Societat 29/07/2020

Absolts els dos acusats que s'enfrontaven a 46 anys de presó per haver violat en grup una noia a Girona

El tribunal imposa una multa de 240 euros a un dels processats per furtar el mòbil a la víctima

Acn
3 min
D'esquena, els dos acusats de violar en grup una noia durant el judici a l'Audiència de Girona

GironaL'Audiència ha absolt els dos acusats que s'enfrontaven a 46 anys de presó cadascun per haver violat en grup una noia a Girona el 21 de gener del 2017 a la matinada. La sentència conclou que "no ha quedat acreditat que els acusats, actuant sols o conjuntament amb una tercera persona, subjectessin la víctima i l'obliguessin a mantenir relacions sexuals contra la seva voluntat".

El ponent Juan Mora defensa que cal que hi hagi "prova de càrrec suficient per destruir la presumpció d'innocència" i que el tribunal arribi a una "convicció plena i exempta de dubtes" per poder dictar una sentència condemnatòria. Dues condicions que, segons el magistrat, no es complien.

D'una banda, exposa que la víctima ha declarat "fins a sis vegades" al llarg del procediment i que les declaracions, malgrat que hi ha "coincidències", presenten "contradiccions, omissions i afegits que, en conjunt, impedeixen a la sala realitzar un relat concret i determinat del que va passar".

Així, la sentència considera provat que el 21 de gener del 2017, cap a les cinc de la matinada, la víctima tornava cap a casa amb un amic quan, a l'altura del carrer Font del Rei de Girona, es va trobar amb els acusats i una tercera persona que no s'ha pogut identificar. Segons la sentència, al judici no ha quedat acreditat, tal com sostenien les acusacions, que en aquell moment els agressors amenacessin la víctima amb una navalla per robar-li el telèfon ni que exhibissin l'arma mentre li deien que no li tornarien el mòbil si no els feia una fel·lació.

L'Audiència argumenta que la víctima i un dels acusats "van mantenir relacions sexuals", però afegeix que "no ha resultat acreditat que es fessin sense el consentiment de la denunciant, ni que l'obligués a fer-li una fel·lació". Al judici, un dels acusats va dir que havia tingut sexe amb la víctima però va assegurar que havia estat consentit. Així mateix, tampoc es considera provat que l'altre acusat fes tocaments a la víctima i, per això, es conclou: "No ha resultat acreditat que els acusats, actuant sols o conjuntament amb una tercera persona, subjectessin fortament la víctima i l'obliguessin a mantenir relacions sexuals en contra de la seva voluntat".

ADN de dues persones

Més enllà de les declaracions de la víctima al llarg del procés i al judici (on va declarar a porta tancada), el tribunal també analitza "altres elements probatoris existents", com els dos perfils genètics diferents localitzats a la víctima després de denunciar la violació en grup: "Els informes de l'Institut Nacional de Toxicologia avalen la declaració que fa la víctima i contradiuen la dels acusats, perquè la denunciant té restes d'espermatozous de dues persones, no d'una sola". Tot i això, el tribunal sosté que l'ADN "no prova per si sol la falta de consentiment".

L'Audiència també indica que "hi ha dubtes" sobre les lesions que presentava la víctima i apunta que "és possible que les lesions tinguin un origen diferent". El tribunal sosté que no creu que el relat de la víctima sigui fals, "però les contradiccions impedeixen afirmar sense el mínim dubte raonable que els acusats van atemptar contra la llibertat sexual de la víctima". I afegeix: "No es tracta de ponderar en una balança quin relat és més creïble, sinó que l'acusació provi sense dubtes la culpabilitat dels acusats". "Això no passa en aquest cas", conclou.

Per tot plegat, l'Audiència de Girona absol els dos acusats dels delictes contra la llibertat i indemnitat sexual dels quals se'ls acusava com a autors i cooperadors necessaris. Només condemna un dels processats per un delicte lleu de furt per haver sostret el mòbil a la víctima. Li imposa una multa de 240 euros i que indemnitzi la víctima amb 189,29 euros.

La sentència no és ferma i es pot recórrer amb un recurs d'apel·lació al TSJC.

stats