El secretari d'Universitats situa el repte a col·locar tres de les set universitats públiques catalanes entre les 100 millors del món en els pròxims sis anys
Antoni Castellà defensa un model basat en professorat contractat que permeti captar talent i que destini més recursos a la investigació científica. Es crearà un comissionat de comptes per controlar la despesa de les universitats, una figura pactada amb els set centres públics
BarcelonaEl secretari general d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, situa el repte del sistema educatiu universitari català a col·locar tres de les set universitats públiques entre les 100 millors del món en els pròxims sis anys. En aquest sentit, defensa un model basat en professorat contractat, en detriment del gruix de funcionariat, que permeti trencar amb "una certa endogàmia en alguns àmbits" i captar talent, a la vegada que advoca per fomentar i destinar més recursos a la investigació i a la recerca científica.
Castells nega que la reducció d'un 15% en el pressupost destinat a universitats el 2011 hagi repercutit en la qualitat docent, i subratlla que la restricció pressupostària ha de revertir en les despeses corrents i en una reconfiguració dels plans d'inversions dels centres. Defensa el consorci de "determinats" serveis entre les universitats per aconseguir més estalvi a mig termini.
En una entrevista a 'Els matins' de TV3, Castellà ha explicat que es crearà la figura d'un comissionat de comptes per controlat la despesa de les universitats: "Serà algú que des del Govern seguirà el dia a dia de les Universitats i les assessorarà per crear un pla d'estabilitat pressupostària". Castells assegura que és una figura pactada amb totes les institucions universitàries a través de l'ACUP (Associació Catalana d'Universitats Públiques).
El secretari general d'Universitats i Recerca també ha negat que el deute que arrosseguen les universitats públiques, que en el cas de la UAB arriba a 20 milions d'euros, es degui a "errors de gestió", i situa les restriccions pressupostàries com un dels motius principals: "Un aspecte que, en alguns casos com la UAB i la UPC, se suma a un cert deute històric".
Castells qualifica d'error el sistema espanyol de 4 anys de grau més un de màster, una fórmula diferent de l'europea (tres més un), que dificulta els programes de mobilitat, a la vegada que defensa un model que faciliti el pas de grau a CFGS (Cicles Formatius de Grau Superior), i viceversa, per evitar el fracàs en els estudis i incentivar la motivació dels alumnes que volen rectificar el grau d'estudis escollits.
