Aprendre llengua amb Rosalía o les pancartes del 8-M

BarcelonaÉs conscient que hi ha pares i professors reticents a la seva metodologia, però ell ha comprovat en primera persona que si s’acosta a la realitat dels alumnes -en plena adolescència-, aquests mostren més interès per les classes i els conceptes de llengua i literatura catalana i castellana. La primera frase del dia exemplifica bé com són les classes de Cristian Olivé a l’escola Joan Pelegrí de Barcelona: “Avui no et cal el llibre, només farem servir el mòbil”. Ell aposta per convertir aquesta amenaça en una oportunitat, i per això discrepa de prohibir els dispositius a l’aula, com ha fet França i voldria fer Cs. El que cal, diu, és ensenyar a utilitzar-los bé.

L’ús dels mòbils és un exemple. “Només intento acostar els continguts bàsics de les matèries de llengua a través de les inquietuds dels alumnes”, explica. Ho ha anat comprovant ell sol, informant-se per internet, on difon a través de Twitter els exercicis que més han funcionat. Com l’activitat sobre el videojoc Fortnite, la classe sobre el WhatsApp i la polisèmia de les emoticones o les anàlisis de les cançons preferides dels alumnes. Sembla fàcil de dir i, amb ganes, diu el Cristian, també és fàcil de fer. Avui els de 2n d’ESO treballaran les propietats d’un text a través del llenguatge de les xarxes socials. I això vol dir repassar què és la cohesió, la coherència, l’adeqüació i la correcció del que escriuen a WhatsApp o Instagram.

Errors ortogràfics a tot arreu

El professor els interpel·la d’entrada ensenyant un correu electrònic que ha rebut durant la Setmana Santa: “ ei, em dius quan sacaba el termini per presentar el treball de la lectura de catala? ” Els alumnes detecten els errors de to -“Ets el seu professor, no el seu amic”- i d’ortografia -“ S’acaba va aprostrofat i falta un accent a català ”-. Arriba la segona interpel·lació: “Com escriviu a Instagram?” La majoria admet que en privat escriu amb faltes d’ortografia i ho justifica amb tota mena d’excuses: “Em fa pal”, “Potser es pensen que soc repel·lent”, “Ho faig per anar ràpid”. I la Carla deixa anar una reflexió: “De tant veure paraules mal escrites ens hi hem acostumat”.

La millor manera d’evidenciar-ho és amb el tercer exercici: quins errors hi ha en una publicació d’Instagram -a dalt, a la foto-. “ Teniu que no es pot dir!”, diu un. “I hem, aquí, va sense h perquè és un pronom, no un verb”. “ Al verde no hay nada mal ”, apunta una alumna. És aquí on vol arribar el Cristian: que s’adonin que veuen tants errors que ja els costa detectar-los perquè per a ells són habituals. Com aquest m’agradat, però també l’eliminació d’apòstrofs o accents. “Em preocupa que normalitzeu aquest tipus de llenguatge. Heu d’escriure bé també en el dia a dia, perquè si no us acostumeu a vosaltres i als altres a uns errors que són una aberració”, els diu el Cristian.

L’últim exercici els posa davant del mirall. Han d’obrir el seu WhatsApp i trobar-hi errors. En només cinc minuts la Meri escriu prop de vint paraules: hi abunden els castellanismes, com les y o els cuan en converses en català, i també un exagerat mal ús de les vocals neutres. Gairebé totes les paraules mal escrites són en missatges escrits per ella. I aleshores se n’adona: “La meva mare m’escriu amb accents fins i tot si està enfadada”.

El Cristian no sap si els alumnes han après la teoria sobre les normes d’accentuació o quan s’escriu amb dues esses, però estarà satisfet si es queden amb un consell: cal escriure bé sempre, perquè mai pots saber quan un simple correu electrònic a un professor acaba projectant-se davant de tota la classe. Encara que sigui per això, més val no córrer el risc.