Anul·lats quatre concursos d'Educació de menjadors escolars

L'Acellec els havia recorregut per irregularitats i ara un tribunal li dona la raó 

Els concursos públics per adjudicar el servei de menjador escolar a quatre escoles de Catalunya han quedat anul·lats per decisió del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Arran d'un recurs de l'Associació Catalana d'Entitats de Lleure (Acellec), el Tribunal ha considerat nuls els concursos de l'escola Josep Madrenys, de Vilobí d'Onyar, licitat pels Serveis Territorials d'Educació de Girona, i de les escoles Poblenou, Les Acàcies i Ferran Sunyer, que depenen del Consorci d’Educació de Barcelona. 

L'Acellec considerava que les condicions tècniques que es plantejaven als concursos els feien inviables "en termes de qualitat i costos econòmics", perquè es marcava un cost molt baix de la prestació del servei del temps de migdia (menjador i monitors). 

Amb les dues resolucions, a les quals ha tingut accés l'ARA, el tribunal dona la raó a l'Acellec. Per exemple, en el cas de Vilobí d'Onyar, estableix que hi ha un error aritmètic en el càlcul del pressupost bàsic de licitació, que no s'han desglossat els costos, que s'hi inclou l'IVA, que falta la memòria econòmica del projecte i que, per tant, no s'ha justificat la viabilitat dels costos previstos, "amb especial indicació" en la ràtio d'infants per educador. 

En el cas de les escoles de Barcelona, el tribunal declara els concursos nuls perquè no es van publicar a la plataforma pública de contractació. Això invalida tot el concurs, però el tribunal va més enllà i valora els arguments de l'Acellec. Així, evidencia que els tres concursos de Barcelona no desglossen els costos del preu de licitació i que no s'hi inclou la memòria econòmica (no hi ha la concreció dels costos directes i indirectes, per exemple). Ara els concursos es poden tornar a licitar fent les esmenes que apunta el Tribunal o bé es pot prorrogar el servei un curs més. 

En un comunicat, l'Acellec "mostra la seva satisfacció" per les resolucions del Tribunal, perquè considera provat "amb claredat" que hi ha "defectes de forma i contingut" en les licitacions que van recórrer. L'entitat considera, també, que s'ha evidenciat que les condicions tècniques dels concursos públics són "incorrectes i fan inviable la prestació del servei amb els nivells de qualitat exigibles". 

Aquesta entitat va guanyar un cas semblant, quan es va tombar l'acord marc de la contractació dels menjadors escolars que es volia implantar fa tres anys al Maresme i al Vallès Occidental. A més, també van guanyar un recurs contenciós contra el departament d'Educació sobre la resolució del preu màxim de menjador escolar del curs 2013-2014. La sentència va determinar que el preu de 6,20 euros per dia i nen era "econòmicament inviable". Aquest preu fa deu anys que es manté igual, però ara el Govern estudia revisar a l’alça el preu màxim dels menjadors escolars a les escoles públiques de cara al curs que ve. El departament d’Ensenyament fixa cada any el cost del menú diari, que inclou el menjar, el sou dels monitors i els cuiners i, si és el cas, les activitats fins que es reprenen les classes. Des del curs 2009-2010, el menjador escolar val 6,20 euros per alumne i dia com a màxim, però en el marc d’unes complicades negociacions amb la comunitat educativa i els municipis per al nou decret de menjadors, el departament va anunciar que té la intenció d’apujar entre un 3% i un 4% el preu màxim del servei, que s’encarirà entre 10 i 20 cèntims d’euro. 

L’augment del preu màxim de menjador era una llarga demanda de les empreses del sector, com l'Acellec, que els últims anys havien denunciat que l’import s’havia mantingut estable mentre el cost dels aliments i del personal anava pujant. 

El decret de la discòrdia: què passa als menjadors escolars?

Més continguts de