D'aquí unes dècades probablement podrem arribar als 120 anys. Guanyarem quantitat de vida. ¿I la qualitat de vida? Actualment, les dones catalanes que tenen més de 65 anys tenen més malalties cròniques que els homes. Segons dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya, tenen una mitjana de 6 malalties amb què han de carregar de per vida. Els homes en tenen menys, 4. Tenint en compte que, segons les projeccions, el 2040 hi haurà pràcticament el doble de gent gran, el gran repte és aconseguir envellir amb el mínim de xacres possible, envellir bé. Els experts creuen que és necessari preocupar-se per un envelliment saludable, especialment les dones, que són i seran majoria en la vellesa.
"Ens preocupa com arribem a aquestes edats, i precisament es tracta d'una àrea en què els avenços no són gens espectaculars", diu Antoni Salvà, director de l'Institut de l'Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona. "Hem d'aconseguir que la gent sigui autònoma tant temps com es pugui. El pla de salut de Catalunya té com a objectiu incrementar un 10% o més l'esperança de vida lliure d'incapacitat d'homes i dones a partir dels 65 anys. I els ingredients són clars: una dieta i uns estils de vida saludables, i un sistema sanitari que no desestimi els problemes dels avis perquè es tracta de gent gran, diu aquest expert. "Tots, fins i tot les famílies i ells mateixos, no han d'acceptar com a normals problemes de salut que avui dia s'infradiagnostiquen", diu Salvà. Per exemple, el dolor per artrosi, que afecta més de la meitat dels que tenen més de 65 anys, sovint no es tracta perquè s'assumeix com una cosa normal per l'edat. I si no es tracta, la cadena d'esdeveniments porta a un deteriorament clar: una pèrdua d'activitat (un 60% de la gent gran diuen que es passen el dia asseguts) porta a perdre massa muscular que, al mateix temps, porta a un afebliment que se suma a qualsevol altra patologia i que facilita les caigudes, tan sentenciadores a aquestes edats. Aquest cercle, doncs, incrementa el risc de discapacitat. Si des d'un inici es tractés el dolor com cal, es mantindria certa activitat i s'evitaria aquest cercle.
Entre les xacres a què cal parar atenció i tractar tan bé com es pugui hi ha el mal d'esquena, l'artrosi, la mala circulació i la pressió alta, que són els principals problemes de salut dels que tenen més de 65 anys a Catalunya. A partir dels 85, més de la meitat tenen cataractes.
Més persones centenàries
Les persones que arriben als 100 anys a Catalunya s'han duplicat en una dècada. Les dones gairebé multipliquen per quatre els homes: hi ha 1.843 centenàries i 479 centenaris, segons l'Institut Català d'Estadística. Les millors condicions de vida, l'alimentació i els avenços mèdics expliquen l'augment de la longevitat. Pel que fa a les diferències en les expectatives de vida entre homes i dones, diversos estudis indiquen que factors biològics, com les hormones i el funcionament del cor, propicien que elles visquin més. Hi ha teories que afirmen que el nostre organisme té un límit en els 120 anys, "seria el límit de la duplicació cel·lular", apunta Salvà. Però n'hi ha d'altres que creuen que això pot arribar a ser més, que la recerca pot arribar a introduir noves teràpies que apuntin a dianes com, per exemple, l'allargament dels telòmers (estructures cel·lulars relacionades amb l'envelliment).
Als països rics l'esperança de vida ha augmentat una mitjana de tres mesos per any des de mitjans del segle XIX. Alguns estudis apunten que possiblement els nadons que neixin el 2060 tindran una expectativa de vida de 100 anys. No obstant, també hi ha investigadors que diuen que malgrat totes aquestes millores, a causa dels mals estils de vida, la tendència a viure més anys es podria frenar i, fins i tot, les pròximes generacions podrien viure menys anys. Un dels primers estudis que va fer pronòstics es va publicar el 2005 al New England Journal of Medicine (NEJM), i diu que l'epidèmia d'obesitat entre nens es traduirà en una reducció de l'esperança de vida d'entre 4 i 9 mesos menys.
