Anne Le Strat : “A París, el preu de l’aigua va caure un 8% en remunicipalitzar-la”

BarcelonaMentre Barcelona es replanteja remunicipalitzar l’aigua, com han fet o estan fent municipis com Manresa o Terrassa, a París ja fa vuit anys que van apostar per aquesta opció. Després els van copiar a altres ciutats franceses i europees com Berlín. Anne Le Strat, que era tinent d’alcalde a París en aquell període, en va ser la gran precursora.

Per què van decidir remunicipalitzar l’aigua a París?

Per primer cop des del 2003, teníem una coalició socialista, ecologista i comunista a l’Ajuntament. Al principi l’alcalde, Bertrand Delanoë, no n’estava gaire convençut. Però després de negociar amb els operadors privats vam veure que això no era suficient i l’any 2010 vam crear una nova empresa pública, Eau de París, que controlava tot el cicle.

Quina va ser la inversió inicial i les principals dificultats?

No va costar res, perquè les infraestructures eren públiques i vam esperar que finalitzés el contracte amb les operadores privades. Vam rebre algunes pressions de lobis i empreses privades, però el més difícil va ser, primer, tenir voluntat política i convicció per fer-ho, i, després, crear una nova companyia a partir de tres empreses privades.

Quins beneficis té per als ciutadans?

En primer lloc, la baixada de preus, que va ser d’un 8%. I en segon lloc, que es poden fer polítiques socials amb l’aigua, com ara subvencionar el consum de les persones més pobres o dels sensesostre. Els consellers de l’empresa pública eren regidors escollits pels ciutadans i també hi havia treballadors i membres de la societat civil o ambientalistes. Això vol dir que la societat pot tenir tota la informació, control i poder de decisió sobre l’empresa i les polítiques de l’aigua.

¿I si no paguen la factura?

Si no pagaven les factures, fèiem -i es fa- una aproximació social per entendre’n el perquè. Molt sovint hi havia la bona voluntat per pagar i els podíem deixar els diners. No tenia gaire impacte per a les finances.

Encara hi ha qui diu que l’empresa privada sempre és més eficaç.

Als anys 80 es va estendre aquesta visió del neoliberalisme. Deien que allò privat era més eficient, però jo puc parlar de París, que és el que conec, i la decisió de privatitzar l’aigua, presa per Chirac als 80, no es va fer amb criteris tècnics o econòmics. Era bon amic de gent que treballava a Pdg Suez, l’empresa privada. Moltes vegades l’aigua privada s’escollia amb pràctiques polítiques incorrectes. Sabem que Suez ha finançat campanyes polítiques.

Però, un cop en marxa, no es redueix l’eficiència?

No, perquè amb el control públic augmentem, d’una banda, les inversions en infraestructures i innovació, i, de l’altra, les polítiques socials de l’aigua. Això ens dona més eficiència. Puc demostrar, pel cas de París, que som més eficients i que l’empresa privada tenia més opacitat i una inversió insuficient. Abans les empreses tenien certa visió industrial, però ara només es focalitzen en el benefici. I part del que pagues de tarifa de l’aigua privada acaba anant a altres fons d’inversions, al mercat de valors...

També diuen que amb més competidors els preus baixen.

Doncs no ha sigut així: la privada, quan havia de contractar una reparació o la construcció d’una nova planta, ho feia a les seves filials, sense competidors i amb un cost un 35% més alt que l’empresa pública. Nosaltres tenim l’obligació de fer un concurs públic i hi ha més competició a l’hora d’oferir aquests serveis. Generem més competició i negoci, al contrari del que diuen els operadors privats.

Quines altres ciutats es van inspirar en París?

Les més grans són Bordeus, Lilla, Niça, Montpeller, Rennes...

Marsella no?

No, continua sent privada, i ara hi ha sospites de corrupció.

I fora de França?

Berlín s’hi va inspirar, a Roma m’han trucat perquè ho volen estudiar i al Regne Unit han impulsat una llei per privatitzar tota l’aigua, però els laboristes volen promulgar una altra mena de llei. A Jakarta, on hi havia el contracte privat d’aigua més important del món, el Tribunal Suprem va obligar a municipalitzar-la.