L’Audiència de Girona envia a judici 17 investigats pel tall a l’AVE a Girona durant el primer aniversari de l’1-O

El tribunal arxiva la denúncia contra el fotoperiodista Carles Palacio però manté les dels alcaldes de Celrà i Verges

Disset investigats pel tall de l’AVE a Girona durant el primer aniversari de l'1-O estan a un pas del judici. L’Audiència de Girona ha desestimat el recurs de la defensa tot i que la Policia Nacional reconeix en un informe que les fotografies que havia presentat com a proves no permetien identificar clarament els investigats al lloc dels fets. Malgrat això, la jutge manté que hi ha prou indicis per acusar-los d'haver participat en la protesta que va bloquejar l'alta velocitat durant dues hores l'1 d'octubre del 2018. En total hi ha disset persones encausades, entre les quals els alcaldes de Celrà i de Verges, Dani Cornellà i Ignasi Sabater, de la CUP. Per contra, l’Audiència de Girona ha arxivat la denúncia contra el fotoperiodista Carles Palacio. A setze dels investigats els va detenir la Policia Nacional el 16 de gener passat en una operació a Girona que va aixecar molta polèmica perquè algunes detencions les van realitzar agents amb passamuntanyes i que no es van identificar.

Al recurs, la defensa argumentava que les imputacions es basaven en la comparació de les fotografies dels investigats a les xarxes socials amb les imatges de les càmeres de seguretat que van gravar les persones que eren a les vies l’1 d’octubre del 2018 al matí. L’alt tribunal reconeix que l’informe de la Policia Nacional conclou que, “a causa de la deficient qualitat de les imatges”, no és possible “determinar si es tracta o no de les mateixes persones”.

Tot i això, l’Audiència defensa que la major part de les fotografies superen els 20 píxels de resolució i que és una qualitat “vàlida” per reconèixer els implicats. I conclou que la valoració de si les persones que apareixen a les imatges són o no els investigats s’haurà de determinar al judici oral. Abans la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Adif hauran de presentar els escrits d’acusació, que és el pas següent en la causa judicial.

A l’escrit, l’Audiència separa en dos grups els disset investigats. D’una banda, assenyala que quatre dels encausats eren presents en el moment que es va accedir a l’estació i a les vies de l’AVE, a tres quarts de set del matí. Per accedir-hi, segons el tribunal, els manifestants van causar “lesions, empentes i forcejaments” als vigilants de seguretat i els agents dels Mossos que intentaven impedir-los el pas, i van trencar una de les portes d’accés. Durant aquest procés, la jutge considera que es van executar “actes de violència” i assenyala que “no és necessari” individualitzar la persona que va cometre l’acció concreta que va causar els danys o les lesions, “sempre que s’acrediti la seva participació en les accions dutes a terme pel grup”.

En canvi, a catorze investigats els situa durant l’ocupació de les vies, passades les set del matí, i indica que no consta que es produïssin accions violentes. A més, reconeix que una de les encausades tenia un bitllet per anar a Barcelona, cosa que els fa deduir que podia haver accedit a l’estació abans que es produís la mobilització.

En total es van imputar vint-i-una persones per les mobilitzacions durant el primer aniversari del referèndum a Girona. En tres casos es va arxivar la denúncia i un quart és Jordi Alemany, que està investigat per la protesta davant la seu de la Generalitat a Girona, durant la qual es va despenjar la bandera espanyola. Els disset investigats restants seran els que s'asseuran al banc dels acusats amb l'acusació d'haver bloquejat l’alta velocitat durant dues hores.

Més continguts de