SALUT

Augmenta l’ús d’antidepressius entre la gent gran

El 25% dels més grans de 70 anys en prenen i els experts demanen revisar-ne l’ús pels seus efectes indesitjats

Què és un medicament d’abús? Les definicions varien en funció de qui les faci, però coincideixen en el fet que són tractaments que, de manera més o menys intensa, es prenen quan no caldria fer-ho. Els efectes secundaris també són diversos, com diversos són els perfils i les substàncies addictives, però en qualsevol cas es tracta d’una realitat amb una extensió força desconeguda. El fet que no hi hagi un registre específic sobre, per exemple, quants pacients prenen ansiolítics o analgèsics de manera crònica, o el simple fet que hi hagi medicaments que no requereixen recepta -i que per tant s’escapen dels registres del Servei Català de la Salut (CatSalut)- dificulta saber la dimensió del fenomen. A més, “no es disposa d’una estimació sobre quanta gent compra medicaments per internet ni tampoc sobre quanta ho fa al mercat negre”, admet la conselleria de Salut.

Malgrat això, diferents estudis recents fets en col·laboració entre la Fundació Institut Català de Farmacologia (FICF) i el mateix CatSalut sí que apunten a un consum excessiu de fàrmacs psicoactius en les persones que tenen més de 70 anys. Prop d’un 25% -231.000 persones grans- prenen antidepressius, un 12% hipnosedants, un 9% antipsicòtics i fins a un 6% prenen deu o més medicaments diferents. En el cas dels antidepressius o els hipnosedants la proporció de dones que segueixen aquests tractaments és més del doble que la d’homes. “Estem intoxicant les nostres dones grans”, afirma taxatiu el catedràtic de terapèutica i farmacologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan-Ramon Laporte. Molt crític amb la indústria farmacèutica per haver estès el consum d’antidepressius com si fossin “píndoles de la felicitat”, assegura que les dades demostren que hi ha molta gent que els pren simplement perquè està trista, i afegeix que aquest tipus de fàrmacs provoquen una mortalitat més alta, més intents de suïcidi, més ictus, més atacs d’epilèpsia i, també, més fractures i caigudes.

També crida l’atenció una altra xifra. Segons un estudi fet dins del projecte europeu Protect, en el qual va participar la FICF i també l’Agència Europea del Medicament (EMA), Espanya és un dels països amb el consum més alt del món d’antidepressius i hipnosedants. En el cas dels antidepressius, i segons dades del 2009, a Espanya se’n prenen 62,5 dosis diàries per cada 1.000 persones, davant de les 50 de França, les 39,7 d’Alemanya o les 39 d’Itàlia. Només als EUA, amb 97,5 dosis per cada 1.000 persones, la xifra és més alta que a l’Estat.

Riscos associats

Els estudis fets per la FICF i el CatSalut conclouen que el consum d’antidepressius no està prou justificat, perquè és “molt més alt que les estimacions de prevalença de depressió greu”, i això provoca “efectes indesitjats i interaccions potencialment greus”. Són l’origen del 5% de les 4.100 fractures de fèmur que hi ha a l’any. “L’augment progressiu del consum d’aquests fàrmacs, sobretot en gent gran, obliga a revisar les indicacions i la durada del seu ús”, acaba dient un dels documents. No és l’únic senyal d’alerta, perquè en el cas dels antipsicòtics s’apunta que podrien ser l’origen de 425 casos de morts sobtades a l’any entre la gent gran. Pel que fa a l’excessiva medicació, els informes subratllen que gairebé la meitat de les persones reben fàrmacs “inapropiats” o “evitables” -sobretot ansiolítics-, la majoria actius sobre el sistema nerviós central i amb una eficàcia “nul·la o qüestionable”.

La realitat, però, és que fins i tot el nombre de dispensacions que es fan a càrrec del CatSalut a través de les receptes varia en funció dels principis actius que es consideren dins de cada grup. El 2015 a Catalunya es van consumir 6,9 milions d’envasos d’ansiolítics amb recepta -400.000 menys que el 2009, tot i que no s’especifica el nombre de pastilles per envàs- i 6,4 milions d’envasos d’antidepressius -el màxim històric del qual es tenen dades-. La subdirecció general de Drogodependències, adscrita al departament de Salut, ofereix una llista més àmplia basant-se en els principis actius potencialment addictius, tot i que subratlla que no es poden considerar medicaments d’abús perquè són consums fets a partir de les prescripcions que fa un metge. Segons aquesta llista, l’any passat 211.200 persones van prendre analgèsics opiacis que requereixen recepta -novament el màxim històric-. Ara bé, els 858.100 que van prendre ansiolítics o els 32.500 que van prendre psicoestimulants per trastorns d’atenció són xifres lleugerament inferiors a les dels últims anys. “El que cal veure és si hi ha una prescripció acurada”, explica el subdirector general de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, que tot i així admet un “cert increment” en el consum de tranquil·litzants -pastilles per disminuir l’ansietat i facilitar el son, com són les benzodiazepines-. Segons l’última enquesta poblacional, un 19,6% de la població d’entre 15 i 64 anys admet haver pres tranquil·litzants alguna vegada a la vida i un 6,4% ho ha fet l’últim mes.

Observatori a les farmàcies

Per mirar de posar fil a l’agulla a tractar un fenomen tan polièdric, el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya ha posat en marxa l’Observatori de Medicaments d’Abús (OMA), una eina pensada per detectar quins medicaments s’utilitzen amb finalitats que no són terapèutiques. El funcionament és senzill, explica el director de recerca del Consell, Rafel Guayta-Escolies, i es tracta de registrar quantes persones van a la farmàcia per aconseguir un producte sense la corresponent recepta, o fins i tot amb una recepta falsa. És el que passava amb un xarop contra la tos amb codeïna que, pres a “megadosis”, provoca efectes al·lucinògens, diu Guayta-Escolies, tot i que evita donar noms de marques. “Els usuaris tenen grans coneixements de farmacologia”, apunta.

En els pocs mesos que fa que l’OMA funciona en una vintena de farmàcies, ha detectat només 9,4 sospites d’abús per cada 100.000 dispensacions de fàrmacs. “No estem davant d’un problema emergent, ni important”, diu Guayta-Escolies, partidari de seguir fent una vigilància activa per garantir que la ciutadania recorri als canals habituals per comprar els medicaments. Cal recordar que els fàrmacs no són innocus, i això ho han de tenir en compte sobretot els pacients que en demanen al metge sense tenir en compte que la recepta no és només un dret de la salut pública.