L'Audiència Nacional limita la prestació del wi-fi per part de les administracions

MadridLa Audiència Nacional ha establert que les Administracions públiques solament podran oferir el servei sense fil a internet, el que es coneix com a wi-fi, sense pagar cap tipus de taxa sempre i quant aquesta sigui com una "autoprestació", és a dir, si el seu ús està vinculat a les funcions de la institució.

Aquesta és la primera sentència que es dicta sobre la prestació gratuïta del servei de wi-fi per part de les Administracions públiques. L'Audiència ha confirmat la sanció de 300.000€ que la Comissió Nacional del Mercat de les Telecomunicacions (CNMT) va imposar a l'Ajuntament de Màlaga per explotar la xarxa anomenada Biznaga. A més, el consistori també ha estat condemnat al pagament de la taxa general d'operadors i a realitzar la notificació fefaent d'inici d'activitat en el corresponent Registre d'Operacions.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Màlaga ha assenyalat que tots els punts d'accés a la xarxa estaven a immobles que tenen serveis de titularitat municipal i que l'accés a internet tenia caràcter limitat; només ciutadans que ho havien sol·licitat podien utilitzar aquest servei i als que es facilitava una clau d'usuari i de contrasenya. En aquest sentit, el consistori ha manifestat que l'horari i la velocitat del servei eren limitats però ha aclarit que des d'aquest es podia accedir a qualsevol pàgina web, no solament a les relacionades amb els serveis municipals. Amb tot això, l'Ajuntament va sostenir que el seu wi-fi no suposa "la distorsió de la lliure competència"

Examinades les al·legacions de les dues parts, el tribunal ha conclòs que hi ha "dues circumstàncies singulars irreconciliables". La primera d'elles és la possibilitat d'accedir a una navegació lliure, entesa com a accés a pàgines web no vinculades amb l'Administració municipal demandant i que no tenen res a veure amb la complementarietat del accés dels serveis municipals. En aquest sentit, diu que no pot considerar-se 'd'autoprestació' un servei que permeti l'accés i la navegació de l'usuari per pàgines diferents a les estrictament vinculades a la prestació de l'Administració que es tracti.

La segona circumstància diu que encara que es registrin els usuaris, aquesta mesura és insuficient ja que aquests poden accedir lliurement a les pàgines web que ells desitgin i que res tenen a veure amb les de l'Ajuntament.