L'Audiència Nacional rebutja investigar la vinculació del CNI amb Es-Satty abans del 17-A

Segons 'El País', el tribunal assumeix la posició de la fiscalia i no sol·licitarà més informació al servei d'intel·ligència ni als responsables de presons 

L'Audiència Nacional no investigarà l'abast de la vinculació del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) amb l'imam de Ripoll i cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils l'agost del 2017, Abdelbaki es-Satty. Segons ha avançat aquest dijous 'El País', el tribunal no ha admès la petició de l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas –que representa  Francisco Javier Martínez, pare del nen de tres anys mort a la Rambla– de sol·licitar documents al servei d'intel·ligència espanyol, així com tampoc no prendrà declaració als responsables de centres penitenciaris i guàrdies civils durant l'estada d'Es-Satty a la presó.

El titular del jutjat central d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional, José Luis Calama, conclou que no procedeix practicar les diligències d'investigació sol·licitades: considera innecessàries aquestes diligències i assumeix "íntegrament" la posició de la fiscalia,  que es va oposar a indagar la relació de l'imam Abdelbaki es-Satty amb el CNI, amb l'argument que això excedia l'àmbit d'investigació de la causa dels atemptats i que no s'havia posat de manifest cap indici que apuntés a aquests vincles. 

En el seu escrit, assumit pel jutge instructor, la fiscalia raonava també que els moviments de la cèl·lula que va atemptar a la Rambla s'han anat "recomponent amb la informació obtinguda de la cooperació internacional" i de l'anàlisi dels correus intervinguts.

El juliol passat, el diari digital 'Público' va assegurar, en diverses entregues, que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) havia tingut l'imam de Ripoll com a confident fins als atemptats i coneixia les activitats de la cèl·lula.  El diari va anar més enllà en les investigacions i va assenyalar que la via de comunicació entre ells era la coneguda com a " bústia morta" , que era el mateix sistema que feien servir els membres de la cèl·lula per comunicar-se entre ells i que també havien fet servir altres grups desarticulats a Europa. El sistema consisteix en un compte de correu ordinari del qual els diferents membres del grup tenen l'usuari i la contrasenya. Quan volen comunicar-se hi escriuen un missatge però no l'envien, sinó que el guarden a la carpeta d'esborranys perquè tots els integrants de la cèl·lula el puguin llegir. Després l'eliminen sense deixar cap rastre. 

Alonso-Cuevillas ha anunciat a Efe que recorrerà la decisió del jutge de no practicar les diligències sol·licitades, entre les quals figurava la testifical dels agents policials que es van entrevistar amb l'imam de Ripoll entre el 2012 i el 2014, quan va estar a la presó a Castelló per delictes relacionats amb el narcotràfic. Entre les diligències rebutjades, figura la declaració del subdirector general d'Institucions Penitenciàries, una indagació que la fiscalia creu innecessària atès que ja consta la seva resposta sobre les entrevistes policials fetes a l'imam de Ripoll, en quatre ocasions, entre el 2012 i el 2014, a la presó.

La fiscalia també es va oposar a la declaració testifical d'aquests agents, a l'entendre que les seves entrevistes amb l'imam s'emmarcaven en la labor d'investigació dels cossos i forces de seguretat "en la comesa que els és encomanada en la prevenció de delictes greus" i van tenir lloc en un període temporal en què no consta que s'hagués format el grup terrorista que va atemptar a Catalunya.

Més continguts de