no ho pots erradicar, però són cops constants a les organitzacions que d’una manera planificada i estructurada es dediquen a aquests fets aïllats. La seva suma és de gran gravetat i altera la tranquil·litat de la ciutadania. Necessitem treballar, insisteixo, l’àmbit de la investigació.

I els narcopisos sí, erradicats?

S’hi ha treballat moltíssim i hi tenim bons resultats. Sempre diem que les qüestions de seguretat són vasos comunicants. De la mateixa manera que amb el top manta i amb altres fets delictius, quan poses pressió en un lloc apareixen en un altre. On prioritzem? Doncs en els casos en què convé fer intervencions molt profundes.

¿La reputació de Barcelona com a ciutat segura queda molt tocada després d’episodis com aquests?

Tinc la convicció que no. Crec que la ciutadania és prou madura per valorar l’esforç que s’està fent des de la policia, i no ens conformem absolutament amb la situació de cap de les maneres. Però crec que Barcelona, des d’un punt de vista global, continua sent una ciutat per disfrutar-la. El nostre compromís amb Barcelona és extrem. Pensi que ara a l'estiu incorporem 130 efectius a la ciutat. Ens diran que per què no ho hem fet abans. Primer, perquè necessitem oxigen. Portàvem sis anys sense promocions. I, tot i que incrementen els fets delictius, i això és una realitat i és una obvietat, l'activitat policial cada any va incrementant. Per tant, continuem fent més detencions i més intervencions que mai. Vol dir que estem portant els Mossos amb uns límits d'eficiència exemplars.

El cos dels Mossos de Barcelona va ser també un dels temes en la campanya electoral de les municipals. L’alcaldessa Ada Colau va fer la crítica de la falta de mossos. El conseller Miquel Buch va admetre que no disposaven dels mossos per garantir una ràtio òptima a Barcelona ni a la resta de Catalunya. Però ara, amb noves promocions, ¿creu que ja no es pot fer aquesta crítica?

Jo vaig ser el primer que vaig sortir a defensar la feina dels Mossos, perquè els comentaris de l’alcaldessa eren que el departament d’Interior havia abandonat la seguretat de la ciutat. I ja vam explicar que això era radicalment fals. Barcelona, pel que fa als Mossos, ha tingut i té falta d’efectius. Si fem convocatòries és perquè ens falten efectius. Barcelona necessita més agents, igual que la resta del país. Però no només amb més agents resoldrem els problemes de seguretat de la ciutadania.

Deia 130 agents més aquest estiu. I passat l'estiu?

Ens mourem amb les mateixes xifres o més efectius. El nostre compromís des que hem arribat, i així ho ha traslladat el conseller, ha sigut el territori. Hem de treballar molt la nostra presència a les ciutats i als pobles del país. Perquè aquí és on nosaltres ens estem guanyant el que tantes vegades busquem, que és l'autoritat, que és la confiança de la ciutadania.

Restats els agents que es jubilen o els que se'n van, i sumant els que incorporaran, quanta gent més podran desplegar pel territori?

Ara estem acabant de fer els càlculs. No és que no li vulgui contestar, sinó que senzillament encara no ho tenim tancat. Perquè ara la prioritat era fixar el pla d'estiu, que ens arribarà fins al mes d'octubre. Els 500 aspirants que estan fent aquest pla d'estiu tindran les seves destinacions definitives a l'octubre. Estem acabant d'ultimar els números, perquè la prioritat era distribuir-los de manera equitativa, bàsicament en aquells llocs del país on necessitem més presència.

L'ARA va publicar no fa gaire que més de 250 mossos volen saltar a la Guàrdia Urbana de Barcelona i de Lleida. Com ha acabat això?

Miri, doncs si m'ho permet crec que acaba amb una lectura incompleta de la realitat. La realitat és que aproximadament 450 policies locals volen entrar als Mossos. És a dir, es produeix un equilibri normal. Això sempre ha estat així. Per això treballem per la Policia de Catalunya. Les transferències de recursos humans entre policies és normal. Més de 200 ens deien que volen passar a la Guàrdia Urbana. Més de 430 policies locals volen venir als Mossos. I això no s'ha dit o això no ha sigut titular. I per què passa això? Bàsicament perquè aquí hi ha un component personal. La immensa majoria de moviments obeeixen a un acostament a conciliar la teva vida personal. No té cap altra lectura més.

Això vol dir que mossos que fa molt temps que esperaven tenir l'oportunitat de treballar molt a prop de casa seva o a la seva ciutat, veien que no podien.

És que portem sis anys sense promocions.

I per això alguns volien marxar. I després perquè els guàrdies urbans es poden jubilar abans que els Mossos.

Actualment sí. De tota manera, hi estem treballant. Aquest és un expedient que és molt complicat, el de la jubilació anticipada dels policies, perquè les autoritats competents són de l'Estat. Per tant, és la secretaria d'Estat de Seguretat Social, la secretaria d'Estat de Treball, qui ha d'ultimar els números i ha de tancar l'expedient per tal de fer possible la jubilació anticipada. El que estem fent nosaltres és enviar cartes contínuament, i tenim converses amb la secretaria de Seguretat Social de l'Estat perquè tanquin aquest expedient i nosaltres puguem fer les adaptacions legals. Però hi estem treballant.

Això és ideològic? És allò de dir, és més exposat treballar als Mossos com a conseqüència del que ha passat amb el Procés que a la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. És així?

No. L'absentisme del cos dels Mossos és el mateix absentisme que té qualsevol policia del nostre entorn. Ens movem en paràmetres molt similars de funció pública també.

Vostès van arribar ara fa un any, aproximadament: el conseller Buch, el secretari general Brauli Duart, vostè com a director general de la Policia. Van tenir una rebuda als Mossos més aviat glacial o no gaire calorosa. Com se’ls van trobar anímicament, fa un any?

El que vostè qualifica de glacial era previsible. Però no té res a veure amb el valor i, si em permet, amb la humilitat de l’Andreu, el Brauli o el Miquel, si se’m permet la familiaritat. Era la rebuda normal en un moment d’una extraordinària complexitat. Era molt complex des d’un punt de vista dels impactes del 155. Vam arribar a un departament en què teníem més de 70 agents -tant el major com agents de base, tant el conseller Joaquim Forn com el secretari general i el director general- investigats. Això no ha passat en cap altre departament. La situació era tan singular que aquesta prevenció era una cosa normal.

Pot ser que vostès projectessin malfiança, per exemple, amb la figura de Ferran López, que era algú que en certa manera havia aguantat el cos en el trànsit de la destitució del major Trapero durant el 155.

Puc entendre que algú interpretés això. Però fixi’s en el rol que té actualment el comissari Ferran López. És una persona d’una enorme vàlua per al cos que està treballant a la Prefectura amb el comissari en cap. I que, per tant, tot el contrari, per a nosaltres seria una pèrdua enorme.

Però es van arribar a plantejar ratificar-lo, per exemple?

Recordi el que dèiem aquells dies. El comissari Ferran López ens va verbalitzar i ens va explicar personalment la temporalitat del compromís que va agafar amb el cos dels Mossos. Ell va entendre que aquesta era la seva obligació, era el que li tocava fer en aquell moment per preservar el cos dels Mossos, però això tenia una data de caducitat, tenia un límit. I que aquest compromís seu el retornava d'una manera a la direcció política quan el departament d'Interior tornés a tenir conseller, secretari, director general. I això l'honora. Això vol dir moltes coses.

A continuació va ser nomenat a dalt de tot de l’organigrama del cos uniformat Miquel Esquius, que hi ha estat fins ara, que ha entrat Eduard Sallent. Per què han fet aquest canvi?

El comissari Esquius ha fet una feina excel·lent en un dels moments més complicats dels Mossos. Ara, vostè sap que una de les prioritats que hem tingut és la de la renovació, i per això hem fet una nova promoció de comissaris. Després de molt de temps, és un moment en què necessitem un lideratge de transformació des d’un punt de vista d’horitzó a cinc anys.

En aquests moments, si ho comparem amb fa un any, quin creu que és l’estat d’ànim i quin preu han pagat els Mossos de l’1-O?

Crec que hem pagat el mateix preu que la societat. Tenim la societat catalana convulsa, emocionada, amb els sentiments encara a flor de pell. Ens trobem amb un cos de Mossos que, com deia el comissari en cap fa dies, vol girar full des d’un punt de vista operatiu. I tornar a posar en valor la dimensió operativa de la seguretat, no la dimensió política o la dimensió comunicativa de la seguretat. Que el mosso i la mossa se sentin orgullosos de pertànyer a aquest cos, que quan vagin pel carrer i vegin la seva família tinguin l’orgull d’aturar-se i saludar els seus pares. Això que ens ha donat tant de valor durant els anys del desplegament ho hem de mantenir i fer-ho compatible amb ser una policia moderna, democràtica, flexible. Que ja ho som, però que ens permeti encarar fenòmens com la ciberdelinqüència, els abusos i les agressions sexuals, les estafes per internet.

Després d’aquella catàrtica declaració del major Trapero davant el jutge Marchena, quan diu coses com “Vaig dir al president de la Generalitat «No s’equivoquin amb nosaltres»”, o quan revela que hi havia un pla per detenir el president i el govern de la Generalitat, no sé si en aquell moment alguns mossos van respirar tranquils i es van dir “No érem només la policia dels indepes, érem la policia de Catalunya”.

Sempre ho hem sigut, la policia de Catalunya. Hem dit des del primer moment que si hi ha una qüestió que tenim molt clara és que no posarem en risc un funcionari públic. La funció policial, que és l’essència de l’estat del benestar juntament amb d’altres, només la podem fer des del que ens diu la llei que aprova el mateix Parlament. Neutralitat política i objectiva i treballar per la ciutadania.

Ho entenc. ¿Però aquestes declaracions davant el jutge del major Trapero han sigut bones per al cos? És a dir, va dir en seu judicial: “No érem el cos armat de la rebel·lió, no érem 17.000 pistoles posades al servei de la independència”.

No em faci qualificar les declaracions ni posar-hi adjectius. El que sí que li puc dir com a director de la Policia és que això no ha canviat mai. I aquestes declaracions, des d’aquest punt de vista, el que fan és assenyalar, recordar, marcar, contextualitzar al cos dels Mossos la seva funció principal, que és la protecció de tota la ciutadania. No perseguim ideologies.

Els Mossos són la policia de la Generalitat, que en aquests moments té un govern independentista. Però la policia és també policia judicial i, per tant, ha d’estar a les ordres del que diguin els jutges i els fiscals. Com porten aquesta doble obediència?

Crec que sempre l’hem portat bé.

Però i actualment?

Per a nosaltres és molt normal. Segurament és més anòmal o s’ha d’explicar més de cara a la ciutadania que de cara interna. El cos de Mossos té molt clar que té una doble dependència. Té una dependència governativa, que som nosaltres i qualsevol director general, d’acord. I té una dependència funcional. En aquest cas té una dependència funcional del poder judicial quan intervé. No li genera cap trasbals ni cap incomoditat l’exercici d’aquesta funció. Tot el contrari, la necessitem.

Hem viscut unes circumstàncies tan excepcionals que és evident que els Mossos es van haver de tornar a guanyar, potser els mesos de Ferran López i els posteriors, i encara ara segurament, la confiança de jutges i fiscals. Perquè si no perdien o corrien el risc de deixar de ser la policia judicial i convertir-se en el que algú va dir "la policia local de Catalunya". Això ho han salvat.

Hi estem treballant. Ens l'hem de guanyar, si alguna vegada s'ha arribat a perdre aquesta confiança del poder judicial, sobre la base de la bona feina feta. Afortunadament quan parles de tu a tu amb el poder judicial et reconeixen com una policia de primera. I això no hi ha cap autoritat judicial que pugui dir que no és així. Som una policia de primera. I, per tant, el més normal del món és que quan un jutge estigui instruint una causa confiï en els Mossos com a policia judicial.

Això és el normal. Però com que hem viscut una circumstància anormal, ha passat el que ha passat. Jo no sé si vostè despatxa amb jutges fiscals. No sé si està en l'àmbit de les seves atribucions. És així o no?

Nosaltres treballem la nostra dependència funcional amb el poder judicial des de diferents òptiques. D'una banda, la immensa majoria de vegades és operativa. Per tant, la interlocució 100% amb els uniformats. De l'altra, sempre hi ha una capacitat, i en aquest cas el compromís del director general, d'ajudar a construir ponts si aquests ponts en algun moment s'han trencat.

Ho dic perquè sembla que per a alguns jutges i alguns fiscals els ponts es poden haver trencat. No sé si es troben en una exigència superior. Com que estan obligats a demostrar que realment estan a les ordres del que diguin els fiscals i els jutges, se'ls porta a un excés de zel. En manifestacions, amb el trasllat de Joaquim Forn a l'Ajuntament de Barcelona.

Em fa recordar aspectes de fa uns anys que jo pensava que no hauríem de tornar a explicar. Ens hem guanyat el prestigi davant de l'autoritat judicial a còpia d'esforç i treball. Al cos dels Mossos no ens ho ha posat fàcil ningú. Vam fer un desplegament, vam fer un procés de substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, un desplegament territorial. Sempre ens ha costat.

Sí, però després va venir l'1 d'Octubre i això ha tornat a repartir fitxes. Ara es troben no només com la dona del Cèsar, no només han de ser honestos, sinó que, a més, ho han de semblar?

Segurament hi ha un punt d'això.

¿I és això el que explicaria que per exemple el regidor Forn estigués una hora i mitja tancat en un despatx de l'Ajuntament sense poder saludar la seva família el dia que va venir a prendre possessió del càrrec?

Doncs no ho explica. I en tot cas qui ho hauria d'explicar és el Tribunal Suprem, que és el que va donar les instruccions de com s'havia de fer i quin eren els límits de la sortida del regidor Forn de la presa de possessió i del seu retorn. Nosaltres complim estrictament el que com a policia judicial ens diu el jutge. Més enllà dels sentiments que cadascú pot tenir. O que fins i tot el director general de la policia pot tenir.

Deuen tenir algun marge, perquè, per exemple, quan vam veure els presos polítics tornant a presons de Catalunya els vam veure. La finestra dels cotxes es va abaixar, estaven acompanyats de mossos i van poder saludar la gent que hi havia. En això deu haver-hi algun marge de funcionament.

El mecanisme del trasllat dels presos forma part de la nostra capacitat. Si el Tribunal Suprem, quan hagués donat l'ordre del trasllat dels presos, hagués marcat determinats límits, nosaltres els hauríem complert. En aquest cas, l'ordre del Tribunal Suprem va ser de traslladar-los i així ho vam fer, de la millor manera que policialment creiem i estem convençuts que s'han de tractar totes les persones.

¿Encara està en funcionament el dispositiu Toga, que els obliga a protegir determinats edificis judicials?

Sí.

¿Els provoca un problema de destinació de plantilles o de recursos humans que estarien fent més servei potser en alguna altra banda?

Ens provoca algun problema de gestió. Al final ens estem acostumant tant a reinventar-nos i a crear mecanismes eficients que això en algun moment haurà d'arribar a un límit. Però, evidentment, ens dona problemes de gestió la protecció presencial i permanent de les seus judicials per part del president del TSJC.

Sembla que els continuaran tenint, perquè si estem esperant una sentència el més normal és que els demanin més protecció o que mantinguin la protecció.

Avui dia li he de dir que l'ordre que ens va donar i que el president del Tribunal Superior de Justícia va donar al comissari en cap és vigent i, per tant, mentre aquesta ordre continuï vigent, nosaltres complirem.

¿Espera una tardor calenta amb la sentència del Suprem?

Esperem una tardor complicada, com ho va ser la de l’any passat amb el primer aniversari de l’1-O i el consell de ministres del desembre. Aquesta tardor, si s’anuncia la sentència del Suprem i s’inicia el judici oral a l’Audiència Nacional al major i als alts càrrecs del departament d’Interior, serà intensa.

Abans parlàvem dels titulars que genera la informació vinculada a la seguretat i a la Policia de Catalunya. N'hi va haver un que és la creació de l'àrea de Seguretat Institucional. Per entendre'ns, escortes del president de la Generalitat, mossos que formin part d'aquesta escorta. Això ho fa el govern espanyol. Però vostès, els Mossos, no ho havien fet fins ara. Per què ho fan a partir d'ara?

Aquest és un model que, com vostè diu, el segueix el govern espanyol, però també el segueix el govern francès, i l'alemany. És un model normal amb estructures de seguretat. També li he de dir que és un model que ja s'havia posat sobre la taula del cos dels Mossos en alguna altra ocasió. No és una voluntat nova. Però sí que ara hi ha una voluntat per part nostra. Estem convençuts que és un bon model. És un model que ha donat seguretat i que és inqüestionable a presidents de l'estat espanyol. De forces polítiques de qui ara resulta que al Parlament estan criticant aquest mateix model només perquè l'apliquen el departament d'Interior o Presidència de la Generalitat. Per tant, és xocant i sorprèn aquesta altra manera de tractar un tema. I que pretén des d'un entorn de més proximitat, de més flexibilitat, de més coordinació precisament amb les altres autoritats del nostre país. Si ens ho creiem, les altes autoritats del nostre país han de tenir aquest entorn de seguretat pròxim, similar al d'altres estructures de seguretat. Per tant, per a nosaltres normalitat. És un canvi que obeeix a aquesta concepció de model i que algú deu tenir algun interès en convertir-lo amb intencionalitats polítiques. Amb un procés de selecció públic i transparent que ja m'agradaria saber si altres cossos i altres unitats han fet el mateix, en què no ha intervingut la part política, que s'ha fet operatiu.

¿Un sistema tan bo que vostè diria que el dia que Catalunya deixi de tenir un president independentista mantindrà aquest grup d'escortes?

Hi confio. Perquè m'agradaria que si un bon dia hi ha un president no independentista el mantingui, evidentment, perquè estem convençuts que és un model que funciona. Que funciona en altres àmbits i que no tinc cap mena de dubte que qualsevol president mantindrà.

Estem en alerta 4 antiterrorista. Això de les noves normalitats fa que ens puguem permetre el luxe d'anar entrevistant i que aquest tema que és fonamental aparegui al final de tota l'entrevista. Des d'aquest punt de vista, ¿els Mossos tenen tot el que necessiten per defensar de la millor manera la societat? Ho dic perquè des d'integracions en estructures d'informació internacional encara sento el conseller Forn l'estiu del 2017 queixant-se que faltava munició. Com estem de totes aquestes mancances?

Des del punt de vista de material, recuperant la normalitat. La situació de la dificultat pressupostària que hem patit des de, si no vaig errat, la intervenció de l'Estat. Van ser uns vuit mesos d'intervenció de l'Estat que impedeix tirar endavant la planificació. Perquè és obvi que impedeix tirar endavant la contractació de determinats elements de seguretat. Quan nosaltres vam arribar vam posar ordre. Vam fer les licitacions oportunes i vam obtenir les autoritzacions de l'Estat d'aquells armaments i aquelles municions que faltaven i que estaven aturades. Des d'aquest punt de vista, perquè la llei ens ho marca, podem comprar, en el cas d'armament i munició, el que la junta de seguretat i, per tant, el que l'Estat ens autoritza. L'àmbit de la protecció antiterrorista és veritat que requereix d'uns elements de seguretat materials, però sobretot el pla antiterrorista el que ens dona és la presència física de determinades unitats del cos dels Mossos en determinats punts d'interès policial. Nosaltres és aquí on entenem que ens guanyem, i òbviament tota la feina que fa la Comissaria d'Informació per tal de polsar constantment les xarxes i veure com gestionar i neutralitzar a vegades alarmes que no tenen res a veure i que, per tant, són falses i que no porten enlloc. Però no per això les deixes d'investigar. I lligar-ho amb aquesta presència policial.

¿Però encara estan picant alguna porta internacional que vulgui entrar i l'Estat no els deixi?

Sí. No només els Mossos. Qualsevol policia del nostre entorn treballa des del punt de vista de la cooperació policial amb altres policies. No és cap misteri quan reclamem la cooperació policial. Però superar la cooperació policial i ser presents, com ho hem aconseguit en el CITCO com a membres de dret, a l'Europol no és un caprici, no és un tema polític, no és un tema ideològic. És un tema de seguretat i aquí encara no hi som.

¿Tenen expectatives de ser-hi aviat?

Continuem treballant amb la junta de seguretat, que és l'òrgan de coordinació. Hem aconseguit la integració del CITCO. Precisament és el que permet una operació com la d'aquest juny, en què un investigador del cos dels Mossos estigui treballant connectat al dia i al segon amb un investigador de Gijón amb qui comparteixen una identitat, una persona investigada. Això ja no es fa per telèfon, ja no s'envien faxos. El CITCO permet això i per a nosaltres és molt clau. I per això necessitem també tancar les persecucions transfrontereres. Aquí estem molt a prop. Que el cos dels Mossos pugui traspassar fronteres quan està fent una investigació, quan està perseguint un delicte. Estem treballant amb el ministeri. I la integració també amb la base de dades del Siena i del Cosi, que serien elements de seguretat que ens permeten compartir. Però no ho fem per caprici ni per una voluntat ideològica. Tot el contrari. Tenim una Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra que té vocació de ser policia integral, que vol protegir el nostre país, que té una clara vocació de projecció internacional. Perquè ho hem demostrat, perquè sabem treballar. Hem posat sobre la taula que som eficaços, que som una policia internacionalment reconeguda i crec que ens mereixem ser en aquests entorns.