BarcelonaAmagar el sensellarisme dificultant urbanísticament el descans d’aquestes persones al carrer és una decisió que no soluciona el problema i, a més, invisibilitza aquest col·lectiu. Aquesta és la denúncia que fa la Fundació Arrels, que alerta de l’augment de les barreres arquitectòniques “hostils”, diuen, que s’instal·len a les grans ciutats i que “suposen una vulneració de drets” per a les persones sense llar empeses a fer vida al carrer.
Es refereixen als bancs individuals, les boles de formigó, les punxes a terra, els ampits de finestra inclinats o les barres de ferro, que segons aquesta entitat no només “incomoden” sinó que també “criminalitzen” aquest col·lectiu especialment vulnerable i eleven el nivell d’estrès i ansietat d’aquestes persones.
“Més que oferir solucions, [aquests elements urbanístics] desplacen els espais de descans i invisibilitzen la problemàtica social”, assegura aquesta fundació. Arrels també alerta que quan les persones sense llar es veuen obligades a canviar el lloc habitual a causa d’aquests elements urbanístics “s’exposen a perdre el vincle amb els equips de suport social que els visiten al carrer”. “Tornar a localitzar la persona i restablir-hi el contacte pot costar temps per la falta de vies de comunicació”, avisen des de l’entitat.
Més de 3.600 sensellar només a Barcelona
Segons el recompte municipal del maig, a Barcelona hi viuen 3.622 sensellar: són 1.600 persones més que l’any 2008, quan va esclatar la crisi. La majoria dormen allotjats en equipaments públics i privats, i mig miler en assentaments, però encara hi ha més de 900 persones que passen la nit al carrer. En els últims dotze mesos 59 han perdut la vida en aquesta situació: 15 vivien al carrer, una vintena van morir en un hospital o un centre sociosanitari i la resta vivien en un pis, una habitació de lloguer o una residència. La mitjana d’edat de les persones sense llar va baixar dels 45 als 43 anys el 2017, segons els estudis del Servei d’Integració Social (SIS) de Barcelona. Ara, a més, el 15% tenen feina, el triple que el 2012. El percentatge d’estrangers continua sent del 70%, però cada vegada hi ha més dones. Els estudis també destaquen que la figura que més augmenta és la del sensellar de pas o temporal, que entra i surt del sistema de protecció per diversos motius, cosa que dificulta fer-ne el seguiment.
