Arquitectes a la recerca del conflicte a la ciutat

BarcelonaReivindicar la pròpia professió, que és, de fet, una de les més maltractades per la crisi, i plantar cara a les retallades. I fer-ho des de l'acció constructiva. És l'objectiu que persegueix el grup d'estudiants de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UPC que, aquests últims mesos, han alterat l'activitat docent per treballar en la identificació de problemes reals a Barcelona. Per fer-ho, han escollit dos dels territoris més durs de la ciutat. D'una banda, la gestió dels solars a la zona de Vallcarca, afectada per un pla urbanístic que s'allarga i que va deixant, al seu pas, enderrocs i espais buits que els veïns reivindiquen per al barri. I, de l'altra, el Campus Sud de la UPC, a tocar del Camp Nou, l'espai on ells mateixos figuren com a veïns i que comparteixen, a les nits, amb les prostitutes. El repte, en tots dos casos, ha estat el mateix: enfortir els espais de trobada i treballar escoltant totes les parts i buscant consensos de baix cap a dalt, al marge dels plans municipals.

En el cas de Vallcarca, el conflicte és més que evident. La prova: que s'hagin declarat deserts els dos solars del barri que s'incloïen en el Pla Buits que ha impulsat l'Ajuntament per donar un ús a espais que, vista la situació, encara trigaran a destinar-se al seu ús definitiu. Per al solar de l'antiga Casita Blanca, el concurs sí que va seleccionar un projecte, l'hort social que impulsava la Fundació Ametller, que el va acabar retirant després de veure el conflicte amb els veïns, que reivindicaven que l'espai s'havia d'obrir al barri. En el solar de més amunt, al carrer Farigola, el concurs va quedar desert. Aquí bona part del teixit veïnal de la zona va pressionar perquè l'espai no s'inclogués al concurs, ja que entenien que no estava buit sinó que era un punt important per a la vida de la zona, i els estudiants han col·laborat amb l'Assemblea de Vallcarca a l'hora de definir-ne un ús. La proposta, que han posat sobre la taula del districte, han estat una sèrie de bancs, fets amb palets, que busquen omplir l'espai de vida.

En el cas del Camp Nou, després de parlar amb estudiants i prostitutes, la conclusió ha estat que no hi ha cap conflicte perquè tampoc hi ha un espai públic real. Denuncien la falta de llocs de trobada o, senzillament, de bancs. Per això, han treballat amb una mena de bancs mòbils, fets per ells mateixos, que després de provar-los al carrer, han constatat que aconsegueixen millorar l'ús de l'espai. Conclouen, a més, que la relació de veïnatge entre prostitutes i estudiants no és conflictiva.