Un tribunal diu que cap cos policial va complir l'ordre d'impedir l'1-O

L'Audiència de Lleida desestima una investigació contra els Mossos

"Cap dels cossos policials va donar el degut compliment a la interlocutòria del TSJC". És la valoració que fa un tribunal de l'Audiència de Lleida de l'actuació dels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1-O. El tribunal considera que cap dels tres cossos no va aplicar el mandat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'impedir el referèndum: no permetre l'obertura dels col·legis i tancar els que s'arribessin a obrir. També recorda que "no consta" que es fessin les reunions de coordinació entre ells, com fixava el mandat, que demanava que intervinguessin conjuntament. Els magistrats afegeixen que l'actuació dels Mossos "no va resultar efectiva" l'1-O perquè al final "van ser pocs" els centres de votació que van tancar els agents de la policia catalana, "sent insuficient l'operatiu dissenyat".

El tribunal ha fet aquesta valoració en una interlocutòria en què confirma la decisió d'un jutjat d'instrucció d'arxivar la investigació contra els comandaments dels Mossos de Lleida el dia del referèndum. La Fiscalia va demanar reobrir el cas, però en el seu escrit els magistrats ho desestimen perquè no veuen "indicis suficients" per acreditar els delictes. D'entrada, descarten que els comandaments investigats de la policia catalana desobeïssin el mandat del TSJC. Segons l'Audiència de Lleida, "s'ha posat en evidència que l'1-O es van mobilitzar tots els efectius dels Mossos a la província, rebutjant fins i tot sol·licituds de permisos i arribant a llogar vehicles". Per al tribunal, això tenia l'objectiu "de complir" les instruccions del TSJC, encara que conclou que no es va executar la interlocutòria.

Un jutge arxiva la investigació contra els comandaments dels Mossos a Lleida per l'1-O

L'Audiència de Lleida considera que la conducta dels comandaments investigats no tenia una intenció desobedient, perquè els agents no podien controlar la configuració del dispositiu policial ni van fer una ordre més enllà de les directrius generals del cos. Pel que fa al delicte de falsedat documental, que la fiscalia atribuïa als Mossos acusant-los de recollir "dades irreals" en les actes que van aixecar l'1-O, els jutges asseguren que les actes aportades "no acrediten les hipòtesis o suposicions" del ministeri públic. Segons els magistrats, la lectura de les actes demostra que, en tot cas, es va deixar constància que no s'havien tancat els locals perquè ja ho estaven, que no s'havien arribat a obrir o que no hi actuaven per la impossibilitat d'accedir-hi.

Sobre el delicte de revelació de secrets, per informacions que els comandaments havien transmès a càrrecs electes, l'Audiència de Lleida valora que, tot i que aquesta difusió es pugui qüestionar i no sigui "respectuosa" amb una actuació professional, és "un excés" atorgar-hi rellevància penal quan la majoria dels continguts també es coneixien pels mitjans de comunicació. Per tot plegat, el tribunal arxiva la investigació contra els Mossos.

Un testimoni protegit al Suprem

Quan va començar el judici al Tribunal Suprem contra els líders independentistes, hi havia un testimoni protegit: un mosso d'esquadra. El mateix agent havia format part de la causa que el jutjat d'instrucció de Lleida va arxivar i que ara l'Audiència també ha desestimat, on va declarar com a testimoni protegit. Sobre les aportacions que va fer aquest mosso en el cas, el tribunal resol que les "apreciacions" d'ell s'allunyen del que s'ha demostrat. En contra del que sostenien l'agent i la fiscalia, no s'ha acreditat que els comandaments dels Mossos de Lleida "instruïssin els efectius per boicotejar" les actuacions dels altres cossos policials.

Més continguts de